Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
A la tarda, en el quarter general de Rastenburg s’havia de celebrar una conferència del grup d’exèrcits i Franz Halder, molt alterat perquè Adolf Hitler volia atacar Ucraïna enlloc de Moscou, va volar al quarter general del Grup d’Exèrcits del Centre per reunir-se amb el tinent coronel Heinz Guderian. En la reunió tots els generals varen donar suport a la seva preferència de tornar a atacar Moscou. Halder va comunicar-li a Guderian que Hitler estava decidit a renunciar a les operacions previstes tant a Leningrad com a Moscou, ja que primer es volia apoderar d’Ucraïna i de Crimea. Entre tots varen discutir la millor forma per fer canviar d’opinió al dictador, ja que preveien que si seguien les seves directrius la campanya s’allargaria fins l’hivern i provocaria moltes complicacions. Després de llargues discussions, Fedor von Bock va proposar que Guderian acompanyés a Halder a Rastenburg per exposar-li les seves posicions.
A mitja tarda, quan s’estava fent fosc, Guderian i Halder varen aterrar a l’aeròdrom de Loetzen, a Prússia Oriental, i es varen dirigir d’immediat al quarter. Quan varen arribar-hi varen trobar a Hitler acompanyat dels generals Wilhelm Keitel, Alfred Jodl, Rudolf Schmundt i altres generals del Oberkommando de la Wehrmacht, però cap representant de les forces terrestres. Abans d’entrar a la reunió, Walther von Brauchitsch els va prohibir parlar amb Hitler de Moscou, ja que el dictador havia donat l’ordre d’atacar al Sud i només s’havia de debatre com executar l’ordre. Ni Halder ni Von Brauchitsch varen acompanyar a Guderian a la reunió amb Hitler.
Després de saludar-se i d’intercanviar quatre paraules, Hitler li va preguntar a Guderian si les seves unitats podien fer un gran esforç dirigint-se a Ucraïna. El general li va contestar que sí, però sempre hi quan es fixés un objectiu important com Moscou. Llavors, Hitler li va explicar que des del punt de vista militar era més important acabar de destruir l’exèrcit soviètic, però Guderian va agafar la paraula de cop i li va descriure la importància geogràfica de Moscou i el va advertir dels perills que hi hauria s’hi es desviaven cap a Ucraïna. Durant tota l’exposició del seu tinent coronel, Hitler el va deixar parlar sense interrompre’l, cosa insòlita en ell, i quan va acabar la seva explicació el dictador va dir-li que les matèries primes i la base de proveïment d’Ucraïna eren de vital importància per continuar amb la guerra i va seguir subratllant la importància de Crimea per eliminar la possibilitat de que els soviètics ataquessin als jaciments de petroli romanesos. Una mica irritat, el dictador li va afegir que els seus generals no sabien res sobre els aspectes econòmics de la guerra. Mentre Hitler exposava els seus arguments, la resta aprovava cada frase del líder alemany de manera que Guderian es va quedar sol defensant la seva idea d’atacar primer Moscou i, finalment, el tinent coronel va renunciar a defensar les seves idees.
El Reichssicherheitshauptamp va publicar un decret en el qual s’hi llegia:
El Reichsführer SS i cap de la policia alemanya (Heinrich Himmler) ha ordenat, en efecte immediat, que es prohibeix l’emigració dels jueus. Només en casos molt especials, per exemple quan hi hagi un interès positiu del Reich, es podrà concedir… l’emigració de certs jueus.
El gueto de Czestochowa va ser acordonat després de que milers de jueus de les localitats del voltant haguessin sigut deportats en el gueto.
En el front oriental:
En el sector nord:
Després de la divisió del Front Nord en els fronts de Leningrad i Carèlia, els soviètics varen formar el Front Leningrad, que contenia als alemanys en el sud de l’antiga capital tsarina i al llarg del riu Voljov, a l’est.
En el sector de Viborg, les tropes finlandeses varen atacar en un ampli front entre el riu Vuoski i el golf de Finlàndia i varen reconquerir diversos pobles com Säkkijärvi.
En el sector sud:
Tal hi com havia demanat Hitler, el 2º Grup Panzer de Guderian, juntament amb el 2º Grup d’Exèrcits, del coronel general Maximilian von Weichs, va atacar al sud del front oriental amb l’objectiu d’establir contacte amb el Grup d’Exèrcits Sud a l’est de Kiev. El Grup del coronel Guderian es trobava a la regió de Stardub i el del coronel general Von Weichs es trobava més a l’oest, a l’àrea de Gómel, a 200 quilòmetres al nord de Kiev. Els dos grups tenien el suport dels Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 i es varen enviar aquell dia bombarders mitjans contra el nus ferroviari de Chernigov, en el Desna, a 160 quilòmetres al sud de Gomel.
Al mateix temps, mentre perseguien al 5º Exèrcit soviètic, la 11º Divisió Panzer va aconseguir capturar el pont de fusta que creuava el riu Dnièper al seu pas per Gornostaipol, a 50 quilòmetres al nord de Kiev, abans de que els soviètics l’aconseguissin destruir. Aquella mateixa nit, els alemanys varen aconseguir un altre punt de suport en el costat oriental del Dnièper.
Després d’assassinar al dia anterior a uns 90 nens jueus a Bjelaja Zerkow, al sud de Kiev, el capità Luley va informar al quarter general del 6º Exèrcit de que s’havia complert la missió. Luley va ser recomanat per un ascens.
A la Unió Soviètica:
Exactament dos anys després del pacte Mólotov-Ribbentrop, Iosif Stalin va declarar públicament que s’havia de preguntar com podia ser que el govern soviètic hagués firmat un pacte de no agressió amb aquells homes sense paraula, i va definir a Hitler i al ministre Joachim von Ribbentrop com uns monstres. Stalin, per tal de justificar-se de la decisió presa feia dos anys, va dir que no havia sigut un error aquell Pacte perquè simbolitzava la pau, i va assegurar que cap Estat havia de rebutjar a un pacte de no agressió amb els seus veïns, encara que aquests fossin uns monstres caníbals, va sentenciar.
A la Gran Bretanya:
El Servei Secret va començar a interceptar els missatges de la policia alemanya enviats des de l’Est per Enigma en els quals es parlava amb tot detall dels afusellaments de jueus en grups que anaven des de 61 fins a 4.200.
A Croàcia:
L’abat benedictí Giuseppe Ramiro Marcone va informar al secretari d’Estat del Vaticà, Luigi Maglione, que els croats sentien odi contra els jueus i que aquests per protegir-se volien convertir-se en catòlics i per aquest fet el seu clergat facilitava la seva conversió. El 3 de setembre li contestaria Maglione.
En els Estats Units:
Davant de la prolongada vaga, el president Franklin Delano Roosevelt va ordenar la militarització de les drassanes Federal Shipbuilding & Drydock Company a Kearny.
A Japó:
L’ambaixador soviètic K. Smetanin va informar al govern japonès de que no havia de preocupar-se de l’arribada d’ajuda nord-americana a Vladivostok.