Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler a Rastenburg, Alfred Rosenberg es va dirigir al pavelló de caça de Hermann Göering a Rominten, Prússia Oriental, per explicar-li en el ministre com havia anat l’entrevista amb el dictador. Els dos també varen parlar de l’Est i de la producció de diversos productes agrícoles d’Ucraïna que es podrien endur. 

A Ucraïna:

En el barranc de Babi Yar, a les afores de Kiev, els Batallons policials 45 i 303 varen continuar assassinant als jueus que havien sigut reunits a la capital ucraïnesa el dia anterior amb la falsa promesa de que els portarien a un lloc segur. Un cop acabada la massacre varen tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra perquè ningú sabés què havia passat. En total varen morir en els dos dies 33.771 homes, dones i nens.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich, com a Protector Interí a Bohèmia i Moràvia, va ordenar l’execució de 188 persones.

Al mateix temps, els primers magistrats del Tribunal Suprem es varen traslladar a Praga per jutjar a Alois Elies, que presidia el govern autòcton del Protectorat de Praga.

A Polònia:

A Auschwitz, els alemanys varen començar la construcció de Birkenau, Auschwitz III.

A França:

El govern de Heinrich von Stulpnagel va aprovar el Codi dels Ostatges en què permetia considerar presoners a tots aquells ostatges que volguessin.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes finlandeses varen travessar les posicions soviètiques a Petrozavodsk, a la riba del llac Onega, envoltant d’aquesta manera la ciutat de Leningrad. 

En el sector central:

Els alemanys varen posar en marxa l‘Operació Tifó, l’atac sobre Moscou. Les 73 divisions del Grup d’Exèrcits del Centre es varen enfrontar a 85 divisions soviètiques, més 10 o 15 en reserva. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va reprendre l’avanç des del sector Konotopo-Romny cap a Moscou en direcció a Briansk i Orel, però va començar a fer fred i els soldats alemanys no disposaven d’equips d’hivern per poder continuar avançant amb la mateixa energia. A més, l’espessa boira del matí no va permetre en els alemanys disposar de l’aviació, Tot i això, el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach, format pels elements de la 4º Divisió Blindada, va aconseguir un ràpid avanç contra una dèbil resistència soviètica. Al vespre, les forces del coronel Eberbach s’havien endinsat 25 quilòmetres en les defenses soviètiques.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul von Kleist va creuar els rius Dnièper i Samara en direcció a Rostov, al Don, i varen tallar immediatament una línia ferroviària vital pels soviètics. L’avanç cap a Rostov es va fer darrere de tres exèrcits soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar a la Cambra dels Comuns que tota la producció britànica de carros de combat de la setmana que acabava d’acabar s’enviarien a la Unió Soviètica. Al mateix temps, lord William Beaverbrook es va comprometre a enviar a la Unió Soviètica tota la part que li corresponia a la Gran Bretanya de l’enviament que estava a punt de rebre d‘Estats Units: 1.800 caces, 2.250 carros de combat, 500 canons anticarro, 23.000 metralladores, 25.000 tones de coure, 27.000 tones de cautxú i 250.000 capots per als soldats. El primer ministre també va informar a la resta de parlamentaris que les reserves d’aliments de Gran Bretanya eren més grans que el principi de la guerra i molts que 18 mesos enrere. Churchill va assegurar que el ministre d’Aliments es trobava en condicions d’aplicar millores considerables en les racions bàsiques de tot el país i, sobretot, d’augmentar la quantitat i varietat dels aliments.

En el Vaticà:

El papa Pius XII li va escriure una carta en el bisbe Konrad von Preysing per comunicar-li que els tres sermons del bisbe Clemen August von Galen representaven per ells un consol i una pau que feia temps que no setien i li va assegurar que les protestes dels bisbes alemanys havien gaudit sempre del seu suport absolt i que en el futur sempre el tindrien.

En els Estats Units:

El Departament d’Estat va rebre un informe del seu cònsol a Berlín, Leland Morris, en que deia que una gran proporció de berlinesos havien mostrat vergonya i inclús simpatia més que satisfacció davant el decret que obligava en els jueus a dur l’Estrella Groga. Morris també informava de que la gent no es creia la mentida que deia certa premsa i funcionaris de que els alemanys a Estats Units tenien l’obligació de dur una esvàstica en la roba amb la lletra G.