Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler, convençut de que ja dominava Europa i que aviat conqueriria la Unió Soviètica, va ordenar en un complement de la Directiva Número 32, que un cop es dominés Europa s’havia de reduir considerablement les forces de l‘Exèrcit de Terra i incrementar les forces blindades donant prioritat a la Luftwaffe i a la Kriegsmarine per atacar a la Gran Bretanya i, més tard, als Estats Units amb un equip de la Força Aèria. Per primer cop, Hitler va veure la possibilitat d’atacar als Estats Units. Llavors, el dictador li va dir a l’ambaixador japonès Hiroshi Oshima que els seus enemics, fent referència als soviètics, ja no eren éssers humans i els considerava bèsties. Sentint aquestes paraules, la secretària Christa Schroeder li va comentar a una amiga:

Tota experiència anterior permet afirmar que és una lluita contra animals salvatges. 

Hitler aquell dia va donar suport a la campanya anticomunista que havia engegat Joseph Goebbels després de que li ordenés el 8 de juliol. 

---

A la ciutat de Drogobich, a Galitzia, les SS varen assassinar als jueus en un bosc proper. Primerament els varen ordenar que cavessin les seves tombes i després els varen afusellar. 

A Alemanya:

Otto Bräutigam, que havia estat els últims dies a Lituània, va tornar a Berlín per informar en el seu cap, Alfred Rosenberg, sobre la situació dels nous territoris ocupats. Bräutigam havia sigut informat dels assassinats i les atrocitats que es cometien contra els jueus. Rosenberg també es va reunir amb Hans Fischböck, que tornava d’Holanda i que tenia que marxar cap a l’Est com a comissari general. 

---

A Buchenwald hi va morir el qui havia sigut advocat de l‘Església de la Confessió, Martin Gauger.

---

Els britànics varen bombardejar la ciutat de Hannover. 

A Iugoslàvia:

Aquell dia van començar les operacions de guerrilla entre la Sèrbia de Draza Mihailovic i la Montenegro de Josip Broz Tito.

En el front oriental:

En el sector nord:

El 4º Grup Panzer, amb la 6º Divisió Panzer del coronel Richard Koll, va creuar el riu Luga després de construir dos caps de pont. D’aquesta manera amenaçava la ciutat de Leningrad. El tram occidental del Luga va caure en mans alemanyes abans del migdia i un destacament blindat va avançar cap a l’antiga capital dels tsars. Pel camí, aquesta unitat va assaltar per sorpresa l’aeròdrom de Yastrebina, a només 105 quilòmetres al sud-oest de Leningrad.  

A més, el 56º Cos Panzer d’Erich von Manstein va arribar a la ciutat de Soltsí, a 30 quilòmetres a l’oest del llac Ilmen. Veient que havien de reaccionar, el general Novikov va enviar unes quantes aeronaus per atacar-los. Els soviètics varen causar greus danys a les forces de Von Manstein, que l’endemà rebria un atac per terra.

---

A l’extrem nord, amb les forces soviètiques en retirada, els finlandesos varen tallar la línia ferroviària de Sortavala a Patrozavodsk. Al mateix temps, la flota del nord soviètica va desembarcar més tropes a la badia de Litsa, a la rereguarda del Cos de Muntanya del comandant Eduard Dietl. 

En el sector central:

A Orsha, al sud-oest de Smolensy, a les tres de la tarda un oficial d’artilleria soviètic, el capità Flerov, va utilitzar per primer cop en combat el llançacoets Katiuska. Els coets varen ser disparats contra uns trens alemanys ubicats a prop d’una estació ferroviària. Els supervivents a l’atac varen quedar tan impressionats per aquella nova arma que varen declarar més tard que els “hi havia caigut un mar de foc”.

Aquella mateixa tarda, les tripulacions soviètiques varen atacar amb més coets sobre els alemanys que volien creuar el riu Orshitsa. L’atac també va ser efectiu.  

En el sector sud:

Franz Halder va escriure en el seu diari que la Batalla de Berdichev s’havia tornat molt dura i que s’havia convertit en una matança multitudinària, amb els soviètics atacant sense sentit, i va afirmar que començava a aplacar. 

---

Els soldats soviètics tenien molts problemes, i un d’aquests problemes va ser l’elevat número de desertors. Per frenar-ho, els generals soviètics varen establir que tot aquell que abandonés la seva posició sense avís previ se li aplicaria un consell de Guerra i l’afusellarien. Però, al mateix temps, els soviètics varen formar aquell dia un front de Reserva amb sis exèrcits nous (el 24º, el 28º, el 30º, el 31º i el 32º) al comandament del tinent general Ivan Bogdanov, que va rebre l’ordre d’ocupar posicions darrere el Front Oest.

A la Gran Bretanya:

En un discurs per ràdio, Winston Churchill va declarar que en les últimes setmanes havien llançat sobre Alemanya més o menys la meitat del tonatge de bombes que els alemanys havien llançat sobre les ciutats britàniques durant la Batalla d’Anglaterra, i va afirmar que això només era el començament.  

A la Unió Soviètica:

El Servei d’Informació Militar britànica va enviar un missatge confidencial a la Missió Militar britànica a Moscou indicant que transmetessin d’immediat als soviètics els missatges de les forces alemanyes desxifrats gràcies Enigma sobre les disposicions i l’ordre de batalla dels alemanys. 

A Síria:

Després d’una fratricida lluita entre l’exèrcit francès de Vichy i l’exèrcit de la França Lliure, que va deixar les tropes de Vichy exhaustes i sense subministraments, es va firmar l’armistici de Sant Joan d’Acre que posava fi a les hostilitats amb la Gran Bretanya en aquell sector. El general Henri Dentz va ser l’encarregat de rendir-se desobeint la França de Vichy. D’aquesta manera Síria va recobrar la seva independència, tot i que formalment no l’aconseguiria fins el 1946. Dels 20.000 soldats francesos de Vichy, només 2.000 es varen unir a les tropes del coronel Charles de Gaulle; la resta es varen retirar amb honors militars. Els Aliats varen patir unes 2.500 baixes en aquella campanya, mentre que les forces franceses de Vichy en varen patir unes 3.500.