Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va reunir amb Adolf Hitler i, molt probablement, va informar-lo dels afusellaments a gran escala que havia vist els últims dies a Minsk. Himmler es va trobar amb un Hitler molt debilitat; el seu metge Theodor Morell li havia donat fortes dosis de medicaments.

---

Pràcticament havia finalitzat la instrucció de la Divisió Blava a Grafenwöhr i va sortir aquell dia una comissió espanyola cap a Königsberg.

A Alemanya:

Per tots els púlpits de les esglésies es va llegir una carta pastoral del cardenal Michael von Faulhaber on va defensar que es mantinguessin els crucifixs a les aules. A Baviera, Adolf Wagner, ministre d’Educació, havia provat sense èxit de retirar-les a l’abril.

En el front oriental:

En el sector nord:

El nou batalló suec voluntari, el Svenska Frivilligbataljonen o SFB, conformat per mig miler de soldats sota les ordres del tinent coronel Hans Berggren, va arribar a la península de Hanko per ajudar a les forces finlandeses.

En el sector central:

El 19º Exèrcit soviètic del coronel general Ivan Konev va atacar a Yartsevo al 9º Exèrcit amb l’ajuda d’una brigada blindada i els nous aeroplans de la 43 SAD.

---

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius militars a Moscou i importants línies de ferrocarril. En el sector nord, els alemanys varen conquerir la ciutat de Novgorod. Per altra banda, per l’ordre del general Gregory Zhukov del 15 d’agost, el 24º Exèrcit soviètic va atacar les posicions alemanyes en el cap de pont d’Elnia.

En el sector sud:

La Wehrmacht va continuar assetjant Odessa i va conquerir Dniepropetovsk. Al mateix temps, el 5º Cos de l’Aire va començar una sèrie d’atacs contra les vies de trànsit de Dniepropetovk. Els objectius principals eren l’estació ferroviària, les carreteres i els ponts. L’atac alemany va ser poc productiu.

A Líbia:

La Luftwaffe va atacar el port de Tobruk i els seus dipòsits i objectius del Canal de Suez, i la Regia Aeronàutica va atacar objectius a Marsa Matruh. A la nit, la RAF va atacar a un comboi italià que es dirigia a Líbia.

A Iran:

El govern iranià va rebre una sol·licitud conjunta anglesa-russa amb una sèrie de demandes, entre les quals l’epulsió del seu país de tots els alemanys i italians. Aquestes demandes varen ser rebutjades, fet que portaria a la invasió del 25 d’agost.

A la Gran Bretanya:

En el Canal de la Mànega, avions britànics i alemanys es varen batre en un combat aferrissant. Durant la nit, la Luftwaffe va atacar objectius a l’est i el sud-est com el port de Hull, aeròdroms i dipòsits situats en el riu Humber.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va declarar públicament que tot intent japonès d’aconseguir l’hegemonia a Àsia, sobretot si atacava les Índies Orientals Holandeses, portaria als Estats Units a prendre mesures actives per salvar els seus interessos. Com a resposta, la flota del Pacífic va ser transferida de Califòrnia a Pearl Harbor, es va incrementar el suport als nacionalistes xinesos del Kuomintang que lluitaven contra Japó i es van desplaçar 35 bombarders B-17 a Filipines, des d’on podien bombardejar les illes de Japó.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Viatxeslav Mólotov i l’ambaixador britànic Stafford Cripps varen firmar un acord econòmic en el qual Londres concedia crèdit de deu milions de lliures a Moscou.