Dilluns:

En el front oriental:

En el sector central:

En el quarter general de Fedor von Bock, a Novy Borissov, Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal per parlar de la campanya a la Unió Soviètica. Protegit per la seva Leibstandarte SS Adolf Hitler, el dictador va rebutjar els cotxes de l’Estat Major posats a la seva disposició per Von Bock i va utilitzar el seu propi comboi d’automòbils, enviats anticipadament a l’aeròdrom. En la reunió, el mariscal, a qui Hitler va felicitar per la feina feta fins llavors, volia atacar la ciutat de Moscou el més aviat possible però, en canvi, Hitler preferia atacar abans la ciutat de Leningrad per la seva indústria i, a més, va afirmar que veia a Crimea com un dels objectius principals. A part, el va avisar de que no tenia clar què faria després de conquerir Leningrad, si atacar Moscou (com deia Von Bock) o atacar Ucraïna. Von Bock li va comentar que es podia defensar la causa de la població dels països ocupats de forma amistosa, ja que estaven disposats a col·laborar. Llavors, Heinz Guderian i Hermann Hoth li varen explicar a Hitler que els relleus i les reparacions imposades pel seu ràpid avanç portarien un temps a realitzar-se i varen demanar ralentí l’avanç, cosa que Hitler va acceptar. A continuació, el dictador els va comentar que farien un brutal atac cap a l’est, cosa que Von Bock li va encantar, perquè creia que els soviètics ja no tenien suficients forces per aguantar.

---

El 2º Grup Panzer del comandant Guderian avançava amb força cap a Róslavl i el tinent general Vladimir Kachalov, comandant del 28º Exèrcit soviètic, va tenir sol·licitar a la desesperada suport aeri amb tots els caces.

En el sector sud:

Les SS, armats i amb gossos, varen treure a la força a molts jueus d’Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, direcció a uns camps. Quan els jueus varen arribar a un extens camp sorrenc, les SS els hi varen ordenar que s’asseguessin. Molts d’ells varen pensar en un primer moment que els necessitaven per cavar fortificacions, però aviat va quedar clar que els volien matar. Els jueus varen esperar durant hores fins que, un grup darrere altre, els ordenaven despullar-se i els robaven tots els objectes de valor. Després els feien marxar fins a una fosa oberta i allí els afusellaven.

En el Reich:

En els Estats Bàltics:

El comissari d’Ostland, Hinrich Lohse, va preguntar al Ministeri de l’Est, el qual pertanyia, sobre què havien de fer amb els jueus estrangers instal·lats en aquests territoris. Ell, en particular, considerava que el retorn al seu país d’origen seria intolerable per la informació que poguessin transmetre a la propaganda anti-alemanya, però per altra part trobava inviable que es poguessin quedar a Ostland indefinidament. Per aquest motiu, Lohse va proposar aplicar sobre els jueus eslovacs les mesures policials que patien els jueus locals. La carta va ser transmesa al Ministeri d’Afers Exteriors.

A Holanda:

Després de que s’hagués hagut d’interrompre durant unes setmanes per culpa de l‘Operació Barba-roja, aquell dia es va reprendre l’evacuació de jueus holandesos a Espanya, l’Operació Lloguer, amb quatre trens amb destí a Madrid, de nou sota la supervisió de tres oficials de l’Abwehr.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt en la que li sol·licitava la seva ajuda per negociar amb els finlandesos.

---

Els soviètics varen traslladar a l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, un primer grup de bombarders per atacar la ciutat de Berlín al cap d’uns dies.

A la Gran Bretanya:

A la base de Scapa Flow, a la nit va salpar el Prince of Wales amb el primer ministre Winston Churchill a bord acompanyat per una petita flota de bucs de guerra auxiliars per dirigir-se a Placentia Bay per reunir-se amb el president Roosevelt.

A Japó:

L’Alt Comandament japonès va obligar a Fuminaro Konoye perquè posés a Roosevelt unes condicions dures. En el cas de que Estats Units no acceptessin els termes sol·licitats, Japó els declararia la guerra.