Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler, després de rebre el dia anterior del quarter general de Rastenburg l’ordre de deportar els jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est, va ordenar a través d’una carta a Arthur Greiser, del Warhegau, enviar a Polònia els jueus del Vell Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia per després, en la pròxima primavera, enviar-los més a l’Est. Himmler també el va informar de la decisió de deportar a 60.000 jueus al gueto de Lodz perquè passessin allí l’hivern. Adolf Hitler volia que aquestes zones quedessin lliures de jueus i és evident que aquella decisió de deportar els jueus a l’Est la va donar ell, tal i com li va dir Himmler a Greiser, tot i que li va mencionar que Hitler no s’havia pronunciat sobre el volum, la velocitat i el destí de les deportacions, fet pel qual creia que havien d’utilitzar els seus propis criteris . Aquesta carta també va ser enviada a Reinhard Heydrich i a Wilhelm Koppe, que s’havien de posar en contacte amb Greiser, tal hi com Himmler va dir a la carta, per dur a terme la missió.
El Ministeri de Transports va prohibir a través d’un decret en els jueus alemanys utilitzar els vagons restaurants dels trens, anar d’excursió en autocars o desplaçar-se en transport públic en hores puntes.
Alfred Rosenberg es va reunir amb Willi Dudzus per parlar sobre la reordenació de les esglésies ucraïnesa, russa i rutena.
En el camp de concentració de Buchenwald, el presoner txec Janacek i un seu company holandès treballaven en el departament d’horticultura per trobar la causa d’un embús a la canonaria en la conducció del desaigua. Els presoners varen quedar astorats en descobrir que la causa era una enorme quantitat d’ossos humans, alguns d’ells encara amb restes calcinades de carn, que havien sigut tirades des del crematori a les clavegueres.
A Polònia:
Franz Halder va augurar en el seu Diari que les forces alemanyes s’anirien consumint davant de Leningrad, on els soviètics havien concentrat grans forces i gran quantitat de material. Halder apuntava que la situació seguiria sent tensa fins que els russos sentissin la fam.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Ucraïna, el 6º Exèrcit del Grup d’Exèrcits Sud va renovar la seva ofensiva per ocupar la ciutat de Kiev després de que el comandant Simion Budionny intentés defensar la ciutat per últim cop. Els aviadors del StG 77 varen acabar amb tota resistència bombardejant els búnquers i els emplaçaments de l’artilleria dels accessos a la capital ucraïnesa. La columna del general Kirponos va caure en una emboscada i va ser rodejada quan intentava fugir. Kirponos va ser una de les víctimes. Les tropes del general Heinz Guderian varen capturar a milers de soldats soviètics a la ribera oriental del riu Dnièper.
El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ocupar la ciutat de Poltava tot i les fortes pluges. Els alemanys varen fer 4.000 presoners i varen capturar 12 carros de combat.
A Crimea, els caça-bombarders Zveno del 32-IAP/VVS ChF varen aconseguir destruir el pont sobre el Dnièper a Zaporiyia, fet que va interrompre les línies de subministrament de la Wehrmacht cap al front. Al mateix temps, el 4º Cos de l’Aire va rebre instruccions per bombardejar la navegació soviètica en el Mar Negre. Aquella mateixa tarda i en el transcurs de la nit, el KG 27 va enviar 60 He-111 en atacs successius contra la ciutat d’Odessa i el seu port, durant els quals va deixar caure 97 tones de bombes, entre elles 40 mines d’una tona.
A Iran:
Amb l’armistici, a partir d’aquell dia tots els italians, hongaresos, romanesos i alemanys residents en el país, juntament amb les seves famílies, havien de ser entregats als Aliats. Molts varen fugir a través de la frontera turca.
Diari del Tercer Reich 