Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, a l’hora de dinar es va parlar de l’eliminació de la resistència txeca després del nomenament de Reinhard Heydrich el 27 de setembre com a Protector de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler va parlar intensament de les formes en què pensava reduir als txecs i de la deportació dels jueus com una solució. El dictador va afirmar que tots els jueus que havien de ser expulsats del Protectorat no només ho havien de fer en el Govern General, sinó molt més a l’est, però també va explicar que per ara no es podia dur a terme aquella missió per la falta de transports, ja que eren utilitzats per l’Exèrcit. Tenint clar el seu objectiu, va exclamar que juntament amb els jueus del Protectorat, tots els jueus de Viena i Berlín havien de desaparèixer al mateix temps i va justificar les seves intencions dient que els jueus eren en totes parts el conducte pel qual circulaven a la velocitat del vent totes les notícies de l’enemic en tots els sectors de la població.
A França:
A París, Otto von Stulpnagel va saber qui eren els autors dels atemptats del 3 d’octubre a la capital francesa i va escriure en el gran quarter general per queixar-se de que el obersturmführer Sommer, per ordres de Helmuth Knochen, havia donat en “els criminals francesos” substàncies explosives d’origen alemany.
En el front oriental:
En el sector central:
En el front de Smolensk, les unitats blindades alemanyes varen travessar la línia de defensa Rjev-Viazma i varen avançar direcció a les posicions fortificades de Mojaisk, a uns 80 quilòmetres a l’oest de Moscou, i varen començar l’ofensiva cap a la capital soviètica. A més, els primers soldats alemanys varen entrar a la ciutat de Briansk i els soviètics ja havien perdut el control de tot el front central. Però, a la nit, va començar a nevar, una cosa poc habitual en aquella època, cosa que va alentir l’avanç alemany.
Per intentar frenar l’avanç del 4º Grup Panzer d‘Erich Hoepner, els soviètics varen enlairar enmig d’una espessa boira tots els aparells disponibles i varen atacar a les tropes alemanyes en el sector de Yujnov. Els aviadors soviètics varen aconseguir destruir un pont sobre el riu Ugra, però es varen trobar una forta oposició alemanya.
A la nit, la 5º Divisió Panzer, propera a Ugra, al sud-oest de Viazma, va fer una emboscada contra la 1º Bateria especial d’artilleria de coets del capità Ivan Fliorov, que va morir en aquell atac.
La 4º Brigada Blindada del 1º Cos de la guàrdia va tornar a enviar els seus T-34 contra la 4º Divisió Panzer del 2º Exèrcit Panzer del coronel general Heinz Guderian a Mtsensk. Els alemanys varen perdre 10 carros de combat i cinc peces d’artilleria, mentre que els soviètics només varen perdre dos T-34 i quatre més varen rebre danys de diferent consideració. Els soviètics també varen comptar amb el suport aeri.
A la nit, els bombarders alemanys varen atacar una fàbrica d’armes de Rostov.
En el sector sud:
Part del 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul Ewald von Kleist es va desviar cap al sud per capturar Berdiansk, al costat del mar d’Azov, atrapant a 100.000 soldats del 18º Exèrcit soviètic. El KG 27 i el KG 51 varen començar a bombardejar la ciutat, on els avions de reconeixement soviètics varen detectar que els soviètics estaven sent evacuats per mar. Al mateix temps, la divisió Leibstandarte SS Adolf Hitler, del 1º Grup Panzer, va capturar gran part de l’Estat Major del 9º Exèrcit soviètic.
A la Unió Soviètica:
A Moscou es varen reunir l’ambaixador polonès Jan Kot i el ministre d’Afers Exteriors soviètic Andrej Vichinski en una reunió molt tensa. Kot li va explicar que durant l’ocupació soviètica a Polònia un total de 9.500 oficials polonesos havien sigut fet presoners de guerra i havien sigut deportats a diverses regions de la Unió Soviètica, i que després d’alliberar-los només hi havien 2.000 oficials i en trobava a faltar a uns 4.000. Vichinski li va contestar que havia de pensar que des del 1939 havien canviat moltes coses i que la gent havia anat d’una banda a l’altra sense control. Però Kot, que no es va creure aquesta justificació, li va replicar que si un d’aquest homes hagués sigut posat en llibertat ells se’n haurien assabentat. Veient que no li podia dir la veritat i que no trobaria una resposta que el convencés, Vichinski va posar fi a l’entrevista amb una resposta evasiva. El ministre soviètic volia amagar com fos que es sabés que aquests oficials que trobaven a faltar havien sigut assassinats a Katin pels soviètics.
Iosif Stalin va tornar a rebre directament de Winston Churchill el calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.
A la Gran Bretanya:
Els finlandesos varen enviar un comunicat per al govern britànic per reiterar-los que Finlàndia no secundava la política del dictador alemany i que l’exèrcit finlandès operava d’acord amb la Wehrmacht. De fet, l’exèrcit finlandès tenia llibertat d’acció.
En els Estats Units:
A Washington es va rebre el missatge desxifrat que havia rebut el consol japonès a Hawaii, Nagai Kita, el 24 de setembre on havia rebut instruccions per enviar a Japó informació sobre les embarcacions de guerra de Pearl Harbor. Els nord-americans no li varen donar importància.