Dijous:
A la Unió Soviètica:
A Moscou la situació era molt precària; els soldats alemanys es trobaven a uns 150 quilòmetres de la capital, i la ciutat només estava defensada per 90.000 soldats. Un comunicat oficial explicava que durant la nit del 14 al 15 d’octubre de 1941 havia empitjorat la situació i que els alemanys havien llançat contra l’exèrcit soviètic enormes efectius de tancs i d’infanteria motoritzades. Davant d’aquelles informacions, el govern soviètic va decidir començar a evacuar la població i, fins i tot, Iosif Stalin va pensar seriosament en fugir de la capital i marxar cap a Juibisheb, a 650 quilòmetres a l’est de Moscou, cap als Urals. De fet, ja tenia un tren blindat esperant la seva decisió de marxar, però, mentre debatia sobre si quedar-se o no, el seu personal va començar a portar en el tren el material de comunicacions del Kremlin i, a la nit, varen pujar-hi tots els membres de l’Estat Major de Stalin esperant que el seu líder acceptés fugir de la capital. A última hora, Stalin va decidir quedar-se i es va fer baixar tot el material que s’acabava de pujar i els membres de l’Estat Major varen tornar al seu lloc de treball. El dictador soviètic volia demostrar que ell es quedaria a lluitar fins l’últim moment i esperava que el poble davant d’aquella decisió no deixaria caure la capital a mans dels alemanys. A la vegada, Ràdio Moscou, després de dies de silenci, va tornar a emetre per comunicar que la situació era greu i va recomanar a tots els residents abandonar a capital.
Els moscovites en veure que es transportava fora de la ciutat a material i a alts càrrecs es varen indignar pensant que els abandonaven i alguns varen cridar consignes contra els dirigents soviètics. El NKVD va intentar sufocar els disturbis amb les seves armes i varen abatre a més de 200 persones, la xifra més alta en un sol dia des de 1938. Obrers, armats amb martells i pales, varen atacar als oficials del NKVD, agents de policia i caps i dirigents locals del Partit.
Centenars de moscovites es varen dirigir a l’estació de trens per fugir, però només es varen trobar un caos absolut, amb gent anant d’una banda a l’altra. A la nit, les autoritats varen omplir d’explosius el Teatre Bolshói.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, el 49º Cos Panzer i el 1º Grup d’Exèrcits alemany varen atacar als soviètics. En aquest atac i va participar per primer cop la Divisió Blava, integrada com la 250º Divisió d’Infanteria.
En el sector central:
Les tropes del general Gotthard Heinrici es varen veure obligades a aturar-se per culpa del mal estat de les carreteres, plenes de vehicles de motor destruïts i el número de cavalls morts.
En el sector sud:
A Ucraïna, a Lubny, a Nadvornaya, grups d’Einsatzgruppen (equips mòbils de matança) i del Batalló policial 133 van agafar a més de 1.000 jueus (nens dones i homes) del poble per reunir-los en un camp obert, on després serien assassinats a trets. Abans de ser executats, un fotògraf alemany no va parar de tirar-los fotografies.
Les tropes alemanyes, juntament amb soldats de l’exèrcit romanès, varen conquerir Odessa amb el seu gran port. Tot i la conquesta, els romanesos varen patir un gran número de baixes, però per ells la gesta era tan important que es va celebrar amb una desfilada sota l’Arc de Triomf de Bucarest. Per no ser eliminades, les tropes soviètiques eren des de feia dos dies evacuades per mar. Els alemanys no es varen adonar fins aquell dia de la maniobra soviètica i quan ho varen veure varen enviar tots els bombarders disponibles per atacar a la flota de rescat. Però els caces soviètics, a més dels canons antiaeris de les embarcacions, varen evitar que els alemanys ataquessin. Degut a la confusió, els alemanys quan varen tornar varen notificar haver enfonsat sis carregadors i causat danys en altres vuit i una torpedera. Però, en realitat, els alemanys només varen enfonsar el vaixell Bolshevik.
El 1º Grup Panzer, després de rebre el suport dels caces, va entrar a Taganrog. Els alemanys també varen entrar a Stalino, Donetzk.
En el Reich:
A Alemanya:
A partir d’aquell dia els jueus que vivien a les grans ciutats varen ser reunits per ser deportats a l’est. Els primers jueus alemanys, una vintena de combois, varen arribar a la tarda en el gueto de Lodz provinents de Viena, Praga i Luxemburg.
A Iugoslàvia:
Les forces partisanes del guerriller Josef Tito varen fer una emboscada als alemanys a prop del poble de Gorni Milanovac, provocant la mort de 10 soldats alemanys i ferint-ne a 26. Davant d’aquella emboscada, els homes de la 717º Divisió d’infanteria varen ser mobilitzats al poble de Kraguejavec, on varen escollir a diversos civils que serien assassinats el 21 d’octubre de 1941.
A l’Atlàntic:
A la nit, el destructor nord-americà Kearny, que havia anat a ajudar a un comboi atacat per submarins, es va llençar contra un d’ells. Els alemanys varen respondre ràpidament amb els torpedes, que varen matar a onze homes de la tripulació, les primeres víctimes de guerra del conflicte entre nord-americans i alemanys.
A Japó:
Aquell dia es va formar el govern de Hideki Tojo, fins llavors ministre de Guerra, després de la dimissió del primer ministre, el príncep Fuminaro Konoye, que era contrari a la política bel·ligerant del país. Konoye, que el dia anterior havia anunciat la seva dimissió a l’emperador Hirohito, va comunicar per carta les seves raons al Consell d’Ancians. Però l’emperador no va fer cas a l’últim consell del seu primer ministre de nomenar en el seu lloc al príncep Higashikuni perquè, aconsellat per Kido, no volia que un príncep imperial declarés la guerra provocant la ira del poble contra la família imperial. Per aquest fet, i sota la proposta de Kido, es va nomenar a Tojo com a primer ministre.
Al mateix temps, els alemanys varen demanar a través de Soemu Toyoda a Nomura, en un missatge que va ser interceptat pels nord-americans, que el govern japonès presentés a Cordell Hull una versió suavitzada sobre les relacions entre japonesos i nord-americans.
A Tòquio, els japonesos varen detenir a l’espia Richard Sorge en veure que passava informació a Moscou sobre els seus plans. Just abans de ser arrestat, Sorge va informar a Moscou sobre l’imminent atac japonès a Pearl Harbor.
Diari del Tercer Reich 