Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va emetre un suplement de la Directriu número 34, firmada pel general Wilhelm Keitel, on va ordenar en el Grup d’Exèrcits del Sud continuar avançant i atacant cap al sud i, un cop ocupada la península de Crimea, s’estudiaria un atac a l’altra banda de Kerch, cap a Batum. A més, va demanar en el Grup d’Exèrcits del Centre esperar a la defensiva per tal de que no avancessin cap a Moscou fins que no s’haguessin eliminat del tot les forces soviètiques. A part, Hitler demanava amb urgència destruir els aeròdroms soviètics des dels quals podien atacar Berlín.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb l’ambaixador sortint, Eugenio Espinosa, i va criticar durament a Franklin Delano Roosevelt, els francmaçons, els jueus i “tot el bolxevisme jueu”

A Alemanya:

Com el dia anterior, Berlín va ser durament bombardejada pels soviètics, que varen llançar 82 tones de bombes.

---

Heinrich Himmler li va explicar en el metge Felix Kersten que tenia la intenció d’inaugurar una nova unitat d’intel·ligència, organitzada de manera semblant al Servei Secret britànic però molt més gran i eficaç. Himmler li va comentar que el líder d’aquest nou Servei seria Walter Schellenberg i li va demanar si el podia examinar. A les cinc de la tarda, Schellenberg va ser presentat al doctor, que el va acceptar tenir com a pacient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys avançaven cap a Odessa i les forces blindades alemanyes varen arribar als voltants del Mar Negre. De seguida es varen produir violents combats al voltant de la ciutat d’Odessa.

---

Un informe de la Brigada de Cavalleria de les SS indicava que empènyer a les dones i els nens als pantans de Pripet per ofegar-les no havia tingut l’èxit esperat, ja que els pantans no eren suficientment profunds perquè s’ofeguessin.

A Líbia:

Les tropes australianes que estaven defensant la ciutat de Tobruk varen abandonar-la a petició del seu govern i varen ser rellevats per 6.000 polonesos.

A Canadà:

Aquell dia va acabar la reunió que havia començat el 9 d’agost de 1941 entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt a la badia de Placèntia, al sud-est de Terranova. Els dos dirigents van acordar que en cas de que els Estats Units lluitessin contra Alemanya i Japó atacarien primer a Alemanya. Els dos líders varen firmar el que acabaria sent mesos més tard la Carta Atlàntica, on es comprometien a restablir la democràcia, a respectar els drets humans a Europa i a destruir el nazisme. La trobada també va servir per discutir la forma d’ajudar a escala gegantesca a la Unió Soviètica. Precisament, per ajudar als soviètics, dos esquadrons d’avions de combat, compostos per 40 aparells, varen sortir de la Gran Bretanya a bord del Argus cap a Murmansk, la base naval soviètica de Poliarnoe, i Archangelsk. Roosevelt va estar d’acord en fer pública una amenaça cap a Japó de que si envaïa un altre país en el sud-oest del Pacífic tindrien represàlies per part nord-americana.

En el bàndol Aliat:

L’almirall François Darlan va dissoldre el moviment d’alliberació francesa de l’Amistat de França liderat per Gabriel Jeantet.

---

El president polonès a l’exili, Mijail Kalinin, va firmar un decret amb els soviètics on es concedia una amnistia a tots els ciutadans polonesos en territori soviètic que es trobessin privats de la seva llibertat com a presoners de guerra o per qualsevol altre motiu.

A Japó:

Richard Sorge va avisar al seu govern de que en els pròxims dos o tres setmanes el govern japonès prendre la decisió de si atacar o no a la Unió Soviètica i els va advertir de la possibilitat de que l’Estat Major japonès podria prendre la decisió sense consultar-ho al Govern.