Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, després de que Adolf Hitler acceptés les propostes de Joseph Goebbels d’obligar en els jueus d’Alemanya a dur l‘estrella de David i a segregar-los encara més dels seus veïns, el ministre de Propaganda va escriure que treballaria d’immediat en la qüestió jueva i va deixar clar que estava convençut de que amb el distintiu els jueus desapareixerien de la vista dels llocs públics, ja que per ell “espatllaven” l’aspecte de la ciutat de Berlín i el seu ambient. El ministre va concloure el seu escrit dient que només podien parar quan els haguessin eliminat del tot i que havien d’abordar el tema sense cap sentimentalisme. En el tema de la guerra, Goebbels admetia que Hitler estava molt molest amb ell mateix per haver-se deixat enganyar en relació amb el potencial dels bolxevics a partir dels informes procedents de la Unió Soviètica. Pel ministre, aquesta era la causa dels problemes de les operacions militars i deixava clar que Hitler les havia patit durament en conseqüència.
A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va dir que pel be del poble alemany tenien que desitjar una guerra cada 15 o 20 anys i els va assegurar que un exèrcit que només tenia la finalitat de conservar la pau només conduïa a jugar a ser soldats i els va posar els exemples de Suècia i Suïssa. El dictador els va explicar que li criticaven haver sacrificat de 100.000 a 200.000 en la guerra, però els va afirmar que ell podia assegurar que gràcies a la seva activitat la nació alemanya havia guanyat a més de 2.500.000 éssers humans i que esperava que en 10 anys serien entre 10 i 15 milions més d’alemanys en el món. A més, Hitler va explicar-los que les guerres impulsaven els naixements perquè s’ensenyava a les famílies que era un error tenir un fill únic. Parlant d’Europa, el dictador els va dir que no podien permetre que els pobles del continent depenguessin de la Gran Bretanya i va tornar a assegurar que Ucraïna i després la conca del Volga serien algun dia el graner d’Europa i va recordar que en temps dels tsars Rússia mai havia patit fam. Hitler estava segur que les pobres famílies obreres de Turíngia i del Harz trobarien allí grans possibilitats i va afegir que deixaria que la població autòctona pogués tornar a les esglésies.
A Alemanya:
A Munic, convidada per Jutta Rüdiger, la líder de la Lliga de Noies Alemanyes, la BDM, va arribar-hi la filla del dictador Primo de Rivera i germana de José Antonio Primo de Rivera, Pilar Primo de Rivera, que en aquells moments era la Delegada Nacional de la Secció Femenina de la Falange, i que havia sortit aquell matí de Madrid en avió rumb a la capital bavaresa.
La RAF va atacar el port d’Ostende, que feia de trànsit marítim en aigües d’Holanda, l’estació de ferrocarril de Sarrebruck, i altres objectius a França. Aquells atacs diürns varen fer intervenir a la Luftwaffe, que va continuar atacant el trànsit marítim en aigües britàniques. En els combats aeris els britànics varen perdre quinze avions. A la nit, la RAF va atacar objectius del litoral oest d’Alemanya.
La Völkischer Beobachter va tornar a escriure en la portada que Franklin Delano Roosevelt era la dominació mundial en mans dels jueus.
En el front oriental:
En el sector nord:
Les primeres divisions blindades del Grup d’Exèrcits Nord, comandades pel mariscal de camp Wilhelm von Leeb, varen arribar a prop de Leningrad i varen començar el seu atac contra la ciutat soviètica. A més, el 56º Cos Panzer d’Erich von Manstein, que actuava en el flanc de Sobennikov, a Straya Rusa, va agafar desprevinguts als soviètics i, poc després, el 10º Cos d’Exèrcit es va llançar contra les forces soviètiques en retirada. La 8º Divisió Panzer d’Erich Hoepner també va avançar cap a Leningrad aquell matí per la carretera del Luga direcció Krasnogvardeisk. Però la columna de tancs d’aquesta Divisió va caure en una emboscada preparada per diversos elements de la 1º Divisió de tancs soviètica sota les ordres de l’alferes Zinovi Kolobanov. Amb aquesta acció, l’avanç del Grup d’Exèrcits del Nord cap a Leningrad va tornar a quedar paralitzat i Kolobanov va rebre l’Ordre de Lenin per haver destruït 22 carros en aquella missió.
A Finlàndia, l’aviació soviètica va atacar Joensuu i una altra localitat. Els caces finlandesos varen intervenir a l’acte i es varen produir combats aeris. A més, els finlandesos varen atacar a la navegació soviètica en aigües del golf de Finlàndia i l’activitat de l’artilleria va continuar en el front de Hanko.
A Estònia, les tropes alemanyes varen iniciar l’assalt a l’assetjada ciutat de Tallin, defensada per 40.000 soldats i civils armats.
En el sector sud:
A Ucraïna, la Stavka va crear la regió defensiva d’Odessa i va alterar les defenses de Kiev desplegant el dèbil 40º Exèrcit soviètic contra l’amenaça de les tropes del general Heinz Guderian pel nord. Els soviètics comptaven amb tres línies fortificades i amb el suport de la flota soviètica del Mar Negre.
Les tropes alemanyes d’avantguarda varen atacar els caps de pont soviètics en el baix Dnièper occidental i varen ocupar la ciutat de Jerson, a la desembocadura del riu. Tot i això, els soviètics varen resistir. A més, les tropes italianes que varen creuar feia uns dies el riu Bug meridional varen perseguir als soviètics en retirada cap al Dnièper. Al mateix temps, el 1º Grup Panzer va establir el seu primer cap de pont a l’altra banda del riu Zaporozhie.
En el poble de Byelaya Tserkow, al sud de Kiev, els homes de la secció del Sonderkommando del Einsatzgruppe C dirigida pel SS-Obersturmführer August Häfner, varen carregar en camions a diversos dels nens jueus de les víctimes que havien assassinat feia dies i els varen conduir al camp de tir on havien assassinat als seus pares per també afusellar-los. Únicament 90 nens de fins a 6 anys varen ser confinats en un edifici situat a les afores del poble sense menjar ni aigua i vigilats per guàrdies ucraïnesos. El 22 d’agost seran assassinats de la mateixa manera.
A Líbia:
Stukas alemanys varen atacar de nou el port de Tobruk. Mentrestant, en el front de la ciutat libanesa, l’activitat d’artilleria i accions locals de les patrulles va continuar. A la nit, la Luftwaffe va bombardejar la base d’Alexandria.
A Itàlia:
La Regia Aeronàutica va atacar Malta, però els avions italians varen ser interceptats per la RAF sobre Malta i Sicília.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va cancel·lar les exportacions a qualsevol port japonès.
A Japó:
Davant la pregunta de l’ambaixador alemany a Tòquio, el general Eugen Ott, de quan atacarien a la Unió Soviètica, el ministre d’Afers Exteriors, Yosuké Matsuoka, li va respondre que atacar als soviètics era un acte extremadament greu, que exigia una profunda reflexió.
El govern japonès va aprovar la intervenció de l’Estat en la navegació.
Diari del Tercer Reich 