Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
El general Fedor von Bock va aconsellar a Adolf Hitler que abans de llançar un atac contra la capital russa es proveís d’estructures fortificades per passar l’hivern. Davant d’aquell consell, Hitler es va irritar i va dir que l’Estat Major l’impedia dur a terme els seus plans i li va retreure que en el passat li qüestionessin les seves decisions com les de l’ocupació de Renània, l’entrada a Àustria, l’ocupació de Txecoslovàquia, la guerra a Polònia i l’ocupació de França. Hitler va voler demostrar-li que ell tenia raó en qüestions militars i que els que s’equivocaven eren els generals de l’Estat Major. La realitat era que en aquells moments la Wehrmacht avançava amb molta força per territori de la Unió Soviètica, sobretot els mesos de juny i de juliol. Joseph Goebbels es feia ressò de l’avanç de la Wehrmacht en el seu Diari:
1.500 avions cauen com mosques… Gràcies a l’eficàcia de la nostra propaganda, a Europa domina un esperit conta els bolxevics. La premsa espanyola està amb nosaltres, la sueca també… En els Estats Units hi ha un clima de crisis i Anglaterra tremola. El nostre himne per Rússia ja està llest.
Al migdia, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els va assegurar que els txecs serien els més afectats per la caiguda del bolxevisme perquè sempre havien mirat amb esperança a Rússia. A continuació, Hitler va criticar als Hohenzollern de no haver sacrificat la monarquia dels Habsburg, a la qual va definir com estrangera, per haver deixat que els russos aspiressin als Balcans i va afirmar que quan una dinastia no servia als interessos de la nació estava condemnada al fracàs i que, en aquest cas, estava agraït als socialdemòcrates d’haver acabat amb aquestes corones. Continuant amb els seus atacs a la monarquia, el dictador va exclamar que el Kàiser havia comès una injustícia amb Otto von Bismarck i va afirmar que per culpa de la seva destitució la generació del 1900 estava perduda econòmicament, políticament i culturalment. Després, Hitler va acusar als anteriors polítics de deixar de banda al poble i va assegurar que ell s’havia adonat de que en aquell tema anaven per mal camí i que el deure del nacionalsocialisme era la seva fidelitat al poble.
A Alemanya:
Els alemanys varen enlairar per primer cop el Focke Wulf Fw 190.
A Lituània:
Un equip mòbil de matança de les SS va entrar a Ejszyszki, un petit poble lituanès. Allí van agafar a 4.000 jueus del poble i dels pobles veïns, i els van tancar en tres sinagogues de la població. Després, en grups de 250 persones, els van portar cap al cementiri del poble, on van ser alineats en unes fosses obertes i després afusellats. Avui dia en aquest poble ja no hi viuen jueus.
A la Gran Bretanya:
El bombarder britànic Mosquit va fer el primer vol.
El membre del NKVD a Londres, Anatoli Gorski, va enviar un missatge a Moscou en el qual els va detallar una reunió secreta dels membres del Comitè MAUD (els encarregats de les investigacions militars secretes) en la qual es va arribar a la conclusió que era factible fabricar una bomba atòmica en el termini de dos anys. Per obtenir-ho s’havien firmat contractes per la producció d’hexafluor d’urani i per la construcció d’una fàbrica pilot per produir bombes d’urani.
En el front oriental:
En el sector nord:
En el front de Leningrad, a l’est de Leningrad, la Luftwaffe començava els seus atacs contra la flota soviètica del Bàltic al port de Kronstadt. Un atac de Stukas va destruir el destructor Steregushchi a Kronstadt, però les embarcacions de gran blindatge varen quedar indemnes. En aquells moments els soviètics estrenaven una nova arma, el llançacoets Katiuska, anomenat pels alemanys com l’Òrgan de Stalin.
El OKW va presentar aquella jornada una sèrie d’opcions sobre què fer ara amb Leningrad que la tenien assetjada i envoltada. L’Oberkommando va rebutjar ocupar la ciutat perquè la Wehrmacht s’hauria de responsabilitzar d’alimentar a la població. Una opció que posaven era rodejar tota la ciutat amb una tanca elèctrica protegida per nius de metralladores, però hi havia el perill d’epidèmies degut als milers de morts que hi hauria i es tenia por que pogués afectar als alemanys. Una altra proposta era la de permetre el lliures trànsit de dones, nens i vells, però es va considerar poc factible perquè també podia propagar epidèmies. Una quarta opció era retirar-se de Leningrad i deixar-la a mans dels finlandesos. Al final, el OKW va recomanar anunciar que Leningrad estava defensada com una fortalesa i que, en conseqüència, tant la ciutat com els seus habitants serien tractats com objectius militars. Tot i això, volien que no es posés “cap impediment” si els nord-americans volien proveir als seus habitants o evacuar-los, encara que ja es va deixar clar que això era més que improbable. .
En el sector central:
A l’estació de ferrocarrils de Witebsk, els alemanys varen carregar centenars de presoners soviètics en vagons sense sostre pel bestiar per transportar-los en camps de presoners.
En el sector sud:
Després de quedar envoltats pels alemanys a Kiev, el 26º Exèrcit soviètic va intentar a la desesperada sortir de la bossa. Però els Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 varen entrar en acció per impedir-ho. Els soviètics de seguida varen veure que no tenien possibilitat.
El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que es trobava a mig camí de Khàrkiv, va ser atacat per l’aviació soviètica durant tot el dia. El 17º Exèrcit va informar de que els atacs eren especialment intensos a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit grans pèrdues.
A Crimea, a la nit, un grup de Ju-87 va detectar a la canonera Krasnaia Armenia a l’oest d’Odessa i, poc després, varen aparèixer dues embarcacions més soviètiques: el destructor Frunze i el remolcador OP-8. Els Stukas varen enfonsar les tres naus.
Un altre grup, però en aquest cas de He-111 del KG 27, varen detectar aquella mateixa nit una força de contraatac soviètica en el mar, entre Crimea i Odessa.
A Egipte:
A la nit, els britànics varen connectar un sistema d’il·luminació en el Canal de Suez mentre un avió britànic l’estava sobrevolant. Tot formava part d’un assaig per veure si els tripulants de l’aparell, enlluernats pel sistema d’il·luminació, podien identificar els objectius terrestres. L’efecte dels reflectors va ser tal que el pilot no va poder distingir els indicadors del seu panell d’instruments, fet pel qual va perdre el control de l’aparell. Per la seva sort va poder corregir el rumb de l’avió i va aconseguir aterrar. L’experiment havia sigut un èxit.
Diari del Tercer Reich 