Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava molt content perquè estava convençut de que arribarien a Moscou en quatre setmanes. En aquells moments de felicitat, el dictador va parlar amb els seus col·laboradors i els va explicar que el comunisme era el mal d’Europa i que per aquest fet s’havia vist obligat a actuar. Però el que Hitler no imaginava era que els soviètics estaven resistint amb més força de la pensada. El Grup d’Exèrcits del Centre va comunicar aquell dia a l’Alt Comandament alemany que els soviètics estaven lluitant amb una resistència i un coratge extrems.

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un radiotelegrama a l’ambaixador a Tòquio, el general Eugen Ott, perquè influís als japonesos per tal de que ataquessin a la Unió Soviètica per l’esquena. El ministre preveia que amb la derrota soviètica gràcies a una intervenció japonesa constituïa un bon argument per convèncer a Estats Units de que ja no tenia sentit entrar en la guerra al costat de Gran Bretanya, ja sola. 

En el front oriental:

En el sector nord:

A Lituània, el 21º Cos Blindat soviètic va atacar a les forces d’Erich von Manstein, convertint la situació alemanya en bastant crítica, segons paraules del mateix mariscal. Un cop més, els alemanys varen tenir que recórrer a la Luftwaffe amb la 1º Flota Aèria.

---

La Luftwaffe també va ser utilitzada per atacar a una concentració de carros de combat soviètics al sud i sud-oest de Riga. Els alemanys varen perdre 6 Ju-88.

Tot i els contraatacs soviètics, els alemanys avançaven des de Noruega i les tropes finlandeses varen atacar als soviètics a Carèlia. Els finlandesos, per la seva part, varen presentar un pla d’atac contra el nord de la Unió Soviètica que va satisfer les exigències alemanyes. Franz Halder va anotar en el seu Diari que el pla d’atac estava totalment d’acord amb les seves idees i va afirmar que les tropes estaven ansioses per atacar. L’endemà començaria l’atac finlandès.

En el sector central:

El Grup Panzer 2º i 3º del Grup d’Exèrcits del centre del mariscal de camp Fedor von Bock va arribar a la ciutat de Minsk, capital de Bielorússia. A la ciutat es varen produir durs combats amb victòries per part dels alemanys, que varen empresonar a molts soldats i generals soviètics. Els alemanys ja havien recorregut aquell dia un terç del camí des de la frontera alemanya fins Moscou.

---

Aquell dia un regiment de la 5º Divisió d’Infanteria del 9º Exèrcit va descobrir els cadàvers de cinc presoners de guerra alemanys morts i es va ordenar com a represàlia l’execució de 50 jueus.

En el sector sud:

Les tropes alemanyes varen entrar al poble d’Oziutichi, a 40 quilòmetres a l’oest de Lutsk, on varen trobar el cadàver mutilat d’un pilot de la Luftwaffe. Els alemanys no varen dubtar en acusar als jueus de la localitat i en varen matar un centenar, en alguns casos a prop de la tomba del pilot.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin, després de la dura reunió del dia anterior, no va poder treballar més de cinc hores aquell dia perquè estava esgotat.

---

A Leningrad es varen penjar cartells en els que apareixia la fotografia del desertor alemany Alfred Liskof. Al peu del cartell s’hi podia llegir:

Impera la depressió entre els soldats alemanys. 

A Romania: 

A Iasi, a la nit, soldats romanesos, membres del Servei Especial d’Intel·ligència, policies i nombrosos civils de la ciutat, varen participar en un atac contra els jueus, que eren acusats d’haver ajudat als soviètics. Milers varen ser assassinats en els carrers i en les seves llars, i uns altres varen ser arrestats. Els alemanys, com el comandant Hermann von Strannsky, varen ajudar a produir la massacre. Segons alguns càlculs varen morir 4.000 jueus de la ciutat, però alguns altres eleven la xifra a 8.000 Altres 5.000 jueus varen ser obligats a pujar a dos trens per ser deportats al sud.

A Espanya:

Per ordre de l’Estat Major de l’Exèrcit es va publicar la creació d’una divisió de voluntaris, la Divisió Blava, que col·laboraria amb les forces alemanyes en el front oriental i que estaria composta per tres regiments d’infanteria i un d’artilleria, més un grup de cavalleria, un batalló d’enginyers i els corresponents serveis, i que estaria sota les ordres d’Agustín Muñoz Grandes. L’Estat Major de l’Aire, per la seva part, va ordenar la creació d’una esquadrilla de d’aviació integrada per voluntaris, tot i que tots havien de formar part de les Forces Armades. 

A Albània:

El govern albanès va declarar la guerra a la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

Després de que el dia anterior Bletchley Park desxifrés les claus d’Enigma que utilitzaven els alemanys en el front oriental, Winston Churchill li va enviar a Stalin aquesta informació. Un funcionari del Servei d’Informació Militar britànic, Cecil Barclay, va rebre ordres de transmetre les advertències de les intencions i els moviments alemanys al cap del Servei d’Informació Militar soviètic. 

En els Estats Units:

El FBI, després de dos anys d’investigació, va arrestar a 33 espies nazis, entre ells Fritz Duquesne, acusats de transmetre informació secreta sobre la indústria armamentista nord-americana i el moviment d’embarcacions a Alemanya.