Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va ordenar-li a Karl Brandt suspendre l’operació Aktion T4, l’eutanàsia a malalts mentals i a les persones considerades pel règim com asocials per les nombroses queixes que rebia, sobretot dels eclesiàstics. La Cancelleria va filtrar ràpidament la decisió del dictador. Tot i suspendre el programa, aquesta operació es va continuar practicant en els camps de concentració i en els establiments infantils. Fins aquesta data, el programa d’eutanàsia havia portat la mort de 70.273 persones.

---

Encara cuejaven les reaccions sobre la decisió de Hitler d’atacar al sud enlloc de Moscou, tal i com volien els generals alemanys. Fedor von Bock, emprenyat amb Hitler per desviar-se cap al sud de la Unió Soviètica enlloc de dirigir-se cap a la capital soviètica, va escriure que el OKW no pensava aprofitar l’oportunitat de derrotar definitivament als soviètics abans de l’hivern. Al matí, Heinz Guderian, que el dia anterior havia intentat convèncer sense èxit a Hitler perquè canviés d’opinió sobre la seva estratègia, es va reunir amb el general Franz Halder, el cap de l’Alt Comandament Major de l’Exèrcit, i el va informar del fracàs de la reunió amb Hitler. Però, tot i el seu desacord, Guderian va seguir les ordres del dictador i va desviar els seus blindats de Moscou i els va dirigir cap a Kiev, preparant la Batalla per Ucraïna. Halder es va enfurismar amb el general Guderian perquè va veure com s’havia deixat convèncer per Hitler.

A Alemanya:

Durant la nit, la RAF va bombardejar objectius industrials i ferroviaris a Duisburg. Tres avions britànics varen ser destruïts.

---

Heinrich Himmler va tornar-li a parlar en el doctor Felix Kersten dels jueus, però aquesta vegada va parlar dels jueus que estaven tancats als camps de concentració, afirmant que deixava que alguns jueus investiguessin i espiessin a altres per saber a on tenien amagades les grans fortunes a Alemanya o a l’estranger. El doctor es va mostrar contrariat en aquests mètodes, però Himmler es va defensar dient que havien sigut els propis jueus qui s’havien ofert per fer-ho. Llavors, Kersten li va preguntar què rebrien a canvi aquests jueus, i Himmler li va respondre que rebrien una petita part del que s’aconseguís treure i un passaport vàlid amb visat per sortir del país.

En el front oriental:

En el sector nord:

El president Ritti i el líder Carl Gustav Emil Mannerheim varen rebutjar l’oferta alemanya de cooperació a Carèlia en la Batalla de Leningrad.

En el sector sud:

El 2º Grup Panzer del coronel general Guderian va ocupar intacte el pont que creuava el riu Desna al seu pas per Novgorod-Severski. Els soviètics varen reaccionar immediatament i el coronel general Kirponos, al comandament del Front Sud-oest, va enviar els seus avions a atacar els caps de pont alemanys del Dnièper. Els alemanys, preparats amb caces i peces d’artilleria antiaèria, varen destruir només aquell dia 33 aparells soviètics.

A  França:

Sota la pressió alemanya, el govern de Vichy va promulgar una llei que castigava amb pena de mort a tots els actes anti-nacionalistes. Per dur a terme aquelles sentències es varen crear tribunals d’excepció.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va atacar el port britànic de Great Yarmouth. A part, un avió de la RAF va ser destruït per un patruller alemany en aigües holandeses.

---

En una emissió a la BBC, Winston Churchill va donar xifres constatades del número de jueus assassinats a mans de les SS en el front oriental.

A Abisinia:

Aquell dia es varen produir combats en el front de Gondar entre les tropes aliades i les italianes.

A Iran:

Els ambaixadors soviètic i britànic a Teheran varen entregar un ultimàtum al govern iranià perquè es rendís. Els perses no tenien en aquells moments marge de maniobra.