Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre la visita de Heinrich Himmler. Al migdia, el dictador els va explicar en els seus convidats que l’estat en que es trobaven les relacions alemanyes amb les de la Gran Bretanya es podien comparar amb les que havien existit entre Prússia i Àustria el 1866, quan els austríacs estaven tancats en la idea dels seu imperi com els britànics ho estaven en la seva Commonwealth. Parlant dels britànics, Hitler va lloar el britànic definint-lo com un poble educat, que havia sigut conservar el seu Imperi. Canviant de tema, el dictador els va explicar que havien de vigilar en no massa lluny en l’organització, ja que el més petit incident els podia fer parar la màquina i també va manifestar que seria un error decretar que a Ucraïna només s’havia de sembrar blat i que s’havia de respectar l’ordre natural com el de deixar subsistir els pantans.
Hitler també es va reunir aquell dia amb Hermann Göering, que aquest després de la reunió va tornar al seu pavelló de caça a Rominten, a Prússia Oriental.
Aquell dia es va començar a construir el camp de concentració d’Auschwitz II, el de Birkenau, on moririen la majoria de les víctimes d’Auschwitz.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
Tal i com es va acordar el dia anterior, les SS varen detenir el president del govern de Praga, Alois Elias, acusat de col·laborar amb el govern txecoslovac exiliat a Londres.
A Ucraïna:
Els alemanys varen preparar una matança de jueus a l’ocupada Ucraïna. La ciutat de Kiev es va omplir de cartells redactats en alemany, rus i ucraïnès en què es demanava a la població jueva presentar-se l’endemà a un punt concret de la ciutat i amenaçaven amb la pena de mort a qui no s’hi presentés. El comunicat deia textualment:
Tots els zhidí que viuen a la ciutat de Kiev i als seus voltants hauran de presentar-se dilluns 29 de setembre de 1941 a les 8:00 del matí a la cantonada del carrer Mélnikov amb Dokterivski (prop del cementiri) amb documentació, diner, objectes de valor, vestits d’abric, roba de llit, etc… Tot zhidí que desobeeixi aquesta ordre i sigui, per tant, trobat en qualsevol altre lloc serà afusellat.
Molts dels jueus varen creure que els portarien en tren a una altra ciutat i varen decidir presentar-s’hi on deien els alemanys. Però també hi va haver casos de jueus que varen veure el perill que corrien, com el d’una dona que en un atac de desesperació en veure aquells cartells es va suïcidar juntament amb els seus fills ingerint verí o el d’una noia que es va tirar per la finestra de l’Òpera de Kiev.
A Kremenchug, l’alcalde rus, Vershovsky, va ordenar que fossin batejats diversos centenars de jueus amb la idea de protegir-los d’una futura matança. Els alemanys en saber de les intencions de l’alcalde el varen arrestar i afusellar.
En el front oriental:
En el sector nord:
Entre les 17:05 i les 18:30, els soviètics varen enviar totes les aeronaus disponibles de la unitat 72 SAP/VVS SF, 26 caces i 9 bombarders, contra el pont sobre el riu Petsamojoki, a prop de Petsam, i altres objectius propers per on havien de passar les forces alemanyes i finlandeses que es dirigien al port de Murmansk. L’impacte de dues bombes de 250 quilograms va provocar el corriment de tres milions de metres cúbics de terra, que varen caure sobre els trenta metres que separaven les dues ribes. En conseqüències es va produir una gran inundació i totes les forces invasores que es dirigien al port de Murmansk varen quedar aïllades a la riba oriental durant 10 dies.
En el sector sud:
A Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar que la superioritat soviètica des de l’aire els hi havia permès en els soviètics infligir greus danys als seus soldats i l’artilleria a través d’atacs aeris en onades, inclús a baixa altitud, amb bombes i metralladores.
En el nord de l’Àfrica:
La França Lliure va proclamar la independència de Síria i Líbia.
A Etiòpia:
Amb més de 1.000 morts entre les seves files i la falta de queviures i de condicions higièniques, els italians es varen rendir amb honors militars.
A l’Atlàntic:
Un comboi regular Aliat, el PQ-1, va sortir d’Islàndia carregat de subministraments militars i amb gran quantitats de les matèries primes vitals com cautxú, coure i alumini que havia sol·licitat el dictador Iosif Stalin. El comboi es va dirigir cap a la base naval soviètica de Poliarnoe, a prop de Murmansk.
Un submarí britànic va fer una emboscada al U-67 i al U-111 a prop de les Illes de Cap Verd, en aigües del litoral senegalès. Però el submarí no va tocar als dos U-Boots amb els seus torpedes, però sí que va tocar a un tercer submarí allí present.