Dijous:
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va pronunciar el primer discurs per ràdio des de la invasió alemanya del 22 de juny de 1941. El dictador soviètic tenia una veu greu i apagada, acompanyada d’una respiració lenta i profunda, i se sentia com feia freqüents xarrups d’aigua. Stalin havia de donar forces al poble rus, que estava sorprès de l’atac i començava a desconfiar d’ell com a líder. Alguns li retreien no haver previst l’atac i no saber-lo gestionar. Els alemanys avançaven amb molta rapidesa (ja havien conquerit Lituània, una part de Letònia i ja estaven dins del territori rus i part de Ucraïna). Stalin va fer el discurs utilitzant paraules dels temps d’abans de la revolució comunista com camarades o germans. L’objectiu era que la gent elevés el seu sentiment nacional i els va recordar les conviccions comunistes. Pel dictador soviètic, el poble havia de lluitar per al seu país i per la seva ideologia, i els va assegurar que el feixisme es podia destruir. Stalin també va justificar el pacte de no agressió amb els alemanys de l’agost de 1939 dient que era un Pacte que l’havia proposat Alemanya i que cap Estat amant de la pau podria haver-lo rebutjat encara que estigués carregat d’homes com Adolf Hitler i el ministre Joachim von Ribbentrop. El dictador, a més, va exigir a les regions ocupades que provoquessin una situació que fos insuportable pels alemanys i tots els seus còmplices.
El que Stalin no va dir en el seu poble era que volia fer una política de terra cremada, o sigui destruir les infraestructures del propi país per dificultar l’avanç de les tropes alemanys, com tampoc els va explicar en aquell moment que executaria a tot aquell que es rendís als alemanys, tot i que va advertir que els tribunals militars dictarien sentències sumàries a qualsevol que fallés en la defensa, ja sigui per pànic o traïció sense tenir en compte el seu càrrec o graduació. A partir d’aquell dia el govern rus va revocar la decisió de refermar el control de les unitats guerrilleres del NKVD, el Partit Comunista, el Komsomol o l’exèrcit soviètic, tot i que Moscou tardaria encara alguns mesos en controlar definitivament aquells guerrillers.
El Comitè de Defensa de l’Estat va ordenar que es traslladessin a l’est 26 fàbriques més d’armament, procedents de l’oest, de llocs com Moscou, Leningrad i Tula, entre altres. També es va ordenar traslladar cap a l’est plantes aïllades i de maquinàries imprescindibles procedents de Kiev i Khàrkiv.
A la vegada, les restes mortal de Vladimir Lenin varen ser traslladades en un tren especial a la ciutat siberiana de Tiumen. Acompanyava al cos el cor del líder soviètic; la bala que se l’hi havia extret el 1922 després de patir un atemptat contra la seva vida i el seu cervell embalsamat. Les restes anaven custodiades pel professor Boris Zbarski, conservador en cap de la col·lecció, i tot el seu equip.
Des de Tòquio, Richard Sorge va enviar un missatge al govern soviètic per comunicar que l’ambaixador Eugen Ott i els japonesos eren massa conscients de la potència de les forces armades soviètiques que havia estacionat al front oriental.
En el Reich:
A Polònia:
En al quarter general de Rastenburg tothom confiava en que la campanya a la Unió Soviètica acabaria en poques setmanes. Adolf Hitler fins i tot estava pensant com aconseguir paralitzar l’economia soviètica i en centrar-se en atacar la Gran Bretanya. El general Franz Halder va escriure en el seu Diari que la victòria seria en breu i que la guerra a orient no duraria més de 14 dies. També va assegurar en el Diari que havien destruït la massa de l’exèrcit soviètic davant del Dvina i el Dnièper, i que podien afirmar que els soviètics ja no els podrien obstaculitzar, tot i que ja va deixar entreveure una realitat quan va escriure que la pura immensitat del territori i l’obstinació dels resistents, que continuava per tots els mitjans, faria que les seves forces haguessin de lluitar encara durant moltes més setmanes. Halder va enviar aquell mateix dia una carta a la seva amiga Luise von Benda, qui més tard es casaria amb el general Alfred Jodl, per expressar-li la seva convicció de que la Unió Soviètica estava a punt de perdre la guerra i li va afegir que Hitler l’havia visitat en el seu quarter general per parlar amb ell i felicitar-lo pel seu aniversari, i havien passat una hora junts prenent el te. Eufòric, Halder va escriure que aquell dia quedaria gravat a la seva memòria com un dels més apreciats de la seva vida. Poc després, Halder no opinarà igual del dictador.
A Alemanya:
Contestant a la petició del Der Stürmer del 18 de juny, Meyer, de la Cambra d’Escriptors del Reich, va aclarir que dels escriptors alemanys que creia que eren jueus, un d’ells era membre de la Cambra i un altre treballava pel Ministeri de Propaganda. Dels escriptors estrangers que també creia que eren jueus, li va confirmar que cap era jueu, tot i que es va mencionar que els tres nord-americans escrivien segons “la típica mentalitat nord-americana” i un tal Wilhelm Speyer no es coneixia que tingués origen jueu.
Alfred Rosenberg va rebre un informe de Malletke sobre l’execució de jueus a mans de lituans. Aquell mateix dia, el ministre va fer un control de personal del seu Ministeri amb Kurt Meyer. També va rebre a Karl Litzmann, a qui volia enviar a Estònia, i més tard a Robert Bauer i a Richard Manderbach, a qui volia nomenar comissaris en cap de Smolensk.
En el front oriental:
En el sector nord:
Amb el Front Nord-oest en plena retirada, el seu cap, el coronel general Kuznetsov va ser destituït del seu comandament i va ser substituït pel tinent general Piotr Sobennikov.
Després de les baixes aèries del dia anterior, el general de divisió Novikov va optar per retenir els seus bombarders per no patir més baixes i va enviar en el seu lloc els caces. El 1º Cos de l’Aire alemany va enlairar-se aquell dia i es varen veure interceptats pels caces soviètics a Pskov, Ostrov i Opochka. Els alemanys només varen perdre 5 Ju-88.
A l’extrem nord, després de l’atac soviètic del dia anterior, la II./KG 30 va bombardejar l’aeròdrom soviètic de Varlamovo.
En el sector central:
El cap del Einsatzkommando de Lusk, a l’est de Polònia, va ordenar matar a uns 1.160 homes jueus perquè, segons va dir, volia deixar el seu segell a la ciutat. Al mateix temps, el grup operatiu C va afusellar a 500 jueus a la ciutat de Lvov, conquerida el dia anterior.
A Etiòpia:
Aquell dia va acabar la resistència italiana en el sud després de que es rendissin 7.000 italians.
Diari del Tercer Reich 