Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop per analitzar la proposta d’Alfred Rosenberg de deportar els jueus alemanys a l’Est. Hitler volia fer servir el pretext de que Iosif Stalin estava, segons l’hi havia comunicat Otto Bräutigam el dia 14, deportant alemanys del Volga a Sibèria per fer el mateix amb els jueus alemanys. A la tarda, Heinrich Himmler va visitar a Von Ribbentrop i a Hitler per parlar també d’aquell tema. Quan Himmler va marxar del quarter tenia l’autorització per començar a deportar jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est.
Després de reunir-se amb el cap de les SS, Hitler es va reunir amb els seus convidats per parlar sobre la futura desaparició de la Unió Soviètica. El dictador va justificar l’Operació Barba-roja dient que s’havia vist obligat a preveure que Stalin pogués passar a l’ofensiva en el transcurs de 1941 i que per aquest motiu havia donat l’ordre d’atacar i creia que havia sigut afortunat en la seva decisió. Després de dir que havien amagat a la perfecció la futura Operació, Hitler va admetre que en el moment de l’atac no coneixien el territori que estaven atacant. A continuació va lloar al soldat alemany dient que tornava a demostrar que era el millor del món i que es demostrava que era el més resistent de tots. Criticant l’estratègia que havia seguit l’Exèrcit en la Primera Guerra Mundial, Hitler va afirmar que Ion Antonescu seguia la mateixa tàctica que llavors a Odessa, tot i que la trobava encertada. El dictador també va dir que havia hagut d’imposar-se per seguir la tàctica de cèrcol d’un radi de més de 1.000 quilòmetres. Parlant del futur de la humanitat, Hitler va assegurar que la lluita per la hegemonia del món seria concedida a Europa per la possessió de l’espai rus i per això va dir que ara tenien que conquerir per després organitzar.
Agafant un to racista, el dictador va assegurar que els eslaus eren una massa d’esclaus nats, que l’Índia acabaria en la decadència si els britànics fossin expulsats del país i que a Hongria no podia ser exportat el nacionalsocialisme perquè els veia “inútils” com els russos i els espanyols i va afirmar que Miklos Horthy tenia raó en pensar que si renunciava al sistema de la gran propietat la producció descendiria ràpidament. El dictador va assegurar que l’agricultor alemany, igual que l’holandès, l’italià i el francès, tot i que aquest últim en menys mesura, estava animat pel gust del progrés pensant en el seu fills i que en canvi l’ucraïnès desconeixia el sentit del deure. Per aquest fet, el líder alemany creia que no tenia sentit educar als eslaus, a qui va anomenar d’indígenes, i va dir que no era casual que el rus fos l’inventor de l’anarquisme i va afirmar que si no fos per l’exterior els russos viurien com conills. Continuant amb el mateix to, Hitler va explicar-los que els germànics havien creat el concepte d’Estat, però que en canvi els pobles eslaus no estaven destinats a viure una vida pròpia i que per tant no se’ls havia de donar cap forma d’organització. Tampoc volia que hi hagués una universitat a Kiev, ja que creia que era millor que fossin analfabets i que es dediquessin a conrear la terra per proveir tot Europa i va afirmar que Crimea proporcionaria a Alemanya cítrics, cotó i cautxú. Els futurs alemanys que visquessin a aquells territoris com amos i senyors va dir que haurien de viure en una societat tancada com una fortalesa i va assegurar que per la joventut alemanya allò seria una gran experiència i seria un bon camp de maniobres militars. Tot i que va dir que el ferrocarril serviria pel transport de mercaderies, el dictador va afirmar que seria la carretera la que els obriria el país. Tot i que Hitler va admetre que tot el món somiava amb una conferència de pau, a la vegada va dir que ell preferia combatre durant 10 anys abans de veure com perdia part dels fruits de la victòria com el territoris que volia conquerir, dels quals va afirmar que abans hi havien viscut els germànics.
Hitler es va reunir també aquell dia amb Erich Raeder, que li va demanar que anul·lés la seva ordre del 16 de setembre en la que només autoritzava a atacar les embarcacions nord-americanes a les zones anomenades de guerra. Hitler li va respondre que no perquè no volia cap incident amb els nord-americans fins, com a mínim, a mitjans d’octubre.
A Alemanya:
El cardenal Bertram de Breslau va recordar en els bisbes que la situació de tots els catòlics, fossin o no aris, era la mateixa i va exigir que s’evités tan com es pogués les mesures discriminatòries en els serveis religiosos. Per si se’ls preguntava, Bertram recomanava que els sacerdots diguessin en els catòlics no aris que assistissin únicament als oficis religiosos de l’endemà i demanava que en cas de disturbis es llegís una declaració recordant als fidels que l’Església no reconeixia diferències entre els seus membres, fos quin fos el seu origen. Bertram, tot i això, demanava considerar la possibilitat de l’assistència separada a l’església.
A Àustria:
El cardenal Theodor Innitzer de Viena va fer pública una carta pastoral en la que demanava respecte i amor cap als jueus convertits al catolicisme. L’endemà el seu missatge va ser retirat.
En el front oriental:
En el sector nord:
Aquell dia es varen produir combats aeris entre avions finlandesos i soviètics sobre el riu Svir i l’istme de Carèlia. L’ala de la RAF va entrar va entrar en acció per segon cop en el front oriental.
Abans d’iniciar un contraatac a Leningrad, els soviètics varen voler destruir el globus d’observació alemany de Kranogrvardeisk, que estava dirigint l’artilleria alemanya. El capità Piotr Brinko, el millor pilot de caces soviètic fins la data, es va presentar voluntari per la missió. Amb el seu caça I-16 va tocar el globus amb una salva de coets RS, però Brinko va rebre un dispar directe i va estavellar el caça contra un estesa de cables elèctric i va morir a l’acte.
Al mateix temps, les tropes del comandant Ritter von Leeb no varen aconseguir travessar les defenses de la ciutat i, finalment, varen tenir que enviar els seus carros de combat al front de Moscou.
En el sector sud:
Les tropes de la Wehrmacht varen aconseguir rodejar la ciutat de Kiev i, a Gomel, varen aniquilar al 5º Exèrcit i al 37º Exèrcit soviètic compost per mig milió de persones. Per la seva part, els soldats soviètics, en veure que els alemanys avançaven amb molta força cap a Moscou i que estaven a punt d’ocupar la capital ucraïnesa, varen introduir la instrucció militar obligatòria per a tots els homes d’entre 16 i 50 anys.
Tot i les fortes pluges, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va poder avançar cap a Poltava i varen informar que perseguien a un enemic totalment vençut cap al nord-est, per unes carreteres terribles.
En el Mediterrani:
A primera hora, un submarí britànic que operava des de Malta va desembarcar a la costa dàlmata, a prop de Petrovac, a un agent britànic, el coronel D. T. Hudson, que d’immediat es va posar en contacte amb Josip Broz, Tito, i amb el líder chetnik, Draza Mihailovic.
A Iran:
Les tropes britàniques i soviètiques van ocupar Teheran.
En els Estats Units:
El país, tot i ser un país neutral, va augmentar la seva Marina de guerra per escortar combois i vaixells de passatgers a l’Atlàntic.
Diari del Tercer Reich 