Dimecres:
En el front oriental:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs per la ràdio dirigit als seus soldats, on va anunciar-los el començament de l’última gran batalla decisiva de la guerra. La majoria de soldats els va encantar les paraules del dictador i varen combatre amb més entusiasme.
En el sector central:
Amb l’ordre d’avançar cap a Moscou, el 24º Cos blindat va ocupar Sevsk i avançaven a un ritme increïble fent cada dia 136 quilòmetres.
Mentre es pensava en conquerir Moscou i en acabar amb el bolxevisme, els alts caps militars començaven a donar instruccions cada cop més dures per satisfer els desitjos del govern en la seva política expansionista i racista. Walther von Reichenau va ordenar en els seus homes del 6º Exèrcit que l’objectiu de l’Operació Barba-roja era l’eliminació radical de les influències asiàtiques que havien amenaçat a les cultures europees. Von Reichenau els va ordenar que lluitessin sense miraments i que la seva feina aniria més enllà dels deures militars perquè eren portadors d’una idea política. Wilhelm Keitel, per la seva part, va ordenar en els comandants que tinguessin sempre en reserva a uns quants ostatges soviètics perquè poguessin ser ajusticiats tant aviat que es sabés que havia mort un soldat alemany. Keitel precisava de que era important que entre els ostatges hi haguessin personalitats rellevants o membres de les seves famílies.
En el sector sud:
El temps es va aclarir i els alemanys varen poder utilitzar la 2º Flota Aèria. Amb el suport dels Stukas varen ocupar les ciutats de Sevsk i el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach i format per elements del 4º Exèrcit Blindat, es va endinsar cap a Dmitrovsk-Orloski. Per culpa de l’avanç alemany, les comunicacions entre el 13º Exèrcit del Front Briansk i el grup d’operacions Yermakov varen quedar interrompudes.
A Crimea, els soviètics varen llançar entre 600 i 800 bombes sobre les posicions de la 46º Divisió d’Infanteria del 11º Exèrcit.
En el Reich:
A Polònia:
A la tarda, en el quarter general de Rastenburg, Hitler va explicar, recordant la seva joventut, que els problemes de Viena es devien a la seva diversitat racial i va assegurar que el que faltava a Àustria ja ho tenia Alemanya com una sèrie de ciutats d’alt nivell cultural. El dictador també va assegurar que la supremacia de Viena havia dut a les demés províncies austríaques a odiar la seva capital i va afirmar que tal sentiment no existia contra Berlín i que esperava que Baldur von Schirach no s’hagués deixat atacar pel “virus” vienès. Tot i això, Hitler va assegurar que Viena es podia comparar amb París, però també va dir que molts monuments de la capital austríaca s’haurien d’embellir i s’hauria de combatre contra xinxes i la brutícia per tornar-la una de les ciutat més belles del món.
A Alemanya:
Per tal d’ajudar en la conquesta a l’Est, el govern va ordenar a les noies del RAD que estaven a punt de ser rellevades servir al Servei uns sis mesos més, fins un total de dotze mesos, en el que s’anomenaria Kriegshilfsdienst o Servei Auxiliar de Guerra. A partir de llavors, totes les promocions del RAD havien de realitzar a la finalització del servei un segon període de treball obligatori en la indústria de guerra. A canvi, cada noia rebia un sou de 45 marcs al mes.
A Munic es va crear la 2º Companyia d’Estudiants. En aquesta unitat hi havia Hans Scholl i Alexander Schmorell.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
A Praga, aquell dia els membres del Tribunal Suprem varen jutjar a Alois Elias, president del Protectorat de Praga i acusat d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili. A les deu del matí es va començar a llegir la sentencia, que duraria quatre hores, i que acabaria amb la condemna a la pena capital per crim frustrat d’alta traïció en connivència amb l’enemic.
A Holanda:
Els alemanys varen registrar 140.000 jueus holandesos.
A Ucraïna:
Heinrich Himmler va fer una visita de cinc dies al país ocupat passant per Eslovàquia. Durant aquells dies, el cap de les SS va ordenar en els seus homes que assassinessin en massa als jueus ucraïnesos. L’endemà arribaria a Kiev, on el dia anterior s’havien assassinat a més de 33.000 jueus.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, davant la desesperació de veure’s aviat enfonsats pels alemanys, va començar una conferència per concretar l’ajuda nord-americana i britànica a la Unió Soviètica.