Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
En una ordre escrita per Reinhard Heydrich enviada a quatre caps suprems dels Einsatzgruppen, s’ordenava en els caps superiors de les SS i els caps de la policia a la Unió Soviètica eliminar als elements radicals entre la població conquerida, entre ells els jueus al servei del Partit Comunista i de l’Estat, a més dels funcionaris comunistes i una sèrie d’elements descrits com a extremistes. L’objectiu era justificar els afusellaments en massa practicats per la Wehrmacht o altres autoritats. Les instruccions de Heydrich deixaven molt clar que es podia fer una interpretació lliure de l’ordre. Complint ràpidament les ordres, aquell mateix dia els homes dels Sonderkommando 4º i els soldats del 17º Exèrcit varen dur a 1.160 jueus a la ciutat ucraïnesa de Lutsk per matar-los. El 30 de juny ja n’havien assassinat 300 a la mateixa ciutat. A Riga, el SS-Brigadeführer Franz Stahlecker va encarregar a Viktor Arajs que desencadenés un pogrom espontani. Immediatament, per instigació dels alemanys, joves letons armats, portant braçalets vermells i blancs, varen recórrer la ciutat traient a la força de les seves cases als jueus i els varen detenir. Qui es resistia era assassinat.
A Berlín va arribar un comunicat en què es valorava la batalla en el front oriental com un èxit alemany. El comunicat explicava que l’exèrcit soviètic havia perdut 4.725 avions, 5.774 tancs, 1.330 peces d’artilleria, i que havien fet més de 160.000 presoners soviètics.
Alfred Rosenberg es va reunir durant aquell dia amb especialistes de premsa a Riga i va tenir una reunió sobre l’agent fiduciari de la fortuna russa. A continuació va escriure una carta per Wilhelm Keitel.
Durant aquell dia, Leibbrandt va viatjar al quarter general de Rastenburg.
A Lituània:
El Einsatzkommando 9 va arribar a la ciutat de Vilna amb l’objectiu de matar als jueus. Aquesta massacre es produiria al cap de dos dies.
En el front oriental:
En el sector nord:
El 4º Grup Panzer va atacar a les formacions soviètiques, però aquesta vegada cap dels dos bàndols va poder utilitzar els seus avions perquè el fort aiguat de la nit anterior havia enfangat les pistes dels aeròdroms. Quan a la nit el cel es va destapar i es varen netejar les pistes, els avions es varen enlairar de seguida. El JG 54 alemany va atacar amb força contra els bombarders de la 2º SAD i, segons els alemanys, varen destruir 28 aparells soviètics sense perdre’n cap.
A Letònia, els guerrillers letons varen ocupar la ciutat de Sigulda, ciutat situada al nord-oest de Riga, i varen defensar la ciutat durant dos dies fins que varen arribar els alemanys.
A l’extrem nord, un regiment de les VVS SF, el 72 SAP, va atacar a les forces alemanyes llançant-los 400 bombes en només tres hores.
En el sector central:
A Bielorússia, el Grup d’Exèrcits del Centre liderat pel general Fedor von Bock va envoltar i aniquilar a quatre exèrcits soviètics, fent 100.000 presoners soviètics i capturant a uns 400 tancs i 300 canons. Els alemanys ja havien recorregut la tercera part del camí cap a Moscou i tot semblava que havia podrien celebrar la victòria.
En el sector sud:
Aquell dia es va produir diferents combats aeris entre les dues forces. Més d’una quarantena d’avions soviètics varen caure abatuts en conseqüència, mentre que les forces alemanyes de terra seguien obrin pas en el forat que deixaven els exèrcits 5º i 6º i varen ocupar Tarnopol, a 90 quilòmetres al sud-est de Leópolis, amenaçant la rereguarda del 26º Exèrcit. Al mateix temps, l’11º Exèrcit va començar a atacar des de la regió septentrional de Romania, a través del Prut i cap a Moguiliov-Podolski, a la riba del Dnièster. A la vegada, el 3º Exèrcit romanès avançava des de Chernovits direcció a la ciutat ucraïnesa de Vínnitsa i les forces hongareses creuaven la frontera soviètica.
Els alemanys del servei del Grup Operatiu C varen entrar aquell dia a la ciutat de Lemberg i varen descobrir cossos mutilats dels nacionalistes ucraïnesos a qui havien matat la policia secreta soviètica. Els soviètics havien intentat evacuar totes les persones considerades contrarevolucionàries de les presons i varen assassinar a totes aquelles que varen considerar que no podrien ser traslladades. Moltes de les víctimes varen ser colpejades fins la mort i algunes havien sigut torturades. El descobriment d’aquests cadàvers mutilats va comportar un increment de la violència per part dels militars, els ucraïnesos i la unitat del grup. Poc després la unitat va començar a afusellar els jueus de la ciutat.
A la Unió Soviètica:
Aleksandr Radó va informar al govern soviètic de que Moscou era el principal objectiu dels alemanys i que la resta d’accions dels seus exèrcits només eren distraccions.
El Govern va decidir traslladar la fàbrica per blindatge de Mariupol a la ciutat de Magnitogorsk.
A Japó:
En una Conferència Imperial en la qual hi varen assistir Hirohito (vestit amb l’uniforme naval), els ministres claus del Gabinet, el president del Consell Privat i els dos caps d’Estat Major es va decidir seguir una política que construís una Esfera de Prosperitat Comuna a l’Àsia Oriental sense importar els fets internacionals. També es va aprovar acabar amb la guerra contra la Xina i, en conseqüència, avançar cap al sud, a la vegada que s’hauria de parlar de “la qüestió soviètica”. L’avanç pel sud d’Àsia es va determinar que s’intentaria fer a través de negociacions, però es va deixar la porta oberta a preparar una guerra contra Gran Bretanya i Estats Units, ja que preveien un conflicte armat amb aquestes dues potències si no els deixaven complir els seus plans territorials. Sobre el conflicte armat entre alemanys i soviètics, varen determinar respectar el Pacte de la Triple Aliança, però varen acordar no entrar en la guerra, tot i que continuarien amb els preparatius militars contra els soviètics i ja decidirien més endavant si els atacarien o no, ja que l’objectiu primordial militar eren britànics i nord-americanes. També varen aprovar preparar el país per la guerra i aplicar mesures especials per enfortir-ne la seva defensa. Tots aquests plans s’havien de programar en traçats per separat. A dos quarts de dues, després de dinar, Hirohito va escriure-li en el ministre Sugiyama per donar-li el seu consentiment a totes aquestes disposicions.
Diari del Tercer Reich 