Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg varen saltar totes les alarmes quan varen arribar les notícies de que les tropes soviètiques estaven lluitant amb molta agressivitat i que tot i la superioritat alemanya estaven resistint més del previst gràcies als enormes sacrificis que feien. Franz Halder va escriure en el seu Diari que el comandament soviètic actuava amb habilitat i que donaven una resistència acarnissada i fanàtica.
Durant aquella nit, Adolf Hitler va dir en el seu entorn la seva teoria sobre la religió i la història mundial. Hitler va afegir que tot just ara començaven a comprendre les lleis que regien la vida i va afirmar que aquestes lleis naturals els guiarien en la via del progrés, tot i que no sabien el per què d’aquestes lleis. El líder alemany va afirmar que l’home té una necessitat d’un refugi on pogués trobar consolació i ajuda, però que només seguia aquest camí per les tradicions i els costums. Hitler, tot i això, demanava no educar pel camí de l’ateisme perquè, segons ell, els russos no tenien Déu i això no els impedia que fossin capaços d’enfrontar-se a la mort.
Després d’una pausa, Hitler va tornar amb el seu monòleg i va assegurar que quan el nacionalsocialisme hagués regnat durant un temps seria impossible concebre un altre estil de vida diferent i que a llarg termini el nacionalsocialisme i la religió no podrien seguir existint junts. A la pregunta d’un dels seus convidats de si aquell fet podria comportar a una nova guerra, Hitler li va contestar que la solució ideal seria deixar que les religions es devoressin entre elles, sense persecucions i sense substitucions. El dictador veia en el poble alemany l’únic que podia dur a terme aquella eliminació perquè creia que es necessitava paciència i estava convençut que els alemanys eren pacients. Hitler assegurar que el pitjor cop que havia patit la humanitat era el cristianisme i va definir el bolxevisme com el fill bastard de la humanitat i, els dos, va afirmar que eren producte dels jueus. El líder alemany va dir que el bolxevisme practicava una mentida d’igual calibre que el cristianisme quan afirmava que volia portar la llibertat entre els homes quan en realitat els volia esclavitzar. Hitler va afegir que s’hi l’imperi romà hagués agafat la influència germànica s’hagués desenvolupat orientant-se cap al domini del món i que el resultat de la caiguda de l’imperi romà sota el cristianisme havia dut una foscor que havia durat segles. A continuació, Hitler va assegurar que els croats eren més germànics que eslaus i que igualment entre els estonians, de qui va dir que eren l’elit dels pobles bàlitcs, tenien molta sang alemanya i per aquest fet Iosif Stalin havia utilitzat els letons per les seves execucions. Parlant del dictador soviètic, Hitler va assegurar que era una de les figures més extraordinàries de la història mundial, ja que havia començat com un petit funcionari i no ho havia deixat de ser i que governava des del seu despatx gràcies a una burocràcia que obeïa al dit. Tot i això, Hitler va augurar la pèrdua de l’imperi soviètic.
Heinrich Himmler va emetre una ordre per cuidar als nens alemanys aris a la Unió Soviètica.
A la primera plana de la revista Israelitischen Wochenblatt es deia en un dels articles que a Polònia havien mort l’any passat uns 40.000 jueus i que els hospitals polonesos estaven plens de ferits.
A Alemanya:
Les ciutats d’Aquisgrà i Münster varen patir intensos bombardejos aeris que varen tenir com a conseqüència l’expropiació de diversos edificis religiosos que varen passar a ser utilitzats com albergs pels que s’havien quedat sense casa.
Martin Bormann va informar a Bernhard Rust de que, tal hi com havien acordat el 8 de març, el professor de la Universitat de Munic, el doctor Karl Ritter von Frisch, tenia que retirar-se segons el paràgraf 72 pel fet de ser Mischling de segons grau. Bormann li afegia que la seva destitució s’havia de fer de forma imperativa perquè s’havia sabut que Fritsch havia mantingut nombrosos contactes amb jueus després de 1933, que havia declarat que la ciència alemanya s’havia vist danyada per la marxa de jueus i per haver intentat apartar del seu institut a científics coneguts per les seves opinions antisemites.
Alfred Rosenberg es va reunir amb Ernst Boeppel, que es volia dirigia a l’Est, i després amb Hans-Heinrich Lammers, que li va parlar de com estaven els ànims en el quarter general de Rastenburg i d’una sèrie de qüestions.
A Letònia:
El diari Tevija (Pàtria) parlava en el seu editorial de “Els jueus, font de la nostra destrucció”.
A Lituània:
Otto Bräutigam, oficial d’enllaç de Rosenberg, es va reunir amb el comandant de la rereguarda de l’Exèrcit Nord, el general Franz von Roques, a Kaunas. En la reunió va ser informat de que la Policia Auxiliar havia dut a terme nombrosos pogroms i que l’administració militar alemanya havia establert que els jueus s’haguessin d’identificar amb una marca i que estaven obligats a treballar.
En el front oriental:
En el sector central:
Per tal d’ajudar a la 4º Divisió Panzer a consolidar-se en el Dnièper i tallar la carretera de Gómel a Moguiliov, la 2º Flota Aèria va efectuar només aquell dia 1.048 missions.
En el sector sud:
El 1º Grup Panzer del comandant Gerd von Rundstedt va arribar a 16 quilòmetres de Kiev després de trencar les línies del 5º Exèrcit soviètic. Els tancs de la 13º Divisió Panzer varen entrar en els perímetres de la ciutat de Zhitómir, a 120 quilòmetres a ponent de Kiev, sense trobar oposició.
Els alemanys havien fet des de que havia començat l’Operació més de 400.000 presoners soviètics.
A Itàlia:
A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Nàpols. Aquest cop, a més de les víctimes, els italians varen perdre 6.000 tones de petroli que es varen cremar. Curiosament, el comte Galeazzo Ciano es va alegrar de l’atac britànic perquè va creure que així la “raça italiana” es tornaria més dura i faria de Nàpols un poble nòrdic.
A Espanya:
A la nit, un Savoia-Marchetti SM.82 es va enlairar de Sardenya amb tres bombes per dirigir-se a la badia d’Algeciras amb l’objectiu d’atacar a alguna embarcació mercantil britànica. Els sistemes de detecció acústica britànics varen descobrir l’aparell italià i varen fer sonar les sirenes. Tot i això, el Savoia va llençar les tres bombes, però cap va encertar a una embarcació britànica. Dues d’ells no varen explotar, quedant mig enterrades a la duna de la platja de Ponent. La tercera va tocar a la cantonada dels carrers d’Algeciras, matant a cinc persones i ferint-ne a nombroses més.
A Síria:
Les tropes britàniques, unitats de la Legió Estrangera, soldats de la França Lliure i tropes de l’Índia i d’Austràlia varen obligar a rendir-se a l’exèrcit francès quan varen ser derrotats en la batalla en el polígon format per les ciutats de Trípoli, Homs, Damasc, Merj’Ayun i Sidon. Tot i la derrota, el 14 de juliol de 1941 els soldats francesos rendits no varen acceptar unir-se a la França Lliure i varen decidir tornar a la França de Vichy.
En els Estats Units:
Franklin Delano Roosevelt va marcar en un mapa arrancat de la National Geographic Magazine la nova prolongació cap a l’est de les patrulles nord-americanes a l’Atlàntic, unes patrulles que fins llavors havien arribat a una distància de 650 quilòmetres de la costa septentrional d’Escòcia.
Diari del Tercer Reich 