Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg va començar una reunió de quatre dies entre els dictadors Benito Mussolini i Adolf Hitler. Junts varen visitar el camp de batalla de Brest-Litovsk, on la seva ciutadella havia quedar reduïda a runes pel morter Fritz.

Durant aquell dia, Hitler es va entrevistar amb Erich Raeder i li va confessar que estava convençut de que Japó atacaria Vladivostok en quan les seves forces armades estiguessin preparades. El dictador estava segur de que els japonesos no havien atacat abans perquè volien actuar per sorpresa i conservar el secret dels seus preparatius. 

A Alemanya:

A Berlín, Joachim von Ribbentrop va informar erròniament que s’havia destruït el 80% de l’exèrcit soviètic. Eufòric, el ministre va ordenar que es rebutgés l’ajuda dels immigrants de l’Est perquè no responien als interessos alemanys de crear un nou ordre.

---

Aquell dia varen arribar a Alemanya les infermeres i els metges espanyols que havien de formar part de l’equip sanitari de la Divisió Blava en el front oriental.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els Stukas varen atacar concentracions i columnes de tropes soviètiques i objectius militars a Tallin i Chenigov.

---

A prop de Velikie Luki, els soviètics varen llançar un contraatac, però els alemanys els varen aturar.

En el sector sud:

La 3º Divisió blindada va ocupar un cap de pont sobre el Desna, a Novgorod Severskiy. Els Panzers del tinent general Heinz Guderian es varen apropar a Shotska i Korop, amenaçant al 40º Exèrcit soviètic i apartant els 21º i 13º del Front de Briansk. Els alemanys varen entrar a la ciutat industrial de Dniepropetrovsk, tot i que gran part de la seva indústria ja havia sigut evacuada als Urals, deixant els edificis buits.

---

Tal i com havia promès el dia anterior, Friedrich Jeckeln va volar a Kamenets-Podolski per tal de dirigir una operació que duraria tres dies i acabaria amb la vida de 23.600 jueus, la meitat d’ells eren hongaresos.

A Iran:

Al sud, després de la invasió soviètica i britànica del dia anterior, va cessar la resistència iraniana en el riu Karun per culpa de l’ofensiva britànica en aquell sector. Els 350 iranians que varen quedar de la guarnició varen caure presoners. En el nord d’Iran, les tropes regulars iranianes es varen enfrontar als soviètics sense molts dels seus comandants, sense subministraments i amb poques municions i pocs equips pesats.

A Iraq:

En el front de Khanaqin, els britànics varen ocupar Gilan Gharb després de vèncer la dèbil resistència.