Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb el seu entorn i els va confessar que no li estranyava que el comunisme hagués trobat forat a Saxònia en la dècada de 1920 i que ells no obtinguessin bons resultats entre els obrers saxons perquè trobava limitada a la burgesia saxona i va assegurar que aquests els veien a ells com a simples comunistes. El líder alemany va assegurar que en el passat, l’obrer no participava en la vida nacional i va acusar a la burgesia d’aquest fet. A continuació, Hitler va acusar a Ernst Thaelmann de mediocre, però va admetre que l’havia tingut que fer tancar a la presó no per venjança si no perquè no fes “mal” i va afirmar que un cop la Unió Soviètica hagués sigut eliminada l’alliberaria.

Durant al sopar, Hitler els va explicar en els seus convidats que es donava una importància exagerada a les condemnes a presó i va assegurar que molts cops era més preferible un càstig corporal que una pena de presó perquè en els centres penitenciaris els delinqüents podien trobar-hi una bona escola. En aquells moments acabava d’haver-hi un assassinat a Berlín i Julius Schaub li preguntava a Hitler quant de temps passaria abans de que es jutgés el cas, ja que la premsa es feia molt ressò del cas. Posant aquest exemple, el dictador va dir-los que no entenia que hi haguessin processos llargs per estudiar la qüestió i va assegurar que, en la seva opinió, el responsable de l’assassinat havia de desaparèixer. 

Després de sopar, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats i els va assegurar que la Unió Soviètica tancava les seves fronteres perquè els seus ciutadans no fessin certes comparacions. A continuació, el dictador va confessar-los que no veia malament que hi haguessin moviments revolucionaris als països fora d’Alemanya, inclús va dir que no imposaria el nacionalsocialisme, perquè això els donava cert avantatge i va posar l’exemple de França dient que molts francesos, fins i tot el govern de Vichy, no volien que marxessin de París perquè d’aquesta manera ells no haurien d’enfrontar-se a aquests moviments. Parlant del futur, Hitler va explicar que haurien d’augmentar l’energia elèctrica a través d’instal·lacions hidràuliques i va assegurar que Noruega seria algun dia la central elèctrica de l’Europa del nord. El dictador també va instar a les demés ciutats a seguir l’exemple de Munic en la producció de gas de l’enllumenat per recuperació i va assegurar que a la ciutat de Wels, que s’escalfava per aquest mitjà, no li estranyaria que un dia s’hi descobrís petroli. Hitler va augurar que en el futur s’escalfarien les llars amb hidrogen. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten i li va parlar de les gestes realitzades per una de les divisions de les Waffen-SS a l’ofensiva de Yelnia, de la qual n’estava molt orgullós perquè havia eliminat a tots els seus contrincants i creia convençut que eren un exemple per les demés forces.

---

Hinrich Lohse, després de reunir-se el dia anterior amb Alfred Rosenberg, va dirigir-se a Hans-Adolf Prützmann per donar-li les directrius provisionals pel tracte als jueus en el seu Comissariat que havia preparat el seu Departament II. D’aquesta manera es va informar a l’Administració Civil de que disposava de les competències necessàries per decidir sobre quins jueus es podien considerar útils i quins no. Lohse recomanava expulsar els jueus per tancar-los en guetos i sotmetre’ls a treballs forçosos segons les necessitats que tinguessin.   

En el front oriental:

En el sector nord:

A la matinada, l’exèrcit alemany va ocupar la ciutat de Staraia-Russa, al sud del llac Ilmen. Al mateix temps, el ZG-26 va tornar a atacar l’aeròdrom de Tallin i es va atribuir la destrucció a terra d’unes 40 aeronaus soviètiques.

En el sector central:

Tot i que Himmler creia que l’ofensiva en aquesta zona anava bé, l’exèrcit soviètic va dur a terme una batalla de carros de combat que duraria 28 dies per fer retrocedir als alemanys del sortint de Yelnyia. Aquesta contraofensiva va aixecar la moral dels soviètics. Alguns alemanys ja començaven a preveure que la guerra s’allargaria més del previst i el general Franz Halder va començar a partir de llavors a pensar en la manera de proveir a les tropes alemanyes amb roba d’hivern. 

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar per primer cop material nord-americà per ajudar a l’exèrcit soviètic per fer front als alemanys.