Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La força aèria soviètica havia bombardejat la ciutat de Berlín aquella matinada. Aquell bombardeig va desconcertar a molts generals alemanys que veien que no s’estava portant com calia la campanya militar a l’Est. Per exemple, Franz Halder va escriure en el seu Diari que havien subestimat als soviètics, ja que pensaven que només s’enfrontaven a 200 divisions i fins llavors s’havien enfrontat a 360. El cap de l’Estat Major també deixava constància de que els soviètics no estaven ben armats i que el lideratge dels seus comandants era pobre, però afirmava que quan destruïen a una dotzena de divisions soviètiques els russos en creaven una altra dotzena i que estaven condemnats a patir els atacs constants dels soviètics.

A la nit, els soviètics varen tornar a la capital, Eren vuit DB-3 que varen llançar sobre la capital sis FAB-250, 26 FAB-100, 48 FAB-50 i més de 100.000 papers de propaganda. Cinc bombarders no varen arribar al seu destí, quatre més varen atacar Libau i un altre va deixar les seves bombes a l’altura de Kolberg.

A Holanda:

Continuant amb l’Operació Lloguer de l’Abwehr, aquell dia va sortir un tren amb refugiats jueus holandesos amb destí a Madrid.

En el front oriental:

En el sector central:

El diari de guerra de l’Alt Comandament alemany informava que en el flanc septentrional del Grup d’Exèrcits del Centre els soviètics gaudien de superioritat aèria en tot el sector.

En el sector sud:

El comandant del Grup d’Exèrcits del Sud, Gerd von Rundstedt, va ordenar començar una ofensiva cap al mar Negre.

---

---

Tot i les victòries alemanyes hi havia comandants que començaven a veure la realitat. Franz Halder va escriure en el seu diari que ara s’adonava de que havien subestimant perillosament la potència soviètica en el camp econòmic i militar. Halder confessava que havien cregut fins llavors que els soviètics només disposaven de 200 divisions, quan ja n’havien comptat ara més de 360. A més, Halder va afirmar que el front alemany era massa dèbil i de profunditat insuficient en proporció a l’extensió del territori soviètic i, per aquest fet, els repetits atacs dels soviètics obtenien alguns èxits.

---

En un informe alemany es senyalava que dins la Unió Soviètica els intents d’instigar pogroms contra els jueus havien fracassat. Es deia que aquest fet es devia a que els russos veien els jueus com uns proletaris i, per tant, no podien ser objectes d’atacs.

A la Unió Soviètica:

El general Konstantin Kólganov, el director del Quart Departament, va sotmetre a la consideració de la prefectura de l’exèrcit soviètic desconfiar de les accions de Richard Sorge des de Tòquio.

A Bulgària:

Els soviètics varen llançar el coronel Radinov per prendre el control de les unitats partisanes que lluitaven a Bulgària.

A l’Atlàntic:

L’aviació alemanya va destruir el SS Empire Hurst quan aquest es dirigia a la Gran Bretanya.

A Canadà:

A les aigües de Terranova, al matí Winston Churchill va tornar a l’Augusta, l’embarcació on s’allotjava el president Franklin Delano Roosevelt, i va estar durant dues hores amb el President en la cabina del capità per treballar en la redacció de la Carta de l’Atlàntic juntament amb Sumner Welles i Harry Hopkins fins a l’hora de dinar. En el dinar entre els dos mandataris, gran part de la conversa que varen tenir la varen dedicar a parlar de la creixent agressivitat del Japó. Roosevelt li va prometre que si entraven a la guerra abans voldrien derrotar a Alemanya que Japó i li va confirmar la participació naval nord-americana en la Batalla de l’Atlàntic. Els dos varen acordar la celebració d’una conferència a tres bandes entre britànics, soviètics i nord-americans pel setembre. Durant aquestes converses s’hi va unir per primer cop el ministre britànic de Producció, William Beaverbrook.

A Japó:

El govern japonès va ordenar la mobilització general preveient que aviat entrarien en una nova fase del conflicte.