Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va fer una anàlisi en que va assegurar que haurien de vigilar que mai més es reconstruís a l’altra banda dels Urals una força militar perquè els occidentals sempre serien aliats dels països de l’Est i va afirmar que amb 250.000 homes ben dirigits podien dominar el front de l’est per sempre més. El dictador va creure que un cop conquerida aquella regió se’ls hauria d’educar només perquè entenguessin els senyals de trànsit, ja que, d’acord amb la seves idees racistes, veia aquelles persones com analfabetes i exigia que continuessin com a tal, tot i que també va demanar que visquessin amb decència. A continuació, Hitler va explicar que anhelava convertir Crimea en una colònia alemanya i preveia que en poc temps hi tindrien allí un exèrcit permanent d’un milió i mig o dos milions de persones. Per aconseguir tal objectiu, el dictador va canviar les instruccions donades al 2º Grup Panzer del general Heinz Guderian i li va ordenar dirigir-se al sud-oest del Front Central a Gómel, a 250 quilòmetres al sud-oest de Smolensk. A aquests colons Hitler només els posaria una condició, que no es casessin amb una dona de la ciutat i sí amb una dona pagesa per tornar a les famílies nombroses. El dictador també va senyalar que podrien acceptar com a colons dels estats bàltics als holandesos, els noruecs i els suecs. Precisament, aquell dia li varen dir en el nou comissari pels països bàltics i Bielorússia, Heinrich Lohse, que les persones que estaven tancades en els guetos sota el seu comandament rebrien només la quantitat d’aliments que li sobraven a la resta de la població i, en cap cas, més que el suficient per conservar la vida. Aquestes racions mínimes d’aliments havien de continuar fins que poguessin posar en pràctica mesures més intensives per una “solució definitiva”. Lohse, que el dia anterior s’havia reunit amb Hitler, va pronunciar aquell dia un discurs davant els treballadors de Kaunas i els va parlar de la qüestió jueva.
Però no tothom opinava com Hitler, el mariscal Walther von Brauchitsch volia conquerir la ciutat de Moscou ràpidament i creia que aquest era l’objectiu principal de l’Exèrcit. Hitler pensava que Moscou podia esperar.
A la nit, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats i els va confessar que quan es trobava amb els nens pensava en ells com s’hi fossin els seus fills perquè, segons les seves paraules, li pertanyien. Parlant del front oriental, el dictador va assegurar que tot anava tal i com havia planejat, ja que considerava que les terres de l’est com indispensables per ells i va assegurar que aquella idea l’havia elaborat a la presó de Landsberg el 1924. El dictador va dir irònicament que a les autoritats bavareses de llavors els hagués sortit més a compte deixar-lo lliure. A continuació, Hitler va dir que el deure de cada persona era treballar i que el qui complia amb el seu deure es tornava indispensable per la comunitat, tot i que va defensar el model de l’aristocràcia anglesa per conservar el poder econòmic. El dictador va assegurar que havia de ser una alegria per una família quan moria un vagabund parent perquè era una càrrega. El líder alemany va defensar llavors l’economia planificada i va afirmar que Walter Darré l’havia encertat en el seu temps amb la llei de successió agrària i la reglamentació dels mercats. Per acabar, Hitler va explicar-lo que si obtenien en un futur les matèries primes que escassejaven i que els obligava a substituir-les per productes sintètics, això no seria una raó que els decideixi a abandonar els productes sintètics.
Wilhelm Keitel, complint instruccions de Hitler, va encarregar a Heinrich Himmler el manteniment de l’ordre en els territoris ocupats de la Unió Soviètica amb plens poders per prendre les mesures que cregués millor sota la seva responsabilitats per tal d’assegurar l’execució de les ordres de Hitler. Però Keitel, pensant en un endemà, va ordenar que es destruïssin tots els exemplars de les directrius que havia ordenat el 13 de maig en que s’ordenava assassinar a tota aquella persona “no desitjada” pel Reich. Algunes còpies d’aquests dos documents del 13 de maig varen ser salvats i varen aparèixer en el Judici de Nuremberg.
A Letònia:
Al matí, a Preili, els alemanys varen ordenar en els jueus del carrer Dvinskaya que es vestissin amb els seus millors vestits, que agafessin provisions i sortissin al carrer per ser conduïts a la sinagoga de la ciutat. Mentre eren fora de les seves cases, els alemanys ho varen aprofitar per registrar-les. A les dotze del migdia varen agafar als jueus i els varen tancar a la sinagoga. Mentrestant, un grup de joves varen rebre ordres de cavar una fossa darrere del cementiri. A continuació, els alemanys varen conduir als jueus de dos carrers més a la sinagoga. A dos quarts de quatre varen conduir a la força a tots els jueus a fora del cementiri i els varen afusellar. En total varen morir 250 persones.
Un informe operatiu del Einsatzgruppen número 33 senyalava que existien fortes tendències antisemites inherents a la població.
A Iugoslàvia:
A Belgrad, com a represàlia per uns vehicles miliars destruïts per quatre atacs amb bombes, els alemanys varen reunir a 1.200 jueus per dur-los a un camp de les afores de la ciutat. Allí els varen dividir per les seves professions i varen declarar ostatge a una persona de cada deu. Als 120 ostatges els varen dur a part i els varen afusellar. A més, a partir d’aquell dia els serbis varen ser advertits de que se’ls faria responsables si proporcionaven un entorn d’ajut als rebels.
En el front oriental:
En el sector nord:
La Wehrmacht va conquerir la ciutat de Tallin.
En el sector central:
Soldats alemanys de la 20º Divisió Panzer, comandats pel general Guderian, l’arquitecte de la Blitzkrieg, varen dur els seus Panzers a conquerir els voltants de la ciutat de Smolensk aquell dia i derrotar al 28º Exèrcit soviètic. Van fer més de 300.000 presoners a la ciutat. El 93% de la ciutat estava destruïda i la Wehrmacht es va situar a tant sols 150 kilòmetres de Moscou. A més, els alemanys varen tallar les línies soviètiques de comunicació amb Viazma.
A la Unió Soviètica:
Un funcionari va llegir en veu alta a tots els oficials i soldats una ordre soviètica que sentenciava a mort a nou oficials soviètics d’alta graduació, entre els quals hi havia Pavlov, Klimovskikh i Korobkov. També varen afusellar, en aquest cas en secret, al general Pyadyshev, que havia organitzat la línia de defensa de Luga a Leningrad.
Els alemanys varen tornar a atacar Moscou per cinquena nit. Joseph Goebbels va escriure que el Kremlin era un munt de runes que seguien cremant, tot i que en realitat només havia caigut una única bomba a l’exterior del Kremlin i havia produït un profund cràter.
A la Gran Bretanya:
La Luftwaffe va tornar a atacar Londres després de 10 setmanes sense haver atacat a la capital britànica.
A la nit, en la casa del camp del primer ministre de Chequers Court, Harry Hopkins va emetre un discurs pels micròfons de la BBC en el que va assegurar que no havia vingut d’Estats Units sol, sinó que ho havia fer acompanyat per 20 bombarders. També va deixar clar que Franklin Delano Roosevelt estava completament en contacte i d’acord amb Winston Churchill en la seva determinació d’acabar amb els alemanys. En acabar la retransmissió, Hopkins i Churchill varen parlar en el jardí. El primer ministre va donar importància al fet de que ara la Unió Soviètica participés en la guerra i va parlar de l’ajuda que Gran Bretanya oferiria als soviètics. Hopkins li va preguntar si podia repetir aquelles paraules davant de Iosif Stalin. El primer ministre li va dir que podia dir-li a Stalin que el seu únic desig era aixafar a Hitler i que podia confiar amb ells.
A Indoxina:
Les tropes japoneses varen començar l’ocupació al territori francès d’Indoxina.
Diari del Tercer Reich 