Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va afirmar que s’havia evolucionat molt poc si un pensava en les opinions que sostenia el cristianisme i va afirmar un cop més que cristianisme era una encarnació del bolxevisme “destructor” i va comparar la caiguda de Roma amb la bolxevització a través dels jueus. El dictador va assegurar que Jesús no era jueu i que havia sigut l’apòstol Pau qui havia falsejat les ensenyances de Jesús per destruir l’Imperi. A continuació, Hitler va defensar que els romans havien sigut tolerants amb les demés religions i va assegurar que Sant Pau havia sabut aprofitar la situació per dirigir la seva lluita contra l’Imperi Romà i que ara els sacerdots feien el mateix que Sant Pau incitant als creients a lluitar contra l’Estat. Tornant al seu antisemitisme, Hitler va afirmar que els jueus veneraven i seguien venerant l’or, que la seva religió no tenia cap tipus de metafísica i va assegurar que Roma preferia abans als germànics que als jueus, però que no va poder evitar ser bolxevitzada. Comparant aquella època amb l’actual, Hitler va narrar que a la Unió Soviètica els jueus deportaven a centenars de milers d’homes per deixar les dones abandonades als homes d’altres regions per organitzar un mestissatge a gran escala. El líder alemany va continuar assegurant que els jueus seguien torturant en nom del bolxevisme, igual que havia fet cristianisme, i va concloure el seu relat antisemita dient que s’hi eradicaven als jueus, a qui els va anomenar plaga, estarien fent una bona obra per la humanitat.
A la nit, Hitler va rebre a Heinrich Himmler i es va reunir amb el seu entorn. El dictador els va assegurar que si fos per ell viuria de forma senzilla, però que com a Führer i cap d’Estat tenia unes obligacions i va exclamar que ningú li podia parlar en ell de la senzillesa prussiana, ja que sinó recordaria de quina manera Frederic el Gran havia administrat la hisenda de Prússia. Rememorant l’època de la República de Weimar, Hitler, després de comparar-se amb Benito Mussolini, va assegurar que el cap d’Estat de llavors havia de demanar a cada ministre que li prestés el seu personal quan rebia als diplomàtics i va afirmar que en la Nova Cancelleria hi hauria d’haver 200 cotxes de gama alta amb xofers. A continuació, el dictador va assegurar que sempre li havia agradat Berlín i va recordar que en els dos permisos de 10 dies que va tenir en la Primera Guerra Mundial els havia volgut passar a la capital alemanya, tot i que ell vivia a Munic. Després de lloar Berlín, Hitler també va dir que el problema que tenia la capital era que tenia una població massa barrejada i va afirmar que esborrarien tot el que trobava de mal gust de la ciutat i que la reconstruirien per tornar-la una rival per la ciutat de Roma. Per construir aquesta nova capital, Germània, en la qual va descriure tota classe de monuments, els va explicar que utilitzaria el granit i va assegurar que en 10.000 anys tots els seus edificis continuarien dempeus. Canviant de tema, Hitler va dir que era obra seva que hagués “triomfat” la idea de la raça i va assegurar que ell, que es va definir com a constructor, havia donat als alemanys una base de cultura sòlida. A continuació els va confessar que ell era cap de guerra contra la seva voluntat, però que ho tenia que ser perquè considerava que no hi havia ningú a part d’ell que pogués obtenir millors resultats i va afirmar que tenia l’esperit guerrer d’un pagès quan defensava el seu patrimoni. Hitler va assegurar que les batalles que estaven tenint, tal hi com havia succeït en el passat, quedarien oblidades, però que els monuments que construirien desafiarien el temps com el Coliseu romà i va assegurar un cop més que Berlín seria un dia la capital del món i que Viena era una ciutat bella.
A Alemanya:
Aquell dia varen començar les deportacions dels 11.500 jueus que vivien a Colònia. En total es varen fer 18 trasllats.
Erhard Milch va anunciar davant de 200 representants de la indústria, que, a partir d’aquell moment, els Focke Wulf 190 s’encarregarien en una proporció de tres a un respecte el Me 109.
A França:
El diari francès Le Phare va sortir editat amb un comunicat que deia que “uns criminals” a sou de Londres i Moscou havien matat el dia anterior al comandant de Nantes per l’esquena. El diari explicava que encara no s’havien detingut als assassins i que com a represàlia s’havia ordenat l’afusellament de 50 ostatges i amenaçava de que en el cas de que els assassins no fossin detinguts abans del 23 d’octubre de 1941 serien afusellats 50 ostatges més. L’article portava la firma d’Otto von Stülpnangel. Aquell mateix dia, Von Stülpnangel va enviar una carta a Reinhard Heydrich indicant-li que els atemptats del 3 d’octubre de 1941 havien sigut efectuats per francesos que es movien dins del cercle de Deloncle, però va acusar a l’Obersutrmführer Hans Sommer d’haver-los proporcionat els explosius des de Berlín i d’estar al corrent de l’atemptat. A més, Von Stülpnagel va acusar a Sommer de reunir-se amb els autors de l’atac immediatament després de l’assalt i va senyalar a Helmut Knochen de donar una versió inexacte dels fets.
A Iugoslàvia:
Els alemanys varen iniciar la massacre de Kragujevac. La 717º Divisió d’infanteria va assassinar a 2.778 persones civils, entre serbis, jueus, comunistes i gitanos, molts d’ells dones i nens, d’edats de 16 a 60. Aquesta matança es va produir després d’una emboscada a prop del poble de Gorni Milanovac el 16 d’octubre, on les forces alemanyes es varen enfrontar a les forces partisanes de Josef Tito, deixant 10 soldats alemanys morts i 26 ferits. La 717º Divisió va seguir l’ordre emesa pel mariscal de camp Wilhelm Keitel, que deia que per cada soldat alemany ferit matarien a 50 comunistes i que per cada soldat alemany mort matarien a 100 comunistes. A més, tal i com varen deixar constància en el seu Informe de Situació de les Operacions Número 120, la unitat especial que actuava a Sèrbia va afusellar a 2.200 serbis i jueus com a represàlia per l’atac a un tren a prop de Topola, on varen perdre la vida 22 soldats alemanys.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els alemanys es varen fer amb el control de les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic, després de setmanes de combats.
En el sector central:
De dia, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Moscou.
En el sector sud:
El 1º Grup Panzer va ocupar la ciutat de Stalino.
El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar que estaven sent atacats al nord i nord-oest de la ciutat de Khàrkiv per petits grups de combat amb el suport dels blindats.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el govern soviètic li va confiar a Gregory Zhukov la defensa de la capital.
Diari del Tercer Reich 