Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg només arribaven males notícies i estava clar que els soviètics estaven lluny de ser derrotats i, a més, les baixes alemanyes augmentaven. Franz Halder, que fins llavors havia cregut que l’Operació Barba-roja seria un èxit, va corregir la seva xifra donada a principis de juliol on deia que els soviètics només tenien 46 divisions capaces de combatre a 93 divisions. Adolf Hitler sabia que havia de fer alguna cosa per canviar la situació i va ordenar en els seus comandants que escampessin un regne de terror en les zones conquerides capaç de provocar a la població la pèrdua de tot interès per la insubordinació. Hitler va afirmar que necessitava el control d’aquell país perquè, segons les seves paraules, era un país pel qual fluïen rius de llet i mel. Al mateix temps, el Suplement a la Directiva número 33 senyalava que el Grup d’Exèrcits del Centre havia de destruir els soviètics entre Smolensk i Moscou valent-se únicament de les seves divisions d’infanteria i que no seria fins llavors quan s’hauria de conquerir Moscou. A més, Hitler va dir que els comandants de totes les zones de darrere el front se’ls faria responsables, juntament amb les tropes que tenien a la seva disposició, de que regnés la tranquil·litat en les seves zones. El líder alemany advertia que no tenien que sol·licitar reforços i que havien d’utilitzar mètodes convenientment draconians.

A Alemanya:

El Völkischer Beobachter es va referir en un dels seus articles a Franklin Delano Roosevelt com l’instrument dels jueus i els francmaçons que es proposaven destruir Alemanya. El titular de l’article deia:

Roosevelt, maçó d’alt grau, principal instrument del judaisme mundial.

A Lituània:

Segons un informe de les SS, a la ciutat de Kedainiai havien assassinat a 83 jueus, 12 jueves, 14 comunistes russos, 15 comunistes lituans i 1 comissari rus.

En el front oriental:

A la nit, com el dia anterior, els alemanys varen llançar 115 bombarders contra la ciutat de Moscou per destruir-la, però, novament, l’atac va tenir menys transcendència que la que els alemanyes esperaven.

En el sector nord:

Tancs soviètics varen aturar l’avanç finlandès a la riba oriental del llac Ladoga.

En el sector central:

El 28º Exèrcit, sota les ordres del comandant Simon Timochenko, va atacar en el sector de Róslavl, a uns 100 quilòmetres al sud-est de Smolensk, direcció nord-oest, amb el suport a l’aire del 411º BAP. Però els soviètics es varen quedar ràpidament sense aquest ajut quan varen intervenir els Bf-109.

La guarnició de Brest-Litovsk, rodejada i aïllada a centenars de quilòmetres de la rereguarda i que havia resistit durant setmanes els bombardejos i l’artilleria alemanya, es va rendir.

A la Gran Bretanya:

Des de Scapa Flow i per sol·licitud de Iosif Stalin, varen salpar dos portaavions, dos creuers i sis destructors per dur a terme atacs contra embarcacions alemanyes que transportaven subministraments bèl·lics entre el port noruec de Kirkenes i Pechenga, la base controlada pels finlandesos per les operacions contra la regió de Murmansk.

---

Dos dies abans de la seva estrena, es va presentar a la premsa un nou documental britànic anomenat Target for Tonight, que se centrava en un bombardeig sobre Alemanya. Produïda per Harry Watt i amb un pilot de veritat, el comandant Pickard, en els controls, va donar un gran impuls a la moral britànica i l’expressió Target for Tonight es va convertir en un eslògan radiofònic i teatral.