Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va reconèixer que d’haver sabut del número de carros de combat amb que comptaven els soviètics, no hauria començat mai l‘Operació Barba-roja. A la nit, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, que aquell dia va arribar a Rastenburg.

A Alemanya:

Després de les manifestacions religioses a Münster per queixar-se de que les autoritats nazis estaven expropiant els edificis religiosos aprofitant els bombardejos, el bisbe Clemens August von Galen, des del púlpit de l’església Lamberti, a Münster, va anar més enllà en el seu quart sermó seguit crític. En primer lloc va tornar-se a referir a la detenció de religiosos i la confiscació de les propietats de l’Església. Acte seguit, per parlar dels jueus, es va referir a les llàgrimes que Crist havia vessat per Jerusalem i va insinuar que era absurd pensar que únicament havia plorat únicament sobre el poble que rebutjava la veritat de Déu, que havia renunciat a la llei de Déu i s’havia condemnat a errar fora de les terres de Palestina. Von Galen va explicar que el mateix destí amenaçava a Alemanya des de que es matava impunement a innocents considerats improductius. El bisbe va afegir que el Codi penal del Reich deia en el seu article 139 que aquells que tinguessin coneixement d’un crim i no informessin a temps a les autoritats serien castigats. Von Galen va admetre que des de feia mesos estaven sentint notícies que els malalts amb malalties mentals que feia temps que estaven així o eren incurables eren traslladats a Berlín i que al cap de poc les famílies d’aquestes rebien les cendres dels seus difunts. El bisbe va dubtar de que aquestes persones morissin de mort natural i va deixar entreveure que eren provocades intencionadament perquè l’Estat considerava que ja no aportaven res ni a la comunitat ni a l’Estat. Von Galen va definir aquest procés com una terrible doctrina que buscava justificar l’assassinat d’innocents, que legítima la mort violenta de discapacitat que no podien treballar. El bisbe es va queixar de que encara estigués en vigor l’article 221 del Codi Penal, que deia que els que mataven amb premeditació serien condemnats a mort per assassinat. El bisbe va explicar que l’hi havien assegurat que en el Ministeri de l’Interior i en les oficines del cap mèdic del Reich, el doctor Leonardo Conti, no amagaven que, en efecte, un gran número de malalts mentals havien mort a Alemanya i que molts altres trobarien el mateix destí. Von Galen llavors va afirmar que aquesta manera d’actuar no només era contrària a la llei de Déu i la llei moral natural, sinó que era castigada pel Codi Penal amb la pena de mort i va sol·licitar, d’acord amb l’article 139, que es prenguessin immediates mesures per protegir als malalts afectats de les autoritats que tenien planejat els seus trasllats i assassinats. Per acabar, el bisbe va explicar com ell el dia 28 de juliol de 1941 havia denunciat que es portaven malalts mentals de Mariental per matar-los, però que no havia obtingut resposta de la seva denúncia. El bisbe, literalment, va dir:

Alguna comissió pot col·locar-nos en la llista dels improductius que, en la seva opinió, no mereixen seguir vivint. I cap policia ens protegirà, cap tribunal investigarà el nostre assassinat ni castigarà al culpable com es mereix. Qui podrà confiar en el seu metge a partir d’ara? Pot informar que el seu pacient és improductiu i rebrà instruccions per matar-lo. És impossible imaginar el nivell de depravació, de desconfiança general que s’estendrà per les famílies si aquesta paorosa doctrina es tolera, s’accepta o es segueix. 

Von Galen va recordar solemnement el cinquè manament: no mataràs, i evocava el just càstig d’aquell que infringien la llei sagrada. El sermó de Von Galen va ser llegit i difós per les diverses parròquies catòliques i va obtenir un enorme ressò entre la població, sobretot la catòlica. 

En el front oriental:

Erich Hoepner, el comandant del 4º Grup de Blindats, va ordenar que en el poble de Straschevo el terra quedés totalment arrasat perquè en els seus voltants els partisans havien atacat a alguns soldats alemanys.

---

El OKH va emetre una ordre relativa al tracte dels “civils hostils” en la qual s’ordenava explícitament que tot acte de resistència passiva o activa dels “resistents” aniria seguida de mesures de represàlies col·lectives immediates per ordre de com a mínim d’un cap de regiment.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer tenia que unir-se aquell dia al 11º Exèrcit al sud-est d’Uman per rodejar i atacar a dos exèrcits soviètics.