Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va afirmar que s’enfrontava a la decisió més difícil de la campanya; atenir-se al pla original de l’Operació Barba-roja i modificar-lo per fer una ofensiva més profunda cap al Caucas, on el mariscal Gerd von Rundstedt rebria l’ajuda d’algunes forces Panzer del Grup d’Exèrcits del Centre, o retenir la concentració de tropes blindades en el centre i avançar cap a Moscou. Tot i el dilema, Hitler va assegurar que els russos ja havien perdut la guerra.
El govern alemany va sotmetre el mateix codi draconià als polonesos i als jueus. Menors i adults podien ser executats per infraccions com fer comentaris despectius sobre alemanys o arrencar cartells oficials, i se’ls negava en els dos grups els drets jurídics elementals dels tribunals alemanys.
A Alemanya:
Els britànics varen bombardejar la ciutat de Bremen, però varen perdre 5 dels 12 avions atacants. Per haver contribuït en l’atac i haver rescatat als supervivents, el pilot australià Hughie Edwards va ser condecorat amb la Creu de la Victòria.
Alfred Rosenberg es va reunir amb el Obergruppen-führer Heinz Lorenz.
A Iugoslàvia:
Joseph Broz va emergir com a líder del moviment de resistència iugoslau, tot i que el govern a l’exili no li va donar suport. Tito, un comunista declarat, tenia el suport popular i aquell dia va fer una crida a la revolta contra “l’invasor i els seus col·laboradors“.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Letònia, les tropes alemanyes varen acabar d’ocupar Riga, ciutat que havia sigut ocupada pels guerrillers letons l’1 de juliol. Immediatament, els alemanys varen publicar un anunci d’allistament en el diari letó Tevija (Pàtria) on demanava a tots els letons “patriotes”, els membres del Perkonkrusts, els estudiants, els oficials, els milicians i els ciutadans que s’inscriguessin a l’oficina del Grup de Seguretat en el carrer Valdemara 19 per eliminar del país a tots els elements “no desitjables”. Poc després, el Kommando de Viktor Arajs, sota les ordres del Generalmajor der Polizei Franz Stahlecker, va cremar totes les sinagogues de la capital letona, on en el seu interior hi havia tancats molts jueus que varen morir cremats. En la gran sinagoga, en el carrer Gogla, els homes d’Arajs varen detenir a una 20 de jueus i els varen cremar vius mentre els tiraven granades de mà per la finestra. Aquell mateix dia, el Einsatzgruppen A va informar que a Riga s’havien iniciat els pogroms.
A Kaunas, els Einsatzgruppen varen assassinar a 463 jueus. A Vilna, el Einsatzkommando 9 va assassinar-ne com a mínim a 54.
A la tarda, els soviètics varen enviar la 41º SAD al pont que creuava el Velíkaia, a prop de Tizhina, perquè s’hi apropava la 1º Divisió Panzer, que aquell dia s’havia apoderat del viaducte que creuava el riu al seu pas per Ostrov i es trobaven a només 150 quilòmetres de Leningrad. Però els bombarders soviètics es varen topar amb la 5./JG i la II./ JG 53.
A l’extrem nord, la 6º Divisió de Muntanya de les SS es va topar amb la 1º Divisió Blindada soviètica a Salla i els SS es varen espantar i varen fugir de forma desmesurada. En realitat la Divisió soviètica no havia començat cap contraatac i en el diari de guerra d’aquesta unitat no hi figura cap combat.
En el sector central:
El 47º Cos Panzer va atacar Kréiser mentre defensava el cap de pont de Borisov amb el suport dels canons antiaeris de 88 mil·límetres de la Luftwaffe i l’aviació del 8º Cos de l’Aire. Els soviètics, tot i les baixes que varen patir, varen contraatacar, però de seguida varen perdre l’empenta.
Els carros de combat de la 4º Divisió Panzer capitanejats pel tinent Hans Detloff von Cossel varen fracassar en el seu primer intent de passar el Dnièper a Stari Bíjov, al sud de Moguiliov.
En el sector sud:
El 1º Grup Panzer va ocupar Shepetovka.
El general Gotthard Heinrici va escriure que la requisa d’aliments per part dels soldats alemanys era a consciència i exhaustiva, i va afirmar que el territori no tardaria en quedar sec.
A la Unió Soviètica:
La comissió de planificació estatal Gosplan, l’organisme de planificació econòmica, va començar a elaborar un pla per evacuar la indústria de l’est.
A Finlàndia:
Ritti va declarar a l’ambaixador dels Estats Units, que Finlàndia no secundava la política del dictador Hitler i que només l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht.
A la Gran Bretanya:
A Londres, el general polonès Stefan Rowecki va declarar que mentre els exèrcit alemanys destruïen el territori polonès que havia sigut ocupat prèviament pels soviètics, molts polonesos estaven disposats a oferir cooperació administrativa i econòmica amb els alemanys, ja que aquests sentien que estaven sent alliberats de “l’opressió bolxevic”, en la que els jueus, en la seva opinió, havien interpretat un paper rellevant.
A Etiòpia:
Les tropes aliades varen ocupar Dchimma després de durs combats amb els italians i, a Debra Tabor, que estava molt ben defensada pels italians des de feia dies, la guarnició italiana es va rendir després dels continus atacs.
Diari del Tercer Reich 