Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va enviar-li una carta en el mariscal de camp Walther von Brauchitsch, on li deia que la conquesta dels sectors Nord i Sud de la Unió Soviètica tenien prioritat i que la conquesta de Moscou podia esperar. Hitler li volia respondre la petició que Von Brauchitsch li havia fet d’atacar Moscou. El dictador va ordenar al 2º Grup Panzer del tinent coronel Heinz Guderian que continués marxant en sentit meridional des de Gomel, a 250 quilòmetres al sud de Yelnia, per tal d’ajudar a acabar amb el punt mort que es trobava el camp de batalla a Kiev. Però Von Brauchitsch discrepava de l’estratègia militar de Hitler i quan va llegir aquella carta on veia rebutjat de nou el seu pla per arribar a Moscou va patir un lleu atac de cor.
En els mateixos termes, el dictador va enviar en el general Fedor von Bock una nova directiva on li deia que la proposta de l’Exèrcit de continuar les operacions cap a Moscou no corresponien als seus plans, i que l’objectiu principal no era arribar abans de l’hivern a la capital soviètica sinó que eren la conquesta de Crimea, la de la regió minera i industrial de la conca dels Dönets, les zones petrolíferes del Caucas, eliminar la ciutat de Leningrad i arribar a Finlàndia. La conquesta de Crimea, va afegir Hitler, era de vital importància per salvaguardar els subministraments de petroli procedents de Romania. Aquesta nova directriu tampoc va agradar gens al general Von Bock.
A Alemanya:
Heinrich Himmler tenia que decidir aquell dia si alliberava o no a uns jueus i li va explicar en el metge Felix Kersten que la majoria de la gent no tenia ni idea de qui eren els jueus. Li va dir que s’havien fet una multitud d’estudis dels jueus, analitzant el seu comportament des d’una perspectiva històrica, i va afirmar que només ell era capaç d’analitzar i comprendre de forma objectiva i correcte el caràcter jueu.
A Berlín, l’ambaixador espanyol José Finat va convidar a dinar al general Agustín Muñoz Grandes per la marxa del general al front oriental. Mentrestant, continuava des d’Alemanya l’embarcament i sortida de trens amb material i soldats de la Divisió Blava amb destí a Polònia i el front rus.
Els diaris varen anunciar la nova companya d’Ajuda Hivernal que aniria de l’1 de setembre al 31 de març de 1942.
A França:
El guarda-marina alemany Mozer va ser assassinat en el metro Barbès-Rochechouart sota les bales del coronel comunista George Pierre Fabien dels Francs-tireurs et Partisans i que havia sigut un antic membre de les Brigades Internacionals en la Guerra Civil espanyola. Aquesta va ser la primera execució, de les moltes que vindrien, d’opositors francesos a l’ocupació alemanya. Els alemanys varen reaccionar afusellant a més de 55 ostatges francesos.
A part, durant el dia la RAF va atacar aeròdroms en el nord de França. De seguida els caces de la Luftwaffe hi varen intervenir i varen començar els combats aeris.
A Iugoslàvia:
A primera hora, els alemanys varen massacrar a jueus i serbis en els carrers com a represàlia per l’atac a una patrulla alemanya. A continuació, varen reunir a més jueus i els varen ordenar que pengessin els cadàvers dels seus companys a les faroles. L’endemà es va ordenar en aquests jueus que despengessin els cossos i els portessin en els camions de les escombraries.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Finlàndia, en el seu avanç per l’istme de Carèlia, els finlandesos varen ocupar Priozersk, a la riba oest del llac Ladoga, i a la línia Ilme-Khiytoal varen tenir durs combats mentre avançaven cap al riu Vuoksi. Els soviètics, que no aguantaven més, es varen retirar a les illes de Vaalam i Kilpola i l’aviació soviètica va intervenir sobre les regions de Kotka i Suojärvi. La Luftwaffe va respondre a l’atac soviètic.
Messerschmitt Bf-110 de la ZG-26 varen atacar la base de Pushkin, on hi havia la força aèria soviètics 81 D, i varen causar danys de diversa consideració a les instal·lacions de terra de l’aeròdrom.
Els alemanys varen ocupar Chudovo i varen tallar la línia ferroviària entre Leningrad i Moscou.
En el sector sud:
A Ucraïna, després de que es prengués el dia anterior l’ordre d’afusellar els 90 nens jueus a Bjelaja-Zerkow o se’ls deixés morir de gana, Helmuth Groscurth va rebre una trucada de l’alta comandància de l’Exèrcit en què li deien que aquells nens tenien que ser executats l’endemà. En el seu informe, Walter Reichenau va concloure que la indignació que havia dut aquella ordre no radicava en l’afusellament dels nens, sinó en el fet de que haguessin estat en unes condicions deplorables mentre els oficials responsables de les SS dubtaven què fer al respecte.
Groscurth es va presentar a una reunió en el quarter general local on hi havia el coronel Riedl, el capità Luley, un oficial de contraespionatge, el SS-Obersturmführer August Häfner i el SS-Standartenführer Paul Blobel. Luley es va queixar que els capellans que havien visitat aquells nens en un edifici fora de la ciutat hi havien criticat les condicions en què malvivien aquells infants. Riedl es va queixar de que els nens havien d’haver mort el dia anterior com estava planejat. Bobel va donar suport a la queixa de Riedl i va demanar que aquelles tropes que no tinguessin res més a fer se’n ocupessin. Groscurth es va queixar, però Bobel li va replicar que Reichenau així ho havia ordenat.
En el front del Mar Negre, els alemanys varen ocupar la ciutat costera d’Otchakiv.
A Líbia:
La RAF va atacar els aeròdroms de Gambat i Menastir, i a Abissínia va atacar objectius de Gandar. En el front de Tobruk, després de la tempesta d’arena del dia anterior, l’activitat de l’artilleria va continuar. Per la seva part, la Luftwaffe va atacar a una flota britànica al nord de Sidi Barrani i el port de Tobruk, fet que comportarà a combats aeris contra la RAF.
A Iran:
Teheran va respondre el memoràndum del govern britànic i soviètic sobre el suposat elevat número d’alemanys a Iran.
En el Mediterrani:
La Regia Aeronàutica va atacar un aeròdrom a Malta i el port de Famagusta a Xipre.
A l’Àrtic:
Aquell dia va sortir d’Islàndia el comboi de proves britànic que es va dirigir a la Unió Soviètica transportant subministraments vitals com 48 Hurricane. El comboi va atracar al port rus d’Arkangel el 31 d’agost de 1941.
A Espanya:
A Madrid, després d’un mes de negociacions, es va firmar el Conveni Hispano-Alemany per l’enviament de 100.000 treballadors espanyols a Alemanya amb un contracte de dos anys i es va establir que el diner enviat pels espanyols a Espanya seria a càrrec de la deute espanyola.
Diari del Tercer Reich 