Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va dinar amb Heinrich Himmler i, amb tota probabilitat, varen parlar de la deportació dels jueus, ja que aquells dies només es parlava d’aquest tema. Hitler va consultar amb Joachim von Ribbentrop s’hi era cert el que l’hi havia dit feia dos dies Otto Bräutigam, de que Iosif Stalin estava deportant alemanys del Volga a Sibèria.
Precisament i casualment, Hitler va rebre aquell dia una petició del gauleiter d’Hamburg, Karl Kaufmann, perquè li deixés deportar els jueus de la seva ciutat després del bombardeig britànic del dia anterior. L’atac havia destruït moltes vivendes i Kaufmann va pensar utilitzar les vivendes dels jueus perquè fossin ocupades per “alemanys”.
Després, Hitler es va reunir amb l’ambaixador a França, Otto Abetz, per parlar-li dels seus plans a l’Est. Hitler li va assegurar que Leningrad seria esborrada del mapa, que els asiàtics i els bolxevics serien expulsats d’Europa, que els Urals es convertirien en la nova frontera i que la part occidental de de la Unió Soviètica seria l’Índia alemanya. Hitler li va explicar a més que França obtindria la seva part de les noves conquestes a l’Est, tot i que el va advertir que primer haurien d’estar d’acord en participar en la derrota de Gran Bretanya.
A Alemanya:
Hermann Göering va presidir una reunió d’oficials de l’exèrcit alemany per estudiar l’explotació dels subministraments d’aliments que ara estaven a la seva disposició a la Unió Soviètica. El ministre va posar èmfasis, un cop més, en que els territoris ocupats que treballessin per ells, en principi, només rebrien la quantitat adequada d’aliments.
Després de rebre el 5 de setembre 250.000 Reichsmarks per part de Hitler pel seu 65è aniversari, Wilhelm Ritter von Leeb va enviar una nota a Hans-Heinrich Lammers per agrair-li que hagués fet que el xec quedés lliure d’impostos i li va confessar que tenia previs construir-se una casa de camp al sud del Danubi.
A Buchenwald varen arribar-hi 300 oficials soviètics que varen ser assassinats a l’acte.
A França:
A París, els alemanys varen afusellar 10 ostatges, la majoria jueus, com a represàlia pels atacs dels membres de la resistència francesa a camions i edificis alemanys.
A Ucraïna:
A Uman, les SS i milicians ucraïnesos varen assassinar a diversos centenars de jueus. Els varen dur a un terreny situat a les afores de la ciutat, els varen formar en fileres, els varen obligar a despullar-se i, a continuació, els varen afusellar.
En el front oriental:
Com a resposta dels assassinats de soldats alemanys a mans dels partisans, el cap de les Forces Armades alemanyes, Wilhelm Keitel, va firmar una directriu escrita per Hitler on s’ordenava a la Wehrmacht tenir crueltat amb la població dels països ocupats que anés contra els interessos del règim nazi. Per Keitel la vida humana d’aquella gent no tenia cap tipus de valor i volia matar als civils sense contemplacions encara que aquests fossin nens, ja que podia “aconseguir un efecte dissuassiu. Va arribar a plantejar la possibilitat d’executar entre 50 i 100 comunistes per cada assassinat alemany. A Iugoslàvia, en una norma semblant, el OKW va treure un avís en que advertia que executaria a 100 vells serbis per cada soldat mort i 50 si resultava ferit. Franz Böhme va ser l’encarregat d’aplicar aquesta norma.
En el sector nord:
En el front de Leningrad, en el sector sud-oest, els alemanys varen derrotar als soviètics i varen ocupar Uritsk, el poble de Pushkin i la terminal de tramvies de la ciutat de Leningrad, Alexandrovka. D’aquesta manera els alemanys varen frustrar el contraatac del comandant Gregory Zhukov, però no varen aconseguir marxar sobre pels bulevards de la ciutat.
Els comandants alemanys varen enviar el StG 2 al golf de Finlàndia per destruir les embarcacions de guerra soviètiques. Els alemanys varen interceptar l’embarcació Marat davant de Leningrad i, de forma immediata, varen rebre l’ordre d’atacar. Abans de que l’artilleria antiaèria pogués obrir foc, una bomba de 500 quilograms va impactar contra l’embarcació, que es va refugiar a la fortalesa naval de l’illa de Kronstadt per ser reparat.
En el sector sud:
A Ucraïna, l’exèrcit alemany va rodejar a 665.000 soldats soviètics a prop de Kiev. Simon Timochenko va autoritzar la retirada de la capital ucraïnesa, però Iosif Stalin no va confirmar l’ordre fins al cap de dos dies.
Segons les seves pròpies estadístiques, el Grup d’Exèrcits D, que operava a Crimea, havien matat a 13.315 persones.
Després d’haver avançat 45 quilòmetres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va veure alentida la seva marxa per les fortes pluges torrencials, que varen convertir les carreteres en impracticables.
A la Gran Bretanya:
Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius (ports, aeròdroms…) a la costa oriental d’Anglaterra.
A Canadà:
A Halfixa, Nova Escòcia, va salpar un comboi transatlàntic, el HX 150, que va ser el primer en ser escortat per embarcacions de guerra nord-americanes.
Diari del Tercer Reich 