Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Catedral de Santa Eduvigis, a la tarda, monsenyor Bernhard Lichtenberg va pronunciar un sermó polític davant d’un nombrós públic. Lichtenberg va demanar una oració per als no aris cristians, els jueus i detinguts en presons i camps de concentració, en particular per als germans en esperit. Dues feligreses el varen denunciar a la Gestapo per les seves paraules i a l’octubre va ser arrestat. 

A França: 

A París, davant els últims atemptat contra els interessos alemanys, com els del 21 d’agost i el 27 d’agost de 1941, els alemanys varen penjar els primers cartells en vermell i negre, escrits en alemany i francès, en que es divulgava l’execució de tres agents gaullistes: l’ex oficial i tinent de nau de la Marina francesa Honoré d’Estienne d’Orves, enviat des de Londres per organitzar la Resistència, i dos membres de la seva xarxa. L’execució es va produir a Suresnes a mans de la Gestapo, que els va afusellar.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Finlàndia, els finlandesos varen conquerir la ciutat de Terioki, que havia sigut cedida el seu dia als soviètics, tot i que a partir de llavors no varen avançar més, ja que el govern finlandès havia decidit no penetrar la regió de Leningrad més enllà de la frontera de 1939. Tot i les ordres, a l’est de Leningrad algunes unitats finlandeses avançaven cap a la costa del llac Onega i amenaçaven d’interrompre les comunicacions soviètiques entre el Bàltic i el Mar Blanc.

---

Les embarcacions que encara quedaven de l’atac del dia anterior després d’haver salpat del port de Tallin, varen rebre aquell matí un nou atac de la Luftwaffe. En aquesta ocasió hi participaven la II./KG 77, el KGr 806, el KG 11 i nou He-111 de la I./KG4. Mentre els Ju-88 atacaven en picat, els He 111 atacaven en vol rasant. Els He-111 varen aconseguir tocar amb les seves bombes sis embarcacions, tres de les quals es varen enfonsar. Quan els He-111 es varen retirar es varen quedar exposats a l’artilleria antiaèria, però cap d’ells va ser tocat. Els carregadors Vtoraia Piatiletka i Kalpaks, així com l’embarcació escorta Leningradsovet varen ser enfonsades en l’atac. Quatre embarcacions varen patir greus danys: el Ivan Papanin, el Saule i el Kazajstan i l’embarcació auxiliar Serp i Molot. En total, entre l’atac del dia anterior i el d’aquell dia, els alemanys varen matar a 15.000 persones: 8.600 de la flota soviètica, 4.771 civils i 1.740 soldats soviètics. Els alemanys només varen perdre dos avions. 

En el sector sud:

Andrei Yeremenko va iniciar una ofensiva que va aturar l’avanç alemany procedent del nord. A més, les VVS varen destinar uns quants avions per auxiliar a les forces de terra i varen aconseguir superar a la Luftwaffe. 

A Iran:

A Ahvaz, després de durs combats entre iranians i britànics, el general Mohammad Shahbakht es va rendir i es varen suspendre els combats. Per altra banda, els britànics varen arribar a Kerend i estaven a dues milles de Kermanshah. Els comandants iranians varen ser informats pel seu govern de que s’havia rebut una ordre d’alto el foc i se’ls va ordenar retirar-se declarant abans Kermanshah ciutat oberta.

En el nord del país, els blindats del 53º Exèrcit soviètic varen ocupar Qazvin, a poc més de 100 quilòmetres de Teheran, fet que va provocar que el país fos tallat en dos. Amb l’exèrcit iranià col·lapsat a la capital, els iranians varen tirar les armes davant l’amenaça dels soviètics de bombardejar la capital.