Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal de camp i comandant del Grup d’Exèrcits del Nord, Wilhelm Ritter von Leeb, per parlar de la campanya a la Unió Soviètica i li va demanar rematar Leningrad amb celeritat.

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats per deixar-los anar un dels seus monòlegs. El dictador els va explicar que haurien d’estar agraïts als jesuïtes perquè gràcies a ells havien abandonat l’arquitectura gòtica i per haver restituït en el món l’alegria en tots els sentits i va parlar lleugerament de Luter dient que havia tingut mèrit en alçar-se contra el Papa i l’organització de l’Església, provocant la primera de les grans revolucions, i per haver substituït molts dels dialectes per la “gran llengua alemanya”. Agafant a Luter, Hitler va explicar que existien semblances en l’evolució d’Alemanya i Itàlia. Parlant del seu aliat, el dictador va confessar que es sentia feliç sempre que es retrobava amb Benito Mussolini, ja que el considerava una gran personalitat i va afirmar que la Marxa sobre Roma de l’octubre de 1922 havia sigut una de les grans gestes de la història, tot i que va voler deixar clar que el programa del NSDAP s’havia elaborat el 1919 quan ell no sabia res de Mussolini. També va confessar que les SA probablement no existirien sense els camises negres. El dictador els va assegurar que si Mussolini morís seria una desgràcia molt gran per Itàlia i que quan havia passejat pels jardins de Villa Borhese hi havia vist els perfils dels busts romans havia comprès que Mussolini era un dels cèsars i l’hereu d’un dels grans homes d’època. Parlant d’Itàlia, Hitler va afirmar que l’imperi romà era la creació política més gran i que el Renaixement havia obert una nova era en el que l’home ari s’havia trobat de nou i, per tant, el passat alemany també es trobava en territori italià. El dictador va afegir que el més insignificant palau de Florència o de Roma tenia molt més valor que el castell de Windsor i que si els britànics destruïssin qualsevol cosa de Florència o de Roma seria un crim i va assegurar que tal cosa no faria mal ni a Moscou ni a Berlín. Continuant admirant les ciutats italianes, Hitler va afirmar que París, exceptuant l’Arc de Triomf, no tenia res que tingués la grandària del Coliseu, del Castell de Sant Àngel o de Sant Pere perquè, per ell, aquests monuments eren el producte d’un esforç col·lectiu. També va assegurar que el Panteó de Roma era molt més ben construït que el de París. El dictador també els va explicar que quan Mussolini havia vingut a Berlín l’hi havien donat una recepció magnífica, però que el seu viatge a Itàlia havia sigut molt millor perquè l’havien dut a visitar el Quirinal. Recordant el viatge de 1938, Hitler va explicar-lo que Nàpols si es treia el castell podria estar en qualsevol lloc d’Amèrica del Sud, però que tenia el Palau Reial d’una gran bellesa i va assegurar que el seu gran desig era poder vaguejar per Itàlia com un pintor desconegut.    

---

Heinrich Himmler va decidir construir el camp de concentració de Lublin Maïdanek, situat a les afores de la ciutat de Lublin, al sud-est.

En el front oriental:

La Luftwaffe va bombardejar Moscou amb 195 bombarders mentre els soldats soviètics es retiraven més enllà del Dniester. L’Operació d’atac a la capital soviètica va rebre el nom clau de Clara Zetkin, una cèlebre comunista alemanya, i tenia com objectiu principal el Kremlin. El coronel Ivan Klímov va enviar 170 caces per fer-los front i a la zona de concentració de reflectors de l’àrea de Solnechnogorsk-Golitsino, situada al nord-oest de la capital soviètica, es varen produir violents combats. Més a prop de Moscou, els bombarders alemanys varen ser rebuts pel foc antiaeri soviètic. En total, les unitats antiaèries varen informar de l’ús de 29.000 projectils de canó i 130.000 bales de metralladores durant la incursió. Els alemanys varen perdre set aparells durant l’atac, però varen llançar 104 tones de bombes de demolició i 46.000 incendiàries que varen causar nombroses víctimes. El Kremlin, tot i això, no va ser tocat.

En el sector central:

Les SS varen obligar a un grup de 45 jueus a cavar un forat i, després, els varen lligar a tots junts amb una corda i els varen llançar al forat. A continuació, les SS varen ordenar a 30 bielorussos que cobrissin de terra als jueus vius, però els bielorussos s’hi varen negar. Llavors, les SS varen disparar amb les seves metralladores tant als jueus com als bielorussos. Al final 75 persones varen morir a mans de les SS.  

En el Mediterrani:

Els britànics varen començar l’Operació Substància, una operació on les embarcacions de transport de subministraments britàniques passarien de Gibraltar a Malta, que estava envoltada i ocupava una posició clau en la curta ruta marítima i aèria entre el nord d’Àfrica i Itàlia.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va plantejar-se envair les Illes Canàries. Anthony Eden va considerar que Espanya podia ser atacada en aquells moments, ja que els alemanys estaven “ocupats” lluitant en el front oriental.

A França:

L’almirall Jean Darlan va reconèixer que el seu govern s’havia vist obligat a acceptar les exigències japoneses de col·laborar amb ells per la defensa de la Indoxina francesa.