Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que trobava absurd que la frontera entre Europa i Àsia es fixés en una cadena de muntanyes poc elevades (els Urals) i va assegurar que la verdadera frontera que seria la que separaria el món germànic del món eslau i que el seu deure era situar-la allí on volia. A continuació, el dictador va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador, els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. Després de narrar-los que estava a favor del darwinisme social, el dictador va afirmar que li agradava precisament aquest món i va deixar la porta oberta en la teoria de la reencarnació. Tot i que va afirmar que l’objectiu era triomfar per sobre de la religió, el dictador va afirmar que el nacionalsocialisme no havia d’imitar una religió i establir un culte, ja que la seva única ambició havia de ser construir científicament una doctrina que fos un homenatge a la raó. Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys i va assegurar que Déu actuava igual i per aquest fet justificava de nou el darwinisme social i les lleis naturals on s’imposava el més fort. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils per als alemanys, va nomenar al seu fidel Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna.
Al mateix temps, Reinhard Heydrich va ser nomenat Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moràvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones. Hitler va reunir-se precisament aquell dia amb el Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament de Heydrich com a Segon Protector. Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, Hitler li va negar.
En una altra reunió, Hitler va ordenar a Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.
Després, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador es va relaxar amb el seu ministre i amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, Hitler es va queixar de les dificultats que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria, Hitler va repetir que Leningrad seria destruïda carrer per carrer, que havien aconseguit el gran avanç que estaven buscant i que no tardarien en rodejar Moscou. Llavors, canviant de tema, el ministre li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop havia sigut el 4 de maig de 1941 i Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. Hitler va acceptar pronunciar aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.
Aprofitant que Heydrich rondava pel quarter, Goebbels li va parlar de la mesura de l‘Estrella Groga, però va continuar insistint amb la idea que volia deportar a tots els jueus de Berlín. Heydrich, però, més caut, li va prometre que quan solucionessin les qüestions militars a l’Est seria de les primeres mesures que es prendrien. També li va parlar que els jueus haurien de ser transportats a camps instal·lats pels bolxevics i erigits pels propis jueus. Es referia als gulags soviètics.
En el gueto de Lódz, Chaim Rumkowski va ser informat pels alemanys de que imminentment es produirien les deportacions al gueto.
A la Unió Soviètica:
A prop de Krasnaya Gora, com a represàlia per la mort de tres sentinelles de les SS, els alemanys varen posar en fila a tots els habitants d’un poble i els varen afusellar.
A Alemanya:
Aquell dia va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.
Per tal de justificar els atacs aeris a la població civil britànica, els alemanys varen emetre una instrucció que permetia aquests atacs per trencar la capacitat de resistència del poble britànic, sumant-li una sensació de perill constant i convertint les seves ciutats en físicament inhabitables.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat.
El StG 2, amb només bombes de 1.000 quilograms, es va dirigir a tres quarts de nou del matí a Kronstadt sota les ordres del pilot Hans Ulrich Rudel. Els bombarders alemanys varen col·locar una bomba a la coberta del creuer Marat, de 23.600 tones, fet que va provocar un enorme incendi. Una altra bomba va fer explotar la munició de les torretes davanteres de 30,5 centímetres i tot el castell de proa va quedar destruït. A continuació, un impacte directe del tinent Rudel va causar una enorme explosió que va deixar fora de combat durant uns mesos el Marat. Els alemanys també varen aconseguir enfonsar el Minsk, el destructor Steregushichi i el submarí M-74 i varen danyar els Oktiabrskaia Revolutsia i els destructors Silni i Grozsiashchi. Quan donaven mitja volta, les aeronaus alemanyes varen ser interceptades per grans formacions de caces soviètics. Els pilots soviètics varen afirmar haver destruït 10 naus. Les bateries antiaèries soviètiques es varen atribuir la destrucció d’altres cinc aeronaus.