Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, a la nit, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que si la Unió Soviètica acabava a les seves mans tenia pensat ampliar Europa cap a l’est. Després va donar el seu consentiment en utilitzar la mà d’obra russa pels interessos del Reich. Hitler també va prohibir qualsevol càstig públic contra les dones alemanyes que havien mantingut relacions amb els presoners de l’Est. El dictador va justificar la seva decisió dient que s’estava donant una publicitat dolenta del règim a l’estranger per permetre aquest tipus de tracte.

A Alemanya:

El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, va tornar d’una visita en el gueto de Vilna, a Lituània, i va explicar que s’havia d’eliminar a tota aquella gent sinó volien ser-ne les seves víctimes més endavant.

A Estònia:

El SS Obergruppenführer Erich von Dem Bach-Zelewski va escriure que ja no quedava un sol jueu a la zona després d’executar-ne a més de 35.000 a Riga.

A Letònia:

Arrel d’una queixa de la RSHA, Leibbrandt va preguntar a Hinrich Lohse per quin motiu s’havia prohibit executar als jueus de la ciutat de Liepaja. Lohse li va respondre dues setmanes més tard i li va dir que havia prohibit les salvatges execucions de jueus a Liepaja perquè la forma en la que s’estaven cometent no tenien justificació. 

A França:

Les restriccions començaven a passar factura a la població i diversos periodistes varen publicar que algunes persones afamades no dubtaven en capturar gats per menjar-se’ls.

A Holanda:

Els alemanys varen nomenar al Consell Jueu d’Amsterdam com únic consell per tot Holanda. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Davant l’avanç alemany, part de les tropes soviètiques de Crimea es varen refugiar a la punta de Kerch, el 51º Exèrcit, i una altra part, la infanteria de marina, a la fortalesa de Sebastopol.

Tot i la debilitat soviètica, el destructor Bodri va bombardejar Taganrog i l’aeròdrom alemany.

A l’Atlàntic: 

A primera hora del matí, els submarins alemanys, entre ells el U-552 del comandant Erich Topp, varen enfonsar aquell matí al destructor nord-americà Reuben James a la costa occidental d’Islàndia després de disparar-li dos torpedes. En el vaixell, que es va partir per la meitat, hi anaven 170 tripulants i en varen morir 115, entre ells set oficials i el capità de la nau. El Reuben James formava part del comboi HX156, format per 44 embarcacions escortades per 50 destructors nord-americans.

A Suècia:

El Ministeri d’Afers Exteriors va rebre un detallat informe del seu representant suec a Berlín, Arvid Richert, que deia que tot i que els alemanys els havia disgustat el decret que obligava en els jueus a dur l’Estrella Groga, l’antisemitisme estava profundament arrelat en la gent.