Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg hi començaven haver els primers desacords per l’ordre d’Adolf Hitler de la Directriu número 33 del dia anterior. Un dels crítics va ser l’almirall Wilhelm Canaris, que va manifestar que la campanya a la Unió Soviètica no avançava tal hi com havien previst i que estaven lluny d’eliminar l’enemic. Canaris també va dir en el seu retorn de Rastenburg, que en el quarter estaven molt nerviosos perquè la campanya russa no es cenyia a les normes i va afirmar que cada vegada eren més els indicis que deien que la campanya no acabaria amb l’enfonsament intern del bolxevisme sinó amb el seu enfortiment.  

---

Aquell mateix dia, Hitler va escriure una carta al dictador Benito Mussolini per explicar-li la situació militar en el front oriental i li va prometre que perseguiria l’exèrcit soviètic fins a aniquilar-lo.

---

Heinrich Himmler va viatjar a Lublin.

A Alemanya:

Per tercer diumenge seguit, en el seu sermó Clemen August von Galen va protestar contra l’ocupació de les propietats de l’Església a Münster i els seus voltants, així com contra l’expulsió de monjos i monges, a més de criticar la pràctica de l’eutanàsia per part de la Gestapo. 

---

Joseph Goebbels va escriure en el seu article per al Das Reich, titulat Imitació, que Alemanya i de fet Europa descarregarien un cop contra els jueus sense pietat i sense misericòrdia que els duria a la seva ruïna i a la seva perdició. El ministre va acusar als jueus de Moscou d’inventar mentides i atrocitats i que els jueus de Londres els citaven convertint-les en històries adequades per als burgesos. Per acabar el seu article, Goebbels assegurava que les nacions que havien sigut enganyades veurien la llum i cridarien que els jueus eren culpables i els jueus serien castigats.

En el front oriental:

En el sector nord:

Per ordres dels alemanys, el tinent coronel letó Voldemars Veiss va crear una força auxiliar letona que va participar en els assassinats en massa de jueus.

---

El KG 76 alemany va iniciar un atac amb bombarders contra la ciutat de Leningrad escortats per part dels caces Bf-110 del ZG 26. Però quan estaven a punt d’arribar a l’antiga capital tsarina es varen topar amb els caces del 7º Cos Aeri, el 7 IAK, de la defensa aèria de Leningrad. Tres aeronaus alemanyes i dues soviètiques varen ser destruïdes i les bombes alemanyes varen caure de forma molt dispersa.

Preveient que la ciutat podria acabar en mans alemanyes, un segon tren carregat amb tresors de l’Hermitage va sortir direcció a la ciutat de Sverdlovsk, en els Urals. 

---

El tinent Johannes Pfeiffer del 12./LG I va aconseguir enfonsar el destructor Stermitelni i el patruller SKR-20/Shtil a la badia de Kola. Aquesta gesta li va valer la Creu de Cavaller.

En el sector central:

La Stavka va donar ordres al comandant Simon Timochenko de llançar una contraofensiva de relleu, la més poderosa fins la data, amb l’objectiu d’alliberar els exèrcits 16º i 20º, a mig camí a Smolensk, i el 13º a Moguiliov. Per complir aquest objectiu se li va assignar en el Front Oest els exèrcits 28º, 29º i 30º de la reserva de la Stavka.

En el sector sud:

Segons un informe alemany, els nacionalistes ucraïnesos havien matat a cops a 130 jueus a Krements, al nord-oest de Lutsk. A més, en el petit poble d’Annopol, a prop de Jmelnitski, els agents de la policia varen abatre a trets a 25 jueus.

A la Unió Soviètica:

El govern de Polònia a l’exili i la Unió Soviètica varen firmar un tractat d’ajuda mútua.

---

Iosif Stalin va ordenar a totes les seves unitats de l’Exèrcit que purguessin a tot els elements poc fiables. 

En el Mar del Nord:

Per primera vegada una embarcació britànica, un minador, va travessar el Mar del Nord en direcció al port soviètic d’Archangelsk, a l’Àrtic, amb subministraments militars.