Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va rebre la visita del ministre Walther Funk i de molt bon humor va reflexionar en veu alta sobre els seus plans econòmics per l’Europa que volia conquerir. Hitler va afirmar que els països als que convidarien a participar en el seu sistema econòmic tindrien dret a la seva part de les riqueses naturals de les regions russes i, d’aquesta manera, creia que eliminaria l’atur europeu. El líder alemany estava convençut que Amèrica no podia ser mai un aliat d’aquests països perquè només podia pagar amb or, tot i que va assegurar que si ell visqués a Amèrica no es preocuparia gens ja que només haurien d’establir una gegantesca economia autàrquica. Hitler va atribuir “l’estat catastròfic” de les polítiques econòmiques dels Estats Units al pensament jueu. Hitler va assegurar que Amèrica del Sud només podia oferir a Estats Units productes que els nord-americans tenien en excedent. Canviant de tema, el dictador va explicar que volia unir els rius Dnièper i Don amb el Mar Negre, i d’aquesta manera s’apoderaria amb més facilitat del petroli i els cereals de l’est d’Europa. Així, creia que Europa tindria més importància i seria Europa i no Amèrica el continent de les possibilitats il·limitades. Parlant de la seva joventut com a referent, Hitler va explicar-los que en l’única època en la qual no havia patit preocupacions havia sigut durant els seus sis anys de soldat. 

A la tarda, tornant a parlar d’economia però ara sense el ministre Funk, Hitler va confessar-los que es preguntava sovint si havien de reunir als dirigents responsables de l’economia de Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Bèlgica, Suècia i Finlàndia per explicar-los com estaria la situació un cop conquerits els territoris de l’Est. El dictador també els va explicar que Funk li havia assegurat que en 10 anys Alemanya no disminuiria el seu poder de compra. 

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn de que havia donat la contraordre sobre un atac que els havia de fer guanyar quatre quilòmetres de terreny perquè el benefici que els hagués dut no era suficient i, parlant de la Primera Guerra Mundial, va afirmar que l’ofensiva de Verdú havia sigut una bogeria i que s’havien sacrificat inútilment a 20.000 persones utilitzant-los de dia en missions que es podien fer a la nit. Hitler va explicar que un cap de Guerra (referint-se a ell mateix) tenia que tenir imaginació i fantasia, i estava convençut de que el poble alemany era un poble de soldats i artistes (Hitler es considerava un soldat i un artista, tot i que mai va destacar en cap d’aquests camps).

Llavors, el líder alemany va comentar que havia agafat la costum de deixar un descans entre el moment d’escriure el correu i d’enviar-lo i va explicar-los que ara s’havia tornat més prudent alhora d’escriure perquè ningú pogués posar en contradicció un text seu. Per aquest fet defensava explicar les coses cara a cara i va afirmar que ara només redactava notes que es tractava de fets essencials i que meditava durant unes 10 hores sobre qüestions militars i que les altres decisions només hi dedicava mitja hora. Tot i això, el dictador va dir-los que esperava que aviat no s’hauria d’ocupar de la guerra en el front oriental perquè ja l’hauria deixat encaminada per la victòria. Seguidament, Hitler va comentar que tenia la sort de saber-se relaxar passant el temps amb l’arquitectura i observant dibuixos, i va afirmar que la seva força provenia del seu passat com a soldat i que per això podia comprendre amb rapidesa les mesures que convenien en cada moment. Per acabar, el líder alemany va assegurar que sense ell les decisions per les quals devien les seves existències no s’haguessin pogut prendre.

A Alemanya:

Otto Dietrich va anunciar a la premsa que militarment la guerra ja estava decidida i que el que quedava per fer era d’essència política, tan interna com externa. Dietrich va confirmar que els exèrcits alemanys a l’Est s’aturarien en el seu avanç i es dibuixaria una frontera determinada per ells per “protegir” la gran Europa i el bloc comunitari. Dietrich explicava les opinions de Hitler. 

---

A Berlín, Hans Frank es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar de la possibilitat d’expulsar a la població jueva del Govern General cap als territoris ocupats de l’Est. El ministre va al·ludir a l’existència de desitjos semblants en el si de les demés autoritats, però no va considerar possible realitzar aquella operació a curt termini. Sí que preveia en un futur enviar els jueus als territoris més solitaris. 

També a la capital alemanya, Heinrich Himmler es va reunir a última hora de la tarda amb els caps de la policia, Odilo Globocznik i Friedrich-Wilhelm Krüger, per assignar-los la implantació de l’Operació Reinhard i va decidir que s’havia de construir un camp de concentració a Belzec per servir com un centre d’extermini amb gas a través de les camionetes de gas. Himmler va deixar clar que aquest camp només seria creat amb el propòsit de matar. Globocznik per la seva part li va presentar a Himmler el trasllat “radical” de les poblacions locals de la ciutat de Zamosc i els seus voltants amb el propòsit de substituir-los per alemanys.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

La Gestapo va detenir a Paul Thümmel després de descobrir la seva emissora des de la qual enviava informació a l’estranger, concretament al govern txecoslovac a l’exili. Thümmel, conegut com l’agent A-54 pels txecs, va declarar que ell no era cap espia i que el seu propòsit era atrapar als espies txecoslovacs. La Gestapo el va deixar anar amb la promesa de que col·laborés amb ells per detenir al líder de la xarxa. 

En el front oriental:

En el sector central:

La Wehrmacht va atacar les ciutats de Bryansk i Vyazma, i el 4º Exèrcit alemany va conquerir la ciutat de Kogula, a 160 quilòmetres al sud-est de Moscou, fent 750.000 presoners. A part, varen creuar el Volga en a prop de Kalinin, on les aigües eren menys profundes, A més, la Luftwaffe va aniquilar pràcticament la bossa nord del Front Oest. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic, com el dia anterior, continuava traslladant a Kuibichev i a altres ciutats de l’est moltes oficines ministerials i comissariats del poble, una part dels organismes del Partit i la totalitat del cos diplomàtic resident a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Després de la crida del dia anterior dels físics soviètics per col·laborar amb els físics occidentals en el programa atòmic, el Daily Telegraph va publicar un article titulat: Exhortació dels científics soviètics al món de la ciència, en el qual comentava de manera favorable la crida dels físics i apel·lava a la resta de científics a concentrar-se en el descobriments de nous mètodes de fer la guerra per utilitzar-la contra Alemanya. En l’article també es parlava de la possibilitat de construir una bomba atòmica, però l’autor deixava entreveure que ho veia molt complicat abans del final de la guerra.

A Itàlia:

Benito Mussolini es va enfadar molt quan va saber que un alemany el va qualificar de gauleiter d’Itàlia.

A Japó:

L’emperador Hirohito va transmetre al seu entorn de que acceptava que la guerra era inevitable, ja que era molt pessimista amb la possibilitat d’arribar a una entesa amb els nord-americans, tot i que no tancava la porta a un possible acord, tot i que després de demostrar el seu poder militar. Això sí, l’emperador volia enfrontar-se als britànics i els nord-americans amb la situació europea controlada i en cap cas l’interessava que Hitler arribés a un acord amb britànics o soviètics. Per això, va demanar tenir bons contactes diplomàtics amb els alemanys per fer que es mantinguin cooperants en la guerra d’ells amb els nord-americans. També era necessari, en les seves paraules, començar a pensar en la manera d’acabar amb la guerra i en la recerca d’un mediador adequat. Hirohito va proposar el Vaticà.