Dilluns:

La matança de Babi Yar:

A primeres hores del matí a Kiev, tal hi com s’havia anunciat el dia anterior i coincidint amb les festivitats de Rosh Hashana i Yom Kippur, es varen presentar 33.771 jueus en un punt concret de la ciutat. La Wehrmacht i les SS no confiaven que fossin tants. Un cop tots reunits, els membres dels Batallons policials 45 i 303, sota les ordres del comandant de la ciutat Kurt Eberhardt, reforçats amb els Sonderkommandos 4a els varen portar a peu fins a una zona sorrenca del cementiri jueu, que quedava situat en una llarga trinxera antitanc, a prop de la ciutat ucraïnesa de Babi Yar, molt a prop de Kiev. La gran majoria dels jueus varen confiar que les SS, comandades per Paul Blobel, col·laborador fidel de Heinrich Himmler, els deportarien en tren a algun altre destí. En el barranc de Babi Yar i sota un vent fort i gelat, se’ls va obligar a deixar tota la roba i l’equipatge que portaven. Hi havia una pila especial per cada peça de roba. Els que dubtaven o anaven massa lents eren colpejats i no es varen fer distincions entre homes, dones i nens. Els diners i els objectes de valor varen quedar sota la disposició del NSV (Organització Benèfica del NSDAP), perquè els entregués als alemanys o a l’administració de la capital ucraïnesa per ser utilitzats per quan es necessitessin.

Un cop els jueus despullats, la policia ucraïnesa de l‘Organització de Nacionalistes Ucraïnesos, armats amb pals, els va dirigir en grups de 10, molt sovint d’una mateixa família, cap al punt més alt del barranc i els van obligar a estirar-se de cara a terra per assassinar-los a trets sense contemplacions per parts dels piquets dels Einsatzkommando 5 i 6. En alguns casos, e personal de les SS va utilitzar metralladores soviètiques. Per intentar dissimular la massacre perquè les demés víctimes no poguessin preveure el seu destí final, els alemanys varen engegar altaveus de gran volum que reproduïen música de ball. Però la música no va acabar de dissimular els trets. Quan molts dels jueus van preveure quin seria el seu destí, varen començar a cridar de pànic, però ja era massa tard, i se’ls va obligar de forma brutal a estirar-se damunt dels cadàvers per ser assassinats amb un tret a la nuca. Un cop morts, se’ls va tirar daltabaix del barranc per amagar a l’opinió pública el que havia passat. Acabada la massacre, pels volts de les sis de la tarda, es va tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra. A la nit, els botxins varen rebre grans dosis d’alcohol, mentre un grup de guàrdies va rebre ordres d’inspeccionar la fossa per assegurar-se que no hi havia supervivents.

Els membres dels Batallons policials varen tardar fins el dia següent a complir aquells assassinats. Aquella matança va provocar que alguns oficials de la Wehrmacht es queixessin, però tot i les queixes gran part d’ells varen acceptar-ho. La matança va ser ordenada pel general Walter von Reichenau, acceptada pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt, comandant en cap del Grup dels Exèrcits del Sud, aprovada pel mariscal de camp Walter von Brauchitsch i elogiada pel propi Adolf Hitler.

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg i li va parlar del procés contra el primer ministre txec Alois Elias i de la seva futura condemna a mort. A continuació varen criticar els discurs de certs religiosos. Després de sopar, Rosenberg li va presentar a Hitler els documents dels nomenaments d’alguns comissaris generals a Ucraïna i diversos números de l’agència de notícies Weltdienst i la Carpeta Marró per l’administració d’Ostland. Hitler li va dir que ja havia arribat el moment de proporcionar instrucció als presoners de guerra britànics i francesos sobre la qüestió jueva.  

En el protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga va instal·lar-s’hi Reinhard Heydrich amb el títol de Segon Protector de Bohèmia i Moràvia, encara que pràcticament se li havia ordenat que exercís tots els poders. Heydrich va arribar-hi en companyia dels seus homes i es va negar a utilitzar el personal de l’antic protector Constantin von Neurath, a més va escollir entre els membres de la RSHA un equip de confiança.

El dia anterior, Heydrich havia fet detenir al president Elias i aquell dia va ser acusat pel Obersturmbannführer SS doctor Hans Geschke, cap de la Gestapo local, d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili a Londres. L’endemà seria traslladat al Tribunal Suprem.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad es varen desenvolupar plans per establir prioritats per l’activitat dels partisans en tota la regió. 

En el sector sud:

Els soviètics varen decidir evacuar Odessa i varen concentrar-se en la defensa de la península de Crimea.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ordenar l’evacuació a l’altra banda dels Urals de la fàbrica més gran de maquinària pesada de la Unió Soviètica, a Kramatorsk, al sud-est de Khàrkiv. 

En el bàndol Aliat:

Durant una conferència tripartit, Iosif Stalin, el ministre britànic lord William Aitken Beaverbrook i Averell Harriman, l’enviat nord-americà, varen determinar les modalitats de l’ajuda a la Unió Soviètica.