Dijous:
En el Reich:
Des de la base d’operacions d’un petit aeroport amb pista d’herba a l’illa d’Esel, lluny de la costa d’Estònia, es va donar l’ordre d’atacar aquella nit la ciutat de Berlín amb una formació comandada pel coronel Yevgueni Preobrajenski. 15 bombarders Iliushin BD-3 del 1 MTAP de la flota Bandera Roja del Bàltic es varen dividir en tres grups de bombarders soviètics i varen volar sobre el Mar Bàltic. Quan els alemanys els varen veure varen cometre el greu error de confondre’ls amb avions alemanys i d’aquesta manera els soviètics varen poder seguir la seva ruta sense ser molestats. A mitjanit varen arribar a la capital i, després de que cinc bombarders soviètiques llancessin trenta bombes de demolició als voltants i els accessos de la ciutat, la defensa antiaèria alemanya va reaccionar contra els atacants, però ja era massa tard. Els bombarders en aquell moment ja tornaven a les seves bases. En total varen morir sis persones i moltes més varen quedar ferides. Davant l’èxit d’aquella operació els soviètics varen tornar a atacar la nit següent.
El metge Theodor Morell va rebre una trucada per informar-lo de que Adolf Hitler havia patit un fort mareig i que era urgent que l’anés a visitar.
El comandant de la policia alemanya del sector central, Erich von dem Bach, va informar al quarter general de les SS a Berlín que les seves unitats havien realitzat 30.000 execucions des de la seva arribada al front oriental. La brigada de cavalleria de les SS també va enviar un informe a la capital on deien que havien realitzat 7.819 execucions fins aquell dia a la zona de Minsk. Per garantir que no sortissin a la llum aquests dos informes, varen ser enviat per ràdio amb el sistema Enigma. En conseqüència, el Servei Secret britànic els va desxifrar.
En el front oriental:
En el sector central:
El 4º Exèrcit del comandant Günther von Kluge del Grup d’Exèrcits del Centre del mariscal de camp Fedor von Bock va conquerir la ciutat de Smolensk, on gairebé tota ciutat va quedar destruïda, després d’aniquilar la dura resistència soviètica del general Gregory Zhukov. Fins al dia 5 d’agost de 1941 els combats amb els soviètic varen ser ferotges i, fins aquell dia, els soldats alemanys no varen poder descansar ni dormir. Adolf Hitler va estar tan content amb el seu mariscal que va confiar-li l’Exèrcit més poderós amb 49 divisions els seu control. Tot i la victòria, la resistència soviètica va endarrerir l’avanç alemany cap a Moscou, a més de que va comportar moltes baixes. En aquella batalla el Grup d’Exèrcits del Centre va patir 48.000 baixes entre morts i ferits dels 250.000 morts que ja portaven.
En el sector sud:
El 26º Exèrcit soviètic, rodejat i debilitat i que es trobava en el sector de Boguslav, a mig camí entre Kiev, al nord, i Uman, al sud, va atacar al 1º Grup Panzer des de Kanev, a ribes del Dnièper, situat al nord-oest. L’atac va aconseguir trencar el flanc alemany.
Iosif Stalin va agafar el comandament de l’exèrcit soviètic.
A la Unió Soviètica:
Aleksandr Radó va informar a Moscou de que l’ambaixador japonès a Berna havia dit que el seu país atacaria a la Unió Soviètica quan Alemanya s’alcés amb la victòria.
Diari del Tercer Reich 