14 de setembre de 1941

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Alfred Rosenberg va donar instruccions a Otto Bräutigam, l’enllaç en el quarter general de l’Exèrcit, perquè aconseguís que Adolf Hitler aprovés la proposta de deportar a tots els jueus d’Europa central a l’Est com a represàlia. Complint les ordres del seu cap, Bräutigam es va dirigir aquell dia a Rastenburg i va informar a Hitler de l’ordre de Iosif Stalin de deportar a tota la població d’alemanys del Volga a Sibèria. Hitler li va dir que donava tota importància a aquesta informació i, probablement, a partir d’aquí, volent imitar al dictador bolxevic i tenint una excusa, va ordenar les grans deportacions de jueus a l’Est. 

A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que durant la Primera Guerra Mundial, mentre els millors homes eren al front es desenvolupava una criminalitat a l’interior del país i va afegir que les penes de mort eren una cosa excepcional. Per aquest fet, el dictador els va anunciar que havia donat ordres a Heinrich Himmler perquè si algun dia esclatessin disturbis a l’interior liquidés a uns quants criminals dels camps de concentració. A continuació, Hitler va rememorar les seves vivències a la Gran Guerra, recordant que no sempre varen ser ben rebuts per la població i pels juristes, i va afirmar que ara tornava a passar igual perquè els juristes havien intentat atacar a les tropes durant la campanya de Polònia perquè havien afusellat a 60 civils on hi havia una matança de soldats. Criticant durament la feina dels juristes, Hitler va confessar-los que tenia interès en saber s’hi condemnarien a mort al “pertorbat” que havia cremat al Bremen per gust de produir un incendi i va afirmar que ell havia donat ordres de que si no era condemnat a mort se l’afusellés d’immediat. Continuant amb el tema, el líder alemany els va dir que prop de 2.000 persones desapareixerien d’Alemanya tots els anys sense deixar rastre, víctimes la majoria de maniàtics i sàdics, i va assegurar que la majoria d’aquestes eren generalment reincidents i que per aquest fet ell no diferenciava entre ells i els presoners russos, a qui va definir de bruts.  

A Alemanya:

En el Das Reich, Joseph Goebbels hi va escriure un article titulat Die Angeber (Els presumptuosos), on en la primera frase deia que l’habitant de Berlín considerava presumptuosa a la persona que volia semblar més del que era. En l’última frase del seu article, el ministre va assegurar que la victòria final seria per les mans actives i els cors forts.

Aquell mateix dia, el ministre va rebre el text original del discurs de l’aviador Charles Lindbergh del dia 11 i es va alegrar pel seu clar to antisemita. 


El bisbe Bernewasser de Treveris va predicar que ni cap Estat ni cap govern tenien el dret de portar a la mort als anomenats improductius, és a dir, els malalts mentals, i que cap metge estava autoritzat a assassinar.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gregory Zhukov va ordenar un contraatac contra les posicions alemanyes a Schlüsselburg. Quan el general Shcherbakov li va respondre que no era possible, el varen destituir juntament amb el seu comissari polític, Chukhov. 

En el sector sud:

Els alemanys avançaven amb força cap a Kiev i un grup alemany va assaltar el cap de pont del Sula a l’altura de Lojvitsa, al nord, i va entrar en contacte amb el 1º Grup Panzer a Lubni. Ara tenien envoltats als soviètics del Front Sud-oest a la capital ucraïnesa. Hi havia un total de quatre exèrcits (el 5º, el 21º, el 26º i el 37º) amb més de 450.000 soldats. L’exèrcit soviètic, a la desesperada, va començar una contraofensiva per trencar la bossa de Kiev, però els primers tancs del 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian varen travessar les posicions soviètiques i ja es trobaven a prop de Kiev.

Al mateix temps, els bombarders del 5º Cos de l’Aire de la 4º Flota Aèria va operar des del sector de Kirovograd, en el sud, i el 2º Cos de l’Aire de la 2º Flota Aèria va operar des de la regió septentrional de Gómel i Orsha, en el nord.

A la Unió Soviètica:

Hotsumi Ozaki des de Japó va presentar un informe als soviètics per dir-los que els japonesos estaven reduint la seva aposta militar immediata a Manxúria, però que estaven construint una nova carretera estratègica cap a la frontera amb l’objectiu de preparar-se per una possible guerra contra la Unió Soviètica el 1942. Richard Sorge, també des de Japó, va informar al govern soviètic de que Japó no atacaria a la Unió Soviètica fins que els alemanys no haguessin conquerit Moscou.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.