Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
A la nit, Adolf Hitler va llegir els informes del comandant Walther von Brauchitsch del 18 d’agost de 1941 en què li demanava que es tornessin a dirigir cap a Moscou enlloc de cap al sud. Després de reflexionar-hi una estona, el líder alemany continuava pensant que la conquesta de Moscou podia esperar. Era més important per ell la conquesta d’Ucraïna i la conca del Volga perquè volia aquelles terres fossin el futur graner d’Europa. Precisament, aquell dia es va crear el Comissariat del Reich d’Ucraïna.
Durant aquell dia, Hitler va firmar el decret sobre la imposició de l’estrella groga a tota persona considerada jueva que visqués al Reich. L’ordenança va entrar en vigor l’1 de setembre.
A Alemanya:
A Berlín, l’arquitecte Albert Speer, per odres de Hitler, va comunicar a l’almirall Lorey, l’assessor de l’arsenal de Berlín, que es col·loquessin entre l’estació del sud de la capital i l’Arc de Triomf (que encara s’havia de construir, la que seria l’obra T de la futura Germània) uns 30 canons pesats. Speer també li va comunicar que Hitler volia posar peces d’artilleria en altres punts de la gran avinguda (Unter den Linden) i de l’eix sud, com també tenien pensat posar els tancs més grans davant dels edificis públics més important. Estava clar que els nazis tenien por de que la capital del Reich pogués ser atacada i ja sabien que les coses no anaven tant bé com havien pensat.
L’aviació soviètica va executar una nova incursió contra el litoral d’Alemanya. Els soviètics també varen atacar aquella nit la ciutat de Berlín amb tres bombarders DB-3. Dos altres bombarders que havien d’anar a la capital es varen perdre i uns altres dos es varen estavellar en enlairar-se des de la seva base. Després d’aquell atac, que no va tenir importància, els soviètics varen apartar els BAP 22 i 200 de futures missions a la capital alemanya.
Alfred Rosenberg va aprovar una ordre relativa a les cerimònies confessionals entre els alemanys desplaçats a l’Est.
Els voluntaris de la Divisió Blava estacionats a Grafenwöhr, Baviera, varen acabar el seu període d’instrucció i varen passar a formar part de la 250º Divisió de l’exèrcit alemany. Poc després varen ser enviats al front oriental sense equips militars adequats.
A França:
A París, la policia francesa, sota les ordres dels alemanys, varen començar la segona ràtzia antisemita i varen arrestar a 4.230 jueus, sobretot en el districte 11. Tots ells varen ser enviats al camp de concentració de Drancy.
En el front oriental:
En el sector nord:
Les forces alemanyes començaven el bloqueig a la ciutat de Leningrad i unitats blindades varen arribar aquella mateixa nit a Gatchina, a només 40 quilòmetres de l’antiga capital tsarina. Preveient que seria dura la campanya, els alemanys varen demanar en els finlandesos que els ajudessin a atacar Leningrad. Les tropes soviètiques, com a resposta, varen demanar a la població de Leningrad que defensessin la ciutat fins a la mort i es va crear aquell dia un soviet militar per la defensa de l’antiga Sant Petersburg. Aquell fet va fer enrabiar al dictador Iosif Stalin, que tenia por de que aquell nucli pogués amenaçar la seva autoritat interna.
La 6º i la 8º Divisió Panzer varen passar a la defensiva.
El 18º Exèrcit alemany va creuar l’antiga frontera entre Estònia i la Unió Soviètica a Narva i va aconseguir d’aquesta manera l’aïllament complet de la guarnició soviètica a Tallin.
En el sector central:
Després d’un atac per sorpresa, els alemanys varen ocupar Chudovo, un important nucli ferroviari i, a Bielorússia, varen ocupar la ciutat de Gomel.
En el sector sud:
A la localitat de Belaya Zerkov, molt a prop de Kiev, va ser escenari d’una brutal acció d’extermini per part de la Wehrmacht i dels batallons de les SS. L’atac alemany va durar dos dies seguits i varen perdre la vida 90 nens jueus. La comandància local, creada per la pròpia Wehrmacht després de l’ocupació dels territoris situats al sud-est de Kiev, va demanar que s’establís a la ciutat un registre de la població jueva. Els adults varen ser entregats per la Policia Secreta de Campanya a les unitats especials de les SS, que es varen encarregar d’afusellar-los deixant a molts infants de Belaya Zerkov orfes. Aquests nens varen viure en unes condicions inhumanes, tancats i sense menjar en un edifici semblant al d’una escola. El tinent coronel Helmuth Groscurth va inspeccionar l’edifici i va dir que les habitacions estaven plenes de nens coberts de mosques i va afirmar que la mala olor era insuportable. Afectat per tot el què havia vist, el tinent coronel va informar a un alt comandament de les SS, que aquest li va assegurar que aviat els nens serien portats a un altre lloc. Però el mariscal Walter von Reichenau va donar l’ordre en el coronel Paul Blobel d’executar als 90 nens que es trobaven tancats. Groscurth va voler impedir aquells fets sense èxit.
Les execucions en massa eren vistes i aprovades per totes les esferes militars alemanyes. Aquell dia, en un informe d’actuació del grup d’acció C, es va deixar escrit que el tracte amb la Wehrmacht no havia tingut cap problema i que en els seus cercles es vivia amb interès el treball i les convivències de la policia de seguretat. En l’informe es deixava clar que això es podia veure sobretot en les últimes execucions en massa i que en alguns departaments s’enviaven diversos missatges als grups d’acció sobre jueus i funcionaris.
El 1º Grup Panzer va arribar a la localitat de Jerson, un municipi a la desembocadura del Dnièper, riu que havia crescut de forma desmesurada després de que el 18 d’agost els soviètics destruïssin la presa hidroelèctrica del riu a Zaporozhie.
A la Gran Bretanya:
Durant la nit, la Luftwaffe va atacar objectius situats a l’Anglaterra oriental. Per la seva part, la RAF va atacar la costa noruega.
A Croàcia:
Les tropes italianes que estaven a la costa dàlmata de Iugoslàvia varen ocupar la ciutat de Gospi i l’illa de Pag, on varen exhumar 791 cadàvers, dels quals 293 eren dones i 91 eren nens, que havien sigut abatuts pels ustaxis.
A la Unió Soviètica:
Hotsumi Ozaki des de Japó va informar al govern soviètic que els líders militars japonesos no estaven encara disposats a entrar a la guerra i que esperaven una victòria determinant dels alemanys a l’Oest. Clausen, tot i això, va avisar de que tot i que Japó no entraria probablement a la guerra aquell any la decisió encara no s’havia pres fermament.
A Líbia:
Les grans tempestes d’arena varen dificultar l’activitat bèl·lica en el front de Tobruk, on els australians, que portaven pràcticament quatre mesos resistint, varen començar a marxar en embarcacions per tornar a Egipte per ser substituïts per soldats britànics. Durant la nit, la RAF va bombardejar el port de Benghazi i la Luftwaffe va atacar Port Said, Egipte.
A l’Atlàntic:
A aigües britàniques i davant a la costa oriental, llanxes ràpides alemanyes varen atacar a un comboi britànic i varen enfonsar a un petrolier.
Diari del Tercer Reich 