Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Stanislawów, al sud de Galítzia, Hans Krüger, el cap de la Policia de Seguretat, va ordenar a primera hora del matí detenir a tots els jueus de la ciutat i per grups els varen posar en fila en una llarga cua que anava fins la vora d’unes tanques obertes que s’havien excavat en el cementiri de la localitat. Allí, policies alemanys del Batalló policial 133, gent d’ascendència alemanya i ucraïnesos nacionalistes els esperaven per assassinar-lo. El primer grup, 1.000 jueus, un cop varen passar la porta del cementiri se’ls va ordenar que es despullessin i llavors els varen disparar. Els morts queien en unes fosses, on el costat Krüger hi havia col·locat taules amb menjar i vodka. Krüger mateix va supervisar els afusellaments amb una botella de vodka. En total més de 12.000 jueus varen ser assassinats. Alguns varen intentar escapar escalant el mur del cementiri o llançant-se a les fosses per camuflar-se entre els cadàvers, però cap d’ells va poder escapar de les bales alemanyes. Quan varen acabar la matança, els alemanys varen organitzar una festa amb menjar i alcohol per celebrar-ho. Krüger, ja de nit, va anunciar que els jueus que quedaven havien rebut un indult de Hitler i varen ser conduïts de retorn al gueto.  

A Iugoslàvia:

A Zasavica, els alemanys varen assassinar a diversos centenars de jueus i gitanos. 

En el front oriental:

En el sector central:

Els alemanys varen rodejar pel sud la línia fortificada de Mojaisk i varen ocupar Briansk, Viazma i Kaluga. Vuit exèrcits soviètics havien quedat atrapats i 648.196 homes varen quedar presoners. Els bombarders alemanys també atacaven amb força i durant un d’aquests atacs varen ferir greument al tinent general Andrei Yeremenko, al comandament del Front de Briansk.

En el sector sud:

El Front Sud de les VVS va continuar atacant al 1º Exèrcit Panzer sobre el riu Mius i Mariupol. El 17º Exèrcit va perdre a 200 soldats i 238 cavalls sota aquests atacs aeris.

---

El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau es trobava en aquells moments a Bogodujov, a 65 quilòmetres al nord-oest de Khàrkiv.

A la Unió Soviètica:

El diari soviètic Pravda parlava del terrible perill que corria la nació. El Comitè de Defensa Nacional va decidir fer una crida als ciutadans de Moscou per formar una primera línia de defensa a certa distància de la capital, una segona línia en el límit exterior de la ciutat i dues més al llarg dels bulevards perifèrics, ja dintre la ciutat. A més, Iosif Stalin va ordenar que 400.000 soldats amb experiència, 1.000 carros de combat i 1.000 avions es desplacessin direcció oest per Sibèria per situar-se darrere de Moscou

Mentre es cridava a la població perquè resistís, el govern soviètic va traslladar a Kuibichev i a altres ciutat de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a Moscou.

A la vegada, físics soviètics, entre ells Piotr Kapitsa, varen fer públic la seva intenció de col·laborar amb els físics Aliats occidentals per incloure’ls en el programa atòmic. 

---

Els soviètics varen rebre dels britànics 20 carros de combat pesats i 193 caces. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt en el qual li va comunicar que desitjava que parlessin sobre l’estudi del seu Comitè MAUD, que estudiava les investigacions secretes, i del Projecte Manhattan per coordinar i posar en marxa conjuntament qualsevol iniciativa que poguessin prendre. El President es va fer ressò de la conversa que Vannevar Bush i James Conant havien mantingut amb Charles Darwin. El primer ministre va tardar més de l’habitual en contestar la nota del seu homòleg nord-americà perquè no estaven interessats en compartir els secrets i els avenços que havien fet sobre l’energia nuclear. 

A Japó:

Després de la negativa nord-americana d’un acord de pau, el príncep Fuminaro Konoye, que precisament aquell dia feia anys, es va reunir amb Hideki Tojo per dir-li que ell volia acceptar les exigències nord-americanes com la de retirar algunes tropes de la Xina per no conduir el país cap a una nova guerra. Tojo, tot i les acusacions que va rebre, no va cedir.