Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comentar-los en els seus convidats que era clau que la gent tingués molts fills, com a mínim quatre, i va assegurar que quan sabia que una família havia perdut dos fills en el front hi intervenia directament. Per defensar aquesta alta natalitat, el dictador va assegurar que els éssers excepcionals, els genis, molt sovint eren el cinquè, el setè, el desè o fins i tot el dotzè fill.
A la tarda, Hitler va defensar que l’art en construir edificis era un dels oficis més antics del món i va defensar una estandardització de les noves vivendes i, al mateix temps, va assegurar que en un futur no hi haurien diferències de voltatges entre barris com Moabit i Charlottenburg. Hitler va defensar l’estandardització per, segons ell, millorar les condicions de vida dels alemanys.
A la nit, Hitler va explicar en el seu entorn que el món antic havia sigut tan pur, serè i lluminós perquè no coneixia ni el cristianisme ni la sífilis. El dictador, tornant a donar un discurs antisemita, va assegurar que el tema de la mobilització cristiana dels esclaus en l’Imperi romà era una manipulació dels jueus bolxevics per destruir l’estructura de l’Estat.
En el gueto de Lódz varen arribar-hi més jueus deportats de Luxemburg.
En el front oriental:
El comandant de la 707º Divisió d’Infanteria, el general major Bechtolsheim, va llegir en els seus homes que els jueus eren els seus enemics mortals i que d’acord amb el sentit cultural d’Europa no eren persones, sinó homes educats per ser bèsties que havien de ser aniquilades. Al mateix temps, el Batalló Policial 322 va assassinar a Mogilev a 3.700 jueus.
En el sector central:
Els alemanys varen ocupar Mozhaisk, a 90 quilòmetres a l’oest de Moscou.
A la ciutat de Smolensk, els alemanys varen dur una gran massacre sobre els presoners soviètics, deixant els carrers de la ciutat coberts de cadàvers.
En el sector sud:
Les tropes alemanyes del 1º Grup Panzer varen ocupar la ciutat de Taganrog, a la costa del Mar d’Azov i a prop de Rostov. Per intentar fer-los front, 16 Il-2 Shturmovik del 4 ShAP varen enlairar-se i varen atacar a una columna de la 13º Divisió Panzer i destruir, segons els informes, nou vehicles.
Les columnes d’avanç del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau varen entrar a la zona industrial de l’oest de Khàrkiv. Els soldats varen poder copsar com els soviètics havien desmantellat o destruït la indústria de forma sistemàtica. Al mateix temps, en el centre de la ciutat, l’últim dels trens que transportava material de Khàrkiv va sortir de l’estació.
Des de l’inici de l’Operació, els alemanys havien fet fins aquell dia a 673.000 presoners i s’havien apoderat de 1,242 blindats i 5.412 peces d’artilleria.
A la Unió Soviètica:
A la ciutat de Moscou es va proclamar l’estat d’emergència davant l’arribada imminent dels soldats alemanys, que es trobaven a només 100 quilòmetres. Aquell dia es trobaven a la ciutat de Moshaisk. Iosif Stalin va confiar el comandament de la ciutat al general Gregory Zhukov i, per la seva sort, arribaven reforços des de les regions del nord i del sud i de l’exterior. En total arribarien 900.000 homes sense cap tipus d’entrenament militar. Al mateix temps, els britànics varen enviar un centenar de caces, 140 carros pesats, 200 tanquetes lleugeres, 200 fusells anti-carro i 50 canons pesats. A més, els civils varen ser obligats a construir línies defensives. Tot i l’ajuda que arribava, la situació era desesperada pels soviètics. Lavrenti Beria preguntava en el Kremlin com podien defensar Moscou sinó tenien res, absolutament res, va exclamar per escrit, afegint que els havien aixafat. Però la defensa soviètica no només es va basar en la capital soviètica, ja que a través de tot el front oriental els soviètics estaven preparant posicions defensives i mobilitzaven a tota la població del país perquè donés suport a la defensa. Qui es resistia era empresonat i 40.000 persones varen acabar a la presó durant aquests dies i prop de 900 varen ser afusellades. El Comitè de Defensa Estatal va advertir en un decret que “tot aquell que provoqués algun disturbi seria acusat sense dilació i portat davant un tribunal militar”. Els espies i els demés agents que incitessin a la revolta havien de ser afusellats.
A Romania:
En resposta a la carta de Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves de Romania, de l’11 d’octubre de 1941 en què es queixava de que la deportació jueva significava la mort, Ion Antonescu li va dir en una carta oberta a la premsa romanesa, que durant l’ocupació bolxevic els jueus havien denunciat als “bons romanesos”, entregant-los a les orgies dels russos i portant el dolor a les llars romaneses. Antonescu li assegurava que cada dia treien dels subterranis de Chisinau cossos horriblement mutilats i li preguntava si s’havia preguntats quants havien caigut assassinats d’una forma covarda i quants havien sigut cremats vius. El dictador romanès li va afegir que aquests actes, els quals va descriure d’odi, estaven fomentats per la bogeria que els jueus havien mostrat cap al poble romanès. Amb l’únic propòsit de demostrar que els jueus eren uns salvatges, Antonescu li va escriure en la postdata un relat on suposadament un soldat ferit de Piatra Neamt havia sigut enterrat viu per ordre i a la vista dels comissaris jueus, tot i les seves súpliques de que no ho fessin perquè tenia quatre fills.
A la Gran Bretanya:
Després d’un extens interrogatori per part d’un agent britànic del SOE, Jean Moulin va arribar finalment a Londres.
Diari del Tercer Reich 