Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En un matí amb una temperatura i un temps molt plàcid, una formació de caces de la RAF Spitfire Mk V va atacar sobre el Canal de la Mànega, Alemanya i el nord de França. Els britànics varen aprofitar que la Luftwaffe es concentrava en atacar en el front oriental per fer aquell atac. Però, sense adonar-se’n, els aviadors britànics varen ser perseguits des de dalt i des de baix per quatre Fw-190, que els varen atacar en seguit. Tres dels Spitfire varen ser destruïts i els caces alemanys varen desaparèixer entre els baixos núvols direcció a l’interior.
Joachim von Ribbentrop va exhortar als japonesos a intervenir en l‘Operació Barba-roja. Els japonesos s’hi varen negar.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Letònia, els partisans letons es varen apoderar de la ciutat de Riga preveient que aviat arribarien els alemanys. Al cap d’unes hores va entrar a la capital un explorador en motocicleta i la població el va cobrir de flors i corones, ja que veien als alemanys com una esperança davant dels soviètics. Poc després, la 61º Divisió del Grup d’Exèrcits del Nord de la Wehrmacht, comandada pel mariscal de camp Wilhelm von Leeb, va ocupar la ciutat. Els alemanys varen entrar triomfals pels carrers de la capital letona. Per tal d’acabar amb els jueus, aquell dia es va instaurar l’anomenat Kommando Arajs del partisà Viktors Arajs, que va quedar sotmès a les ordres directes del Generalmajor der Polizei Walter Stahlecker, comandant del Einsatzgruppe A.
Precisament, aquell dia Reinhard Heydrich va emetre una ordre a tots els Einsatzgruppen per exigir-los que “les activitats de neteja” es dirigissin primer contra els bolxevics i els jueus.
A l’extrem nord, a Salla, la 6º Divisió finlandesa va obrir una segona ofensiva seguida de la 6º Divisió de Muntanya de les SS. L’objectiu era avançar cap a la badia de Kandalakcha, a l’extrem nord-occidental del Mar Blanc i, d’aquesta manera, tallar la via ferroviària de Kirov i aïllar la península de Kola, en l’operació Tampa del salmó. Però les tropes de les SS es varen veure envoltades d’immediat en un dur combat amb la 122º Divisió d’Infanteria soviètica. Els alemanys no havien sigut entrenats per combatre en aquells boscos. Es va fer necessari cridar al IV./LG I, tot i que el resultat no va ser l’esperat. Els alemanys també varen dur a terme una altra operació anomenada la Guineu Platejada contra el port soviètic de Murmansk, a l’Àrtic.
Després del fracàs aeri del dia anterior, els soviètics varen destituir al general de divisió Aleksei Ionov, comandant de les VVS del Front Nord-oest, per, poc després, arrestar-lo. Ionov va ser substituït en el càrrec pel general Timotei Kutsevalov.
En el sector central:
El Grup d’Exèrcits Centre tenien envoltada la ciutat de Bialystok, Polònia. Però aquell dia els soviètics varen dur a terme un contraatac a l’est de Slonim i varen travessar el cèrcol que els alemanys mantenien al voltant de dues brigades de carros de combat soviètics. A Mogilev, dos mariscals soviètics, Voroshilov i Shaposhnikov, varen donar instruccions per organitzar grups de partisans.
En el sector sud:
Els soviètics varen contraatacar contra el 1º Grup Panzer, que avançava sense fre. Però l’atac soviètic es va veure frustrat pel complet quan es varen veure sorpresos pel 5º Cos de l’Aire, que va destruir 220 vehicles, inclosos 40 carros de combat, a l’oest de Leópolis. Precisament, a Leópolis, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos, l’OUN, va publicar un pamflet en el que cridava als ucraïnesos a destruir als jueus. Aquella crida va desembocar a un pogrom.
Els alemanys havien fet des de que havia començat l’Operació 100.000 presoners soviètics. Per la seva part, els soviètics aquell dia varen produir una matança de presoners alemanys com a venjança. Els mataven a cops de culata o a ganivetades o eren afusellats.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va accedir a liderar un nou Comitè de Defensa del Estat, la Stavka, que suplantaria l’autoritat tant del Partit com la del govern. A més, Stalin va substituir les normes sobre els presoners de guerra per unes noves normes molt semblants a les anteriors però amb la diferència que es traslladava al NKVD la responsabilitat dels presoners.
A la nit va sortir de Leningrad direcció a l’est un tren compost per 22 vagons de càrrega i dos de passatgers. En el tren hi anaven alguns dels tresors del Hermitage: La sagrada família i El retorn del fill pròdig de Rembrandt, dues madones de Leonardo da Vinci i dos de Rafael, a més de pintures de Tiziano, Giorgione, Rubens, Murillo, Van Dyck, Velázquez i El Greco. També hi anava en el tren una Venus de marbre adquirida per Pere el Gran, l’escultura de Pedro de Rastrelli, la Pallas Athena del museu i una col·lecció de diamants, pedres precioses, joies de la corona i antigues manufactures d’or.
Diari del Tercer Reich 