Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb els seus convidats, entre ells Heinrich Himmler, el Standartenführer SS Hugo Blaschke i el doctor Richter, i els va advertir de que els criminals comuns significaven un problema greu en temps de guerra perquè els joves queien al front mentre ells, els criminals, estaven fora de perill i ho va relacionar amb la rendició de 1918. Com a remei, Hitler demanava la pena de mort per tots aquests criminals perquè considerava que no es podien tornar ciutadans útils i, a partir d’aquí, va criticar el sistema penitenciari. Hitler també va confessar que era partidari dels càstigs corporals als joves abans que penes de presó.

A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb els seus convidats, menys amb Himmler que ja no hi era, i els va afirmar que els soldats de Cèsar eren vegetarians i va defensar que l’home podria viure més anys, entre 140 i 180 anys, s’hi s’alimentés d’aliments crus i va criticar la dieta amb aliments esterilitzats relacionant-la amb el càncer. Després d’uns comentaris racistes sobre la “inferioritat racial de la classe baixa anglesa”, Adolf Hitler es va exaltar i va tornar a atacar als jueus. El dictador va afirmar que aquella era la guerra més estúpida que havien començat els britànics i que, després de la derrota, es produiria un brot d’antisemitisme a la Gran Bretanya i va augurar que el final de la guerra portaria la caiguda del “jueu”. Hitler va insultar als jueus acusant-los de falta de capacitat i creativitat en tots els aspectes de la vida menys en dos: mentir i enganyar, i va continuar el seu atac antisemita dient que tot edifici jueu s’enfonsaria si no se li permetia tenir seguidors i va exclamar que sempre havia dit que els jueus “eren el diable més estúpids que mai havien existit”. Tornant a insultar-los encara amb més força, va acusar als jueus de no tenir un verdader músic, un pensador, i va afirmar que no tenien ni art ni res, i va reafirmar-se en les seves acusacions dient que els jueus eren mentiders, falsificadors i uns impostors, i va afirmar que si havien arribat a algun lloc havia sigut per la simplicitat dels qui els rodejaven. Per acabar, el líder alemany va dir que si els aris no “netejaven” als jueus, aquests no serien capaços de veure la porqueria que els cobria als ulls i va afirmar de nou que podien viure sense jueus, però que ells, els jueus, no podien viure sense ells, els aris.

---

Martin Bormann va prohibir que els presoners de guerra soviètics fossin enterrats d’una forma digne.

---

En el gueto de Lódz va arribar-hi des del Reich 20 transports que portaven 19.593 jueus, acabant d’aquesta manera la primera fase de deportacions.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Luftwaffe va llançar milers de pamflets a Leningrad prometent celebrar l’aniversari de la Revolució Russa, el 7 de novembre, amb bombarders de terror. Però els soviètics, amb el general de divisió Aleksandr Novikov al comandament de les forces aèries del nord-oest, es varen anticipar a l’atac alemany i varen atacar les bases dels bombarders alemanys.

En el sector central:

Una divisió alemanya va arribar a la carretera de Plavsk, a Tula, amb el seu Estat Major a cavall per la falta de carburant i per culpa del fang. Fedor von Bock va anotar en aquella jornada que havien arribat a una temperatura de 29 graus sota zero.

---

Els alemanys varen bombardejar, tant a la nit com el dia, les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki. El dia següent varen repetir l’acció.

A Japó:

Des de Tòquio, Hideki Tojo i uns quants ministres claus es varen reunir amb l’emperador Hirohito per revisar els plans militars, que ara incloïen el pla de Pearl Harbor de l’almirall Isoroku Yamamoto. Després de diverses deliberacions i d’algunes preguntes sobre els aspectes pràctics del pla, tot el govern japonès va decidir que si els nord-americans no complien les seves condicions d’acceptar l’extensió de l’Imperi japonès abans de que acabés el mes començarien les operacions militars contra Estats Units, Gran Bretanya i Països Baixos. Hirohito, per la seva part, va voler saber quan s’informaria als comandants de camp dels plans militars, ja que era una necessitat mantenir-los fins llavors en secret. El general Sugiyama li va respondre que les instruccions detallades començarien el 7 de novembre, però li va deixar clar que seria molt complicat calcular fins quan podrien mantenir l’operació en secret. L’emperador li va demanar no lluitar en masses fronts a la vegada, però el general li va dir que seria necessari reforçar les unitats al llarg de la frontera de Xina amb la Unió Soviètica, tot i que no era partidari de traslladar tropes a la zona de Xangai.

Durant la reunió, l’emperador en persona va autoritzar l’atac sobre Pearl Harbor i, ràpidament, es va difondre el missatge. En seguit, a Hawaii, en el port de Honolulú, l’embarcació japonesa Taiyo Maru, que des de l‘1 de novembre de 1941 estava al port per observar Pearl Harbor, va marxar cap a Japó.

Cordell Hull va saber aquell mateix dia que Tojo havia fixat pel 25 de novembre l’aplaçament de la firma eventual per un acord entre Japó i Estats.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat va rebre la notícia de que el portaavions Indomitable havia embarracat a les Índies Occidentals i que patia diversos danys. Tot i això, no varen aturar al Prince of Wales, que es dirigia a Singapur per defensar la ciutat fortalesa d’un possible atac japonès.