Divendres:

En el front oriental:

Els alemanys varen conquerir Ucraïna i Adolf Hitler va tornar a ordenar en el Grup d’Exèrcits Central que esperessin a la defensiva mentre el Grup d’Exèrcits del Nord havia de conquerir la ciutat de Leningrad. El dictador volia esperar per conquerir Moscou a que el seu Exèrcit hagués eliminat a totes les forces soviètiques de tot el país, tal hi com havia ordenat el dia 12. Tot i les ordres de Hitler d’avançar pel nord, el Grup d’Exèrcits del Nord es va aturar a 70 quilòmetres de Leningrad.

---

Però la guerra no anava tal hi com havien planejat i alguns, com Franz Halder, varen començar en caure en el pessimisme. Halder va escriure aquell dia que l’èxit estava fora del seu abast. 

En el sector nord:

Els Stukas del 8º Cos de l’Aire varen realitzar diversos atacs contra les forces soviètiques al nord del llac Ilmen i varen atacar l’estació de ferrocarril de Chudovo, a la línia ferroviària de Leningrad a Moscou. Els alemanys varen poder atacar sense problemes durant tota la tarda i, al vespre, ja havien destruït la majoria de les fortificacions de Novgorod.

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, Berlín va tornar a ser bombardejada pels bombarders soviètics. En total en varen arribar 15 dels 17 bombarders perquè els altres dos es varen dirigir a Stettin i Nou Brandenburg. Tots els bombarders varen tornar a la seva base, tot i que dos dels DB-3 del 1 MTAP es varen estavellar quan intentaven aterrar.

A Bielorússia:

En el camp de presoners de guerra soviètics a Minsk, al matí, Heinrich Himmler, que acabava el seu viatge en el front oriental per observar com es produïen les massacres, va proclamar davant dels líders de les SS que ara era lícit assassinar a dones i a nens. El cap de les SS va demanar poder assistir a una execució, ja que fins aquell moment no havia vist mai com es matava a un home. Complint el seu desig, es va organitzar l’assassinat d’un centenar de presoners, la majoria “espies i sabotejadors” jueus, en un bosc al nord de la ciutat. Les víctimes varen ser conduïdes en camions a les rases que s’havien cavat amb anterioritat. A totes les víctimes se’ls va obligar a baixar i allí es varen produir els assassinats per part del Einsatzgruppen B. Eren obligats a estirar-se boca terra sota una fosa de dos metres de profunditat. A l’altra banda hi havia un batalló d’execució compost per 12 persones. Segons sembla i seguin el relat de Karl Wolff, Himmler, a més de pàl·lid, estava molt nerviós i no parava de moure’s, mirant d’una banda a l’altra quan sentia els trets, i es va mostrar més alterat quan els encarregats de realitzar el tret a la nuca de les víctimes varen començar a fallar. Els crits dels presoners malferits varen provocar que el cap de les SS exclamés que els matessin ràpidament, ja que no volia veure aquella escena. En aquells moments, quan remataven a les víctimes, un fragment del cervell d’un dels presoners executats va tocar la cara de Himmler, i aquest es va alterar com mai.

Després, Himmler li va dir en els seus homes que ell i Hitler respondrien davant de la Història per l’extermini, que va definir com a necessari, dels jueus per ser els “transmissors” del bolxevisme mundial. Entre els presents hi havia Erich von dem Bach-Zelewski.

Durant la reunió que va mantenir Himmler amb els seus homes, Heinrich Lohse va promulgar un decret per tota la Unió Soviètica ocupada pel qual tots els jueus havien de dur dos distintius grocs (un en el pit i un altra a l’espatlla), no podien caminar per la vorera, no podien utilitzar el transport públic, no podien visitar parcs, patis de jocs, teatres, cinemes, biblioteques, museus… i només rebrien en el gueto els aliments que sobressin de les necessitats locals. Tots els jueus sans tenien que incorporar-se a les esquadrilles de treballadors i treballar en les feines que estipulessin les autoritats d’ocupació, com construir carreteres i ponts i reparar els danys produïts pels bombardejos. 

A la nit, Himmler va deixar anar que segurament es preguntarien per què estaven fent tot allò, i el cap de les SS els va respondre que si no ho feien els farien el mateix i va assegurar que havien d’aixafar els bebès al bressol com, literalment, gripaus inflats i repulsius. El cap de les SS va afegir que vivien en una edat de ferro i tenien que netejar amb escombres de ferro i, per tant, tot el món havia de complir amb el seu deure sense consultar-ho amb la consciència.

A Lituània:

A Roskiskis, a prop de la frontera amb Letònia, els alemanys varen començar a afusellar a 3.200 jueus a més de 5 comunistes lituans, un partisà i un polonès. Les execucions varen durar dos dies.  

A Polònia:

A Stawiski, els alemanys varen afusellar a 600 jueus. 

A la Unió Soviètica:

Des de Tòquio, Richard Sorge va aconseguir enviar un missatge per ràdio a Moscou en el que informava que el govern japonès havia confirmat que no estava disposat a entrar en guerra contra la Unió Soviètica, ja que suposaria una pressió excessiva per l’economia japonesa.