Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Pensant que la victòria arribaria aviat en el front oriental, Alfred Rosenberg va ordenar que totes les publicacions i ordres relatives a activitats polítiques o propagandístiques dels països de l’Est havien de ser valorades prèviament per ell.

---

Friedrich Flick li va demanar en el seu auditor que redactés una carta important per al ministre Walther Funk perquè li volia explicar que planejava convertir en accionistes del holding que controlava sobre acer, carbó i armes als seus dos fills més petits, Rudolf Flick i Friedrich Karl Flick.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Lituània, les tropes alemanyes del general Erich von Manstein ja havien establert bases a l’altre costat del riu Dvina. Els alemanys llavors varen enviar una força operativa del Regiment Brandenburg conformada per quatre camions de l‘exèrcit soviètic i 50 soldats amb uniforme soviètic contra el pont del riu, mentre aquell matí els carros de combat de Von Manstein atacaven la ciutat de Daugavpils i es varen apoderar tant de la carretera com dels ponts del ferrocarril sobre el riu Dvina. Els Brandenburg varen trobar-se el seu objectiu ple de vehicles soviètics de transport en moviment sota les ordres del general Kuznetsov, que tenia ordres d’aturar a Von Manstein. De seguida varen ser descoberts pels soviètics i es va produir un tiroteig entre les dues forces. Els Brandenburg varen aconseguir resistir fins l’arribada de les forces blindades.

A més, vehicles, soldats i carros de subministraments alemanys varen creuar la frontera soviètica a prop d’Urinov-Sokal.

En el sector central:

La Wehrmacht avançava ràpid cap a l’est i ja havia entrat 300 quilòmetres en territori soviètic, capturant ciutats com Brest-Litovsk després d’haver-les rodejat prèviament. Els soviètics intentaven com fos suplir els homes que perdien i aquell mateix dia va arribar des d’Oriol un Exèrcit nou, el 16º, que va entrar en acció només baixar dels vagons. Aquests soldats varen lluitar en els camps situats entre les ciutats de Smolensk i Minsk.

---

El mariscal Kliment Vorochilov, comissari del poble de Defensa, es va dirigir al quarter general del front Oest a Moguiliov i es va trobar amb el comandant Dimitri Pavlov totalment destrossat perquè sabia que el farien responsable de la desfeta.

En el sector sud:

Els soviètics intentaven frenar les forces del comandant Gerd von Rundstedt, que havia obert una falca de 50 quilòmetres d’amplada entre el 5º Exèrcit soviètic, en el nord, i el 6º, en el sud. Aquell dia els soviètics varen poder comptar amb el 8º Cos Blindat, que estava molt debilitat, per unir-se al contraatac amb l’ajuda dels últims aeroplans de les VVS de Front Sud-oest. Però les forces alemanyes eren molt superior i arribada la nit tenien la situació controlada. El 15º Cos Blindat soviètic havia perdut en la batalla 473 dels 733 carros de combat i en un dels atacs havia quedat ferit el seu comandant, el general de divisió Ignati Karpezo.

---

---

El mariscal de camp Erhard Milch va anotar que en aquell dia havien destruït a 300 avions soviètics. Cada cop se’ls feia més complicat trobar avions soviètics intactes a terra i es va decidir canviar les ordres. Els bombarders de la 2º Flota Aèria va rebre ordres d’atacar les carreteres i les vies de ferrocarril de la zona de rereguarda soviètica, en la que s’havien vist trens i columnes de tropes de reserva soviètiques que es dirigien cap a la línia de combat.

A la Unió Soviètica:

El govern nord-americà va oferir la seva ajuda a la Unió Soviètica.

---

Iosif Stalin va estar, com el dia anterior, tot el dia reunit amb reunions per intentar fer front als alemanys. A la nit, després de tornar en avió a Moscou des del quarter general de l’Exèrcit del sud-oest a Ternòpol, Gregory Zhukov va obtenir el consentiment de Stalin per establir un sistema d’emergència al llarg de la línia del Drissa-Pólotsk-Vítebsk-Orsha-Mogilev-Mozir, a més d’una línies més a l’est seguint l’eix Selizharovo-Smolensk-Róslavl-Gómel.

Al mateix temps, a Moscou, Lavrenti Beria va ordenar que totes les organitzacions del NKVD a l’oest de la Unió Soviètica formessin unitats especials per la defensa interna, conegudes com Batallons de Destrucció, per protegir les instal·lacions importants situades darrere de les línies per evitar sabotatges i per respondre a qualsevol atac en paracaigudes dels alemanys.

A Croàcia:

Ante Pavelic va acusar als jueus d’estar especulant i va ordenar tancar-los en camps de concentració. Aquell dia es va promulgar una llei que instaurava una xarxa de camps per tot el país.

A Romania:

A la localitat de Iasi, al nord-est del país, com a represàlia per dos atacs aeris soviètics, oficials romanesos amb la intel·ligència alemanya i la participació de la policia local varen dur a terme un pogrom que acabaria amb la vida de com a mínim 4.000 jueus. Tots els jueus de la ciutat varen ser traslladats en dos trens de mercaderia en vagons tancats per transportar-los ben lluny. Quan finalment el tren es va aturar, al cap d’uns dies, 2.713 dels jueus que anaven en aquests dos trens havien mort de set o asfixiats.

A Itàlia:

A Verona, Benito Mussolini va passar revista a una divisió italiana, el CSIR (Corpo Spedizione Italiano Russia) que estava a punt de sortir per combatre amb els alemanys a l’interior de la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Un informe extens de Bletchley Park advertia a la War Office de que els alemanys havien desxifrat certs missatges britànics durant el desastre de Creta, entre els que figuraven alguns que detallaven els moviments d’avions i d’embarcacions.