Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Stutthof. Aquell mateix dia, Himmler va tornar a ordenar a través de Heinrich Müller a tots els comissaris de la Gestapo, que els jueus no poguessin emigrar des del Reich alemany o des de qualsevol altre país ocupat per aquest davant la proximitat de la imminent “Solució Final” del “problema jueu”.
En el gueto de Varsòvia, aquell dia hi va morir l’especialista en folklore jueu, Szmul Lehman, que va treballar en els seus treballs fins l’últim moment. Lehman va reunir molt material del folklore del període de la guerra. En el seu funeral es varen reunir els representants de la població jueva de Varsòvia.
A Alemanya:
A Berlín, la Gestapo va detenir a monsenyor Bernhard Lichtenberg per haver fet sermons a la Catedral de Santa Eduvigis contraris al règim. A la seva casa hi varen trobar l’esborrany per al següent diumenge en el que es parlava de la persecució dels jueus. Quan se l’emportaven els agents de la Gestapo el varen obligar a treure’s la sotana. Llavors, un SS, que primerament el va insultar, el va obligar a pujar a un cotxe que el va dur a l’Alexanderplatz per ser interrogat.
A Berlín, Adolf Eichmann i els seus homes de la Gestapo varen revisar les informacions sobre les primeres deportacions de jueus alemanys a l’Est i varen afegir algunes disposicions administratives i mesures pràctiques als procediments ja existents. Eichmann va ordenar que ni els malalts ni les persones senils, sense tenir en compte l’edat, fossin evacuades.
Precisament, Joseph Goebbels va ser informat aquell dia sobre les deportacions que s’estaven duent a terme des de feia uns dies. Però el ministre estava preocupat perquè la premsa internacional començava a parlar d’aquests casos i va ordenar que no es parlés en els diaris d’aquestes deportacions a l’Est. En cap cas s’havia de dir que els jueus estaven sent enviant a camps, sinó que es tractava només d’una qüestió d’economia de guerra.
El Ministeri de Justícia va informar a la Cancelleria de que Markus Luftgas, un jueu que havia sigut condemnat a dos anys de presó per haver venut ous en el mercat negre però que Adolf Hitler havia demanat la pena de mort, havia sigut entregat a la Gestapo per la seva execució.
A Berlín va tenir lloc la primera reunió sobre el pla d’equip de planificació central pel desenvolupament integral de l’Est del Ministeri de Territoris Ocupats.
A Letònia:
Les autoritats alemanyes varen emetre una ordre que obligava a concentrar a tots els jueus a Forstate Maskavas, un suburbi de Riga. Al voltant de 30.000 jueus varen ser reunits en una petita àrea envoltada de filferro espinós.
En el front oriental:
En el sector sud:
El general Semyon Timochenko va agafar el comandament del front soviètic del sud.
A Khàrkiv, assetjada pel 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau, el comandant de la plaça de la ciutat va anotar que la Wehrmacht no tenia cap interès en tractar els habitants de la ciutat. Precisament, el 6º Exèrcit va aconseguir travessar les posicions soviètiques a la perifèria occidental de la ciutat i va obligar als soviètics a abandonar la ciutat.
A Odessa, després de l’atemptat del dia anterior on varen morir 41 persones, els alemanys varen dur a 19.000 jueus als molls per afusellar-los i incinerar-los amb gasolina. Per no defraudar als seus aliats, al migdia, el dictador Ion Antonescu va ordenar oficialment l’execució dels comunistes per cada oficial romanès o alemany mort i altres cent pels morts de qualsevol altra graduació en territori soviètic. Segons les noves ordres s’havia d’agafar una víctima de cada família jueva. Aquesta matança va coincidir amb els funerals de les víctimes de l’atemptat.
A Crimea, per tal d’acabar amb la superioritat aèria soviètica, els alemanys varen enviar tres grups de caça (II./JG 3, III./JG 52 i III./JG 77) que varen sortir de Chaplinka al cel de Crimea. El coronel Werner Mölders era qui donava les instruccions. Desenes d’aeronaus soviètiques varen ser destruïdes pels caces alemanys, que finalment varen acabar amb la superioritat aèria soviètica a l’àrea de Perekop. En total els alemanys varen notificar de 33 victòries per només una derrota, la del sergent primer Ewald Dühn.
En el Mar Negre, He-111 de la 6./KG 26 varen causar danys en el petrolier Sovétskaia neft, que en prou feines va aconseguir arribar al port de Feodosia.
En el Pacífic:
A Hawai, després de que el govern nord-americà acceptés que tres embarcacions japoneses es dirigissin de Japó a Hawai i als Estats Units per parlar de l’embargament nord-americà, l’embarcació japonesa Tatuta Maru va fer escala a Honolulú. En seguida que varen atracar, el consol general Kita va pujar a bord de l’embarcació i va rebre un sobre del comandant. En el sobre hi havia un qüestionari de l’Alt Comandament Major de la Marina japonesa en el qual es sol·licitava, entre altres coses, un mapa amb els emplaçaments, la superfície i els efectius de totes les instal·lacions militars d’Oahu. Una missió especial vindria després a recollir les respostes.
Diari del Tercer Reich 