Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va convidar a dinar a Heinrich Himmler. Després de dinar i parlar amb el dictador, Himmler es va reunir amb el seu delegat en el Govern General, Krüger, per discutir amb ell la deportació dels jueus del Reich.

A Alemanya:

L’arquitecte Albert Speer va dirigir un escrit a Heinrich Himmler. El més destacat de la carta és que es deixa en descobert que el camp de concentració de Natzweiler s’havia construït per iniciativa de Speer per obtenir pedres per utilitzar-se en els seus projectes de construcció.

En el front oriental:

En el sector nord:

L’exèrcit finlandès de Carèlia va rebre l’ordre de creuar la frontera de 1939 i avançar cap a Beloostrov, a només 15 quilòmetres de la perifèria septentrional de Leningrad.

En el sector central:

Fedor von Bock va decidir retirar-se de la falca de Yelnia davant els contraatacs soviètics.

En el Mediterrani:

A la nit, torpeders britànics Swordfish varen atacar a un comboi italià al sud de Teulada, Sardenya. Diverses embarcacions varen ser danyades.

A França:

L’ambaixador del Vaticà, Leon Bérard, va informar a Philippe Pétain, tal hi com l’hi havia demanat el mariscal prèviament, que tot i que existia un conflicte fonamental entre les teories racials i la doctrina de l’Església, aquesta no criticava necessàriament totes les mesures aprovades per certs països contra els jueus. Tot i que l’ambaixador deia que quan un jueu es batejava deixava de ser jueu, assegurava a la vegada que l’Església reconeixia que la religió no era l’única característica especial dels jueus, ja que també consideraven que hi havia certs factors ètnics que els situaven a part. Bérard també li recordava que la llei eclesiàstica havia requerit en el passat als jueus que portessin una roba distintiva. L’ambaixador llavors li va parlar del “problema” que els ocasionava els matrimonis entre jueus i cristians a Itàlia, ja que l’Església estava autoritzada a realitzar tals enllaços si la part jueva s’havia batejat o havia obtingut una dispensa eclesiàstica. Tot i això, Bérard li va assegurar que a França no tindria tal problema perquè els matrimonis entre jueus i no jueus no havien sigut prohibits per motius racials.