Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va confessar-los en els seus convidats, entre ells Karl Wolff que tornava d’una cacera en els Sudets, Wilhelm Keitel, Karl Jesko von Puttkamer i Alfred Jodl, que quan estava en el front durant la Primera Guerra Mundial odiava les rates. Dirigint-se cap a Wolff, Hitler li va preguntar per la cacera amb Heinrich Himmler, el comte Galeazzo Ciano i el ministre Lutz Graf Schwerin von Krosigk.

A la tarda, Joachim von Ribbentrop va informar a Hitler d’un informe transmès per un representant de la Wilhelmstrasse a la Gran Bretanya, on s’afirmava que hi havia hagut certa violència sobre la situació a la Gran Bretanya, però no es podia deduir si es tractava de frases de l’oposició britànica o l’opinió del representant. Hitler, dirigint-se cap a Walther Hewel, va criticar que el Ministeri d’Afers Exteriors no sabés res del que passava a la Gran Bretanya i va criticar als diplomàtics de moure’s només en certs cercles selectes i tancats. Hewel, després d’escoltar més crítiques de Hitler cap als diplomàtics tot i que el va exculpar de les acusacions, li va contestar que relatava temps passats, però el dictador no es va deixar convèncer i li va dir que ell sabia molt bé de què parlava i va confessar-los que quan va arribar a la Cancelleria havia tingut sort de tenir a Otto Dietrich perquè s’avançava 15 dies a les informacions que li comunicava el ministre d’Afers Exteriors. El dictador llavors va posar l’exemple de Kurt Lüdecke com un bon diplomàtic perquè sabia treure informacions confidencials de les dones influents i el va contraposar amb el seu ambaixador a Bèlgica, Dodd, perquè no havia sabut treure cap informació a la filla del monarca Leopold III. Keitel va preguntar si la noia era bonica i Von Puttkamer la va definir com a repugnant, però Hitler li va recordar que la bellesa de noia no era important i sí el sentit del deure de l’ambaixador i va exclamar que si era necessari s’hi havia de casar.     

A Alemanya:

En el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est, Alfred Rosenberg va convidar a una reunió als representants de les altes institucions del Reich, entre altres Fritz Todt, per constituir l’Estat Major Central de Planificació de l’Est. Es volien crear assentaments a les zones de l’Est per entre 15 i 20 milions d’alemanys i per construir tal projecte es va especificar donar prioritat a l’obertura de vies de transport i a la planificació econòmica dels assentaments. 

---

Rudolf Schleier, conseller a càrrec dels assumptes jueus a l’Ambaixada alemanya a París, va informar al govern alemany a través d’un teletip que el comandant militar francès havia arrestat a un número considerable de jueus en la batuda del 20 d’agost i que els cònsols estrangers a París havien demanat ajuda a l’Ambaixada per l’alliberació dels jueus nacionals dels seus respectius països. Schleier informava que el comanant militar i el Servei de Seguretat opinaven que el fet de que els jueus arrestats fossin ciutadans estrangers no podia influir de cap de les maneres en les mesures aprovades. 

A Bielorússia:

El comissari Carl, des de Slutsk, on el 27 d’octubre el Batalló policial número 11 va liquidar als jueus de la ciutat bielorussa, va informar al comissari general de Rutènia Blanca, Wilhelm Kube, del que havia vist aquell dia i ho va descriure com una escena horrible amb indescriptible brutalitat. Kube, exaltat, va acusar al Batallo per indisciplina dient que havien fet una salvatjada sense nom com enterrar vius a jueus malferits.  

A Lituània:

A Kovno, després d’haver afusellat el dia anterior a 9.200 jueus de la ciutat i d’haver-ne seleccionat milers per anar a treballar a Alemanya, els 10.000 jueus restants de la ciutat varen ser enviat a peu de la ciutat al Fort IX, on els varen afusellar en grup. D’aquesta manera els alemanys varen eliminar els 27.000 jueus que vivien a Kovno en dos dies. 

En el front oriental:

En el sector central:

En els alemanys cada cop se’ls feia més complicat avançar cap a Moscou i, aquell mateix dia, Erich Hoepner, comandant del 4º Grup Panzer, va escriure:

Les carreteres s’han convertit en fangars i està tot parat. Els nostres carros de combat no poden moure’s. No ens arriba combustible. Senyor, concedeix-nos catorze dies de gelades i rodejarem Moscou. 

---

La 707º Divisió d’Infanteria va assassinar a 4.000 jueus a Nesvizh, al nord-est de Baranovhichi. Les 900 persones que varen sobreviure varen ser tancades en un gueto. 

En el sector sud:

Les tropes alemanyes varen començar a envoltar la ciutat de Sebastopol, però per culpa de les pluges d’aquell mes el Grup d’Exèrcits Centre es va quedar atrapat entre 70 i 120 quilòmetres de Moscou.

A l’Atlàntic:

Aquella nit, a l’oest d’Islàndia, un submarí alemany va enfonsar el vaixell nord-americà Reuben James. Aquest va ser el primer vaixell nord-americà destruït pels alemanys.