Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Durant al dinar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el dictador romanès Ion Antonescu era un gran aliat per Alemanya, ja que el considerava un home de gran classe, i que amb la caiguda d’Odessa la guerra pràcticament hauria acabat per Romania. El dictador va assegurar que Antonescu havia acabat amb al corrupció i que ara tenia la missió de construir el seu Estat basant-se en l’agricultura. Per tal de garantir la supervivència de l’Estat, Hitler va narrar-los que s’havia de tenir un exèrcit incorruptible, una política i administració reduïdes al mínim i l’expulsió dels jueus.

A la tarda, Hitler va reunir-se amb el ministre Fritz Todt i Fritz Sauckel i va tornar a parlar amb els seus convidats de la seva idea “d’europeïtzar” Rússia i els va tornar a insistir de que tenia pensat construir carreteres que conduirien fins al sud de Crimea i fins al Caucas per tal de que els alemanys poguessin anar aquells territoris amb facilitat. Hitler volia convertir tota la Unió Soviètica en una colònia alemanya, la volia germanitzar, i estava convençut de que amb vint anys a Ucraïna hi podrien anar a viure vint milions d’habitants de diferents països occidentals, tot i que, hipocondríac com era, va afirmar que ell ja no hi seria per veure-ho. De la població autòctona d’aquells països per Hitler només eren una nosa i tenia molt clar, i així ho va expressar quan va dir que haurien de passar per sobre d’aquells pobles i s’haurien d’extingir. El líder alemany va assegurar que s’estaven alliberant per complet dels jueus, a qui va qualificar de destructius, i va confirmar que s’ocupava d’aquest assumpte amb fredor i va comentar que no tenien absolutament cap obligació cap a aquells pobles i que esperava que només aprenguessin a entendre les senyals de trànsit de les autopistes que pensava construir per tal de no atropellar-los. A continuació, Hitler va continuar defensant la seva idea de germanitzar tots aquells territoris de l’Est a través de l’emigració d’alemanys. El dictador va assegurar que a ell tant li feia el que poguessin dir d’ell sobre com havia aconseguit el seu objectiu i que estava feliç per haver donat en el poble alemany el que li faltava per afirmar la seva posició en el món. A continuació, Hitler li va demanar a Todt que ampliés el seu programa de construcció de carreteres i xarxes de ferrocarrils i li va assegurar que de mà d’obra no li faltaria.

A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que no havia dormit les nits del 10 de maig de 1940 i la del 22 de juny de 1941. Després de narrar-los que durant el maig de 1940 el clima era la seva principal preocupació, el dictador els va rememorar aquells dies i la bellesa de Felsennest. De l’Operació Barba-roja, Hitler els va comentar que en aquells moments no sabien què els esperaria perquè, en la seva opinió, el bolxevisme havia suprimit qualsevol tipus de civilització i va afirmar que no sentiria cap tipus d’emoció si destruïa ciutats com Kiev, Moscou o Sant Petersburg. En aconseguir la victòria, Hitler els va assegurar que faria construir a Berlín monuments que proclamarien la glòria del seu Exèrcit.

---

En el gueto de Lódz va arribar-hi procedent de Praga un tren carregat amb jueus deportats. 

A Itàlia:

A Roma, Magda Goebbels gaudia d’uns dies a la capital italiana acompanyada per la seva cunyada i va ser rebudes amb tots els honors pel govern italià. Magda va aprofitar que era lluny del seu marit, Joseph Goebbels, per mantenir una aventura amb Karl Hanke, que també l’acompanyava en el viatge. Per la cort italiana sortien rumors i xafarderies que deien que Magda no era un esposa fidel i que s’havia anat al llit amb molts dels assistents dels mítings del NSDAP en el Sportpalast de Berlín. Fins i tot alguns varen dubtar de que els sis fills de la parella fossin de Joseph.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els espanyols de la Divisió Blava varen aconseguir la primera victòria a Leningrad quan el 269º Regiment del coronel José Martínez Ezparza va creuar el Vóljov, tot i que varen ser obligats a retrocedir d’immediat per un contraatac soviètic. En aquell primer combat la Divisió Blava va registrar 139 morts i 434 ferits.

En el sector central:

El dia va acabar amb victòria alemanya en la doble batalla a les ciutats de Viazma i Briansk. Els alemanys varen aniquilar a nou exèrcits soviètics i varen empresonar a 663.000 homes.

---

De dia, els alemanys varen llançar 11 bombes contra la ciutat de Moscou. A la tarda, els alemanys varen atacar els trens que es dirigien al sud de la capital soviètica.

En el sector sud:

Un canvi de temps, amb intenses nevades, pluges i boires, va complicar el pas dels soldats del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau cap a Khàrkiv. Però els soviètics preveien que aquell Exèrcit conquerís la ciutat i, per aquest fet, la Stavka va ordenar replegar el Front Sud-oest 120 quilòmetres a l’est de la línia Khàrkiv-Belgorod.

---

A Crimea, He-111 del KG 27 es varen dirigir cap a una flota soviètica que evacuava gent i material d’Odessa. Abans de que la interceptessin, les VVS ChF varen enviar els seus MiG-3 contra els alemanys i es va produir un combat aeri. Els alemanys varen entrar al port de Taganrog.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de que circulessin diversos rumors que deien que el dictador Iosif Stalin havia fugit, es va anunciar que el líder soviètic es trobava a Moscou. La notícia va enfortir la moral de la població i la majoria va pensar que la ciutat estava salvada. Tot i que Stalin es va quedar a la capital, el govern soviètic es va establir a Kuybyschev.

A l’Atlàntic:

Un U-Boot va atacar al destructor nord-americà Kearney matant a 11 nord-americans.

A Japó:

El tinent general Hideki Tojo va ascendir al poder i va fer un govern militar amb el suport dels caps de l’Estat Major de l’Exèrcit i de la Marina.

A Iran:

Després de diversos dies amb l’armistici firmat, els Aliats es varen retirar de Teheran, però el país es va dividir de manera efectiva entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica durant tota la guerra. Els soviètics es varen estacionar en el nord i els britànics varen tenir el control del país fins a Hammad i a Qazvin.