Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler estava molt cansat de que els seus generals com Franz Halder o Heinz Guderian, amb qui s’havia reunit el dia anterior, no opinessin igual que ell en la forma de tal hi com portava la guerra en el front oriental. Aquests discrepaven sobretot en la conquesta per Moscou perquè Hitler no li donava la importància que li donaven els generals i, per això, el dictador va publicar la Directiva Número 34 i va cancel·lar el Suplement a la Directiva número 33, la conquesta de Moscou. Basant-se en els forts reforços que havien rebut els soviètics, que s’enfrontaven i resistien al Grup d’Exèrcit del Centre amb tenacitat, Hitler demanava posar-se a la defensiva. La nova Directiva ordenava dividir l’Exèrcit per tot el territori soviètic i va aturar les tropes del comandant Fedor von Bock mentre s’ocupava Leningrad i Ucraïna i es recuperava la idea de fer que el 3º Grup Panzer es dirigís al nord per ajudar al Grup d’Exèrcits del Nord. Hitler va ordenar que a les tropes soviètiques que combatien al nord-oest de Kiev havia que fer-les entrar en acció a l’oest del Dnièper per aniquilar-les. En el front finlandès, Hitler demanava que només hi haguessin les forces necessàries per una defensa i per donar la impressió de noves operacions ofensives. D’aquesta manera va frenar l’avanç alemany a la ciutat de Moscou paralitzant el Grup d’Exèrcits del Centre i concentrar-se en els flancs septentrional i meridional. Hitler volia conquerir l’interior d’Ucraïna amb els grans recursos industrials i agrícoles.
A Alemanya:
L’arquitecte Albert Speer va proposar-li en el ministre d’Armament i Munició, Fritz Todt, paralitzar les obres que no tinguessin importància estratègica pel desenvolupament de la guerra. Speer volia que la guerra acabés ràpid perquè li dificultava en la seva feina de construir les grans obres del Reich. Però al ministre Todt no li va agradar la idea de Speer, ja que la campanya contra la Unió Soviètica era un èxit i tot feia pensa que la guerra s’acabaria aviat a favor dels interessos alemanys. Quan Hitler va escoltar les suggerències de Speer també les va rebutjar, ja que també creia que la victòria seria en qüestió de setmanes i pensava que no caldria paralitzar les construccions com per exemple la de les autopistes, les obres del NSDAP i els projectes de Berlín.
Walther Hoernlein, el comandant del Regiment d’Infanteria Grossdeutschland, va rebre la Creu de Cavaller com a comandant del 80º Regiment d’Infanteria.
Un destacat oficial de l’estat Major, el general Von Waldau, va destacar que a la Unió Soviètica havien fet 799.910 presoners i havien destruït o capturat a 12.025 carros de combat.
A França:
A París, Carl-Heinrich von Stülpnagel va ordenar que no es fessin mesures col·lectives sense ordre ni concert, ja que el principal propòsit era sobretot capturar individus jueus i comunistes.
L’arquebisbe de Paris, Alfred-Henri Marie Baudrillart, va dir en el seu sermó que la guerra de Hitler era una noble empresa en defensa de la cultura europea.
A Letònia:
Heinrich Himmler va fer una excursió des de Riga a Segewold acompanyat per Hinrich Lohse i Hans Prützmann.
El diari local Lettische Zeitung va anunciar que darrere una “neteja definitiva i radical” dels 14.000 jueus a Daugavpils el 28 de juliol, la ciutat quedava lliure de jueus.
A Ucraïna:
Els Einsatzgruppen varen compilar el 40è Informe de Situació de les Operacions a la Unió Soviètica: A Zhitomir havien afusellat a 180 comunistes i jueus; a Proskurov, 146 jueus; a Vínnitsa, 146; a Berdichev, 148; a Shepetovka, 17; a Chorostkow, 30. En aquest últim lloc, l’informe deia que la població local havia matat a 110 jueus. A més, la 1º Brigada de Cavalleria de les SS va indicar en la conclusió d’un informe que fins el final del període d’aquest informe havien afusellat a 800 homes i dones jueves amb edats d’entre 16 i 60 anys per encoratjar el bolxevisme.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els portaavions HMS Furious i HMS Victorious varen atacar els ports septentrionals de Krikenes, Noruega, i Liinahamari, Finlàndia, respectivament. Quan el Furious va arribar al port noruec se’l va trobar desèrtic i un Albacore i dos Fulmar varen caure davant el foc antiaeri. L’operació del Victorious per la seva part també va ser un desastre, ja que els britànics varen ser atacats pels Messerschmitt Bf-110 i Bf-109.
En el sector sud:
El 1º Grup Panzer va capturar la ciutat de Kirovograd, a 120 quilòmetres al sud-est d’Uman. Per altra banda, els alemanys varen llençar un contraatac a la zona de Khàrkiv amb els seus tancs, provocant danys de consideració als soviètics. L’endemà repetirien l’atac.
A la Gran Bretanya:
A Londres, el primer ministre polonès Wladislaw Sikorski va firmar amb l’ambaixador soviètic Ivan Maisky un pacte entre els dos països, on els soviètics renunciaven als reajustament territorials sobre Polònia firmats en el pacte Mólotov-Ribbentrop. A més, els soviètics acceptaven restablir les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès a Londres, a ajudar a reorganitzar un exèrcit polonès en territori soviètic sota les ordres de la Unió Soviètica i a concedir una gran amnistia a tots els ciutadans polonesos privats de llibertat en territori soviètic.
A Japó:
L’emperador Hirohito va mantenir noves converses amb els seus caps de l’Estat Major i va tornar a posar els seus dubtes sobre la possibilitat de sortir totalment victoriosos en una batalla contra els nord-americans i els britànics. L’almirall Osami Nagano li va reconèixer que una victòria com la de 1905 contra els russos no seria possible i que inclús no estava segur de guanyar. Aquesta resposta va deixar abatut a l’emperador.
Diari del Tercer Reich 